La manca de candidats de consens sumeix el PSC en el caos
Tot el que podia sortir malament a la casa dels socialistes catalans ha acabat sortint malament. La renúncia de Pere Navarro a liderar la formació ha donat pas a un tempestuós Consell Nacional del que el PSC surt encara pitjor del que va entrar. L'anunci de la creació d'una gestora per pilotar la nau fins que es triï una nova direcció ha estat la millor notícia que ha pogut traslladar-se, després que la candidata a la qual apuntaven totes les mirades, Núria Parlon, fes un pas enrere deixant amb un pam de nas als dirigents territorials, que li havien demanat que es presentés.
El Consell Nacional d'aquest diumenge ha portat al partit a l'extrem després de deixar al descobert que no té candidats a primer secretari amb suports suficients entre els diversos sectors perquè la formació no surti definitivament fracturada. Els ànims han estat més encesos que mai i ni la direcció ni els sectors crítics han cedit un mil·límetre en les seves postures. Per la seva banda, Navarro ha demanat al seu successor que mantingui la línia del partit sobre el procés sobiranista, mentre que els crítics han exigit suavitzar la postura de rebuig a la consulta i tendir ponts amb els tres diputats que al gener van trencar la disciplina per no votar contra l'autodeterminació.
Un símptoma de la dimensió de la crisi de la formació és el ball de noms que ha succeït a la fugida de Parlon. La manca de candidats de consens podria portar els socialistes a enrocar-se i donar pas a vells aspirants de l'aparell, que alguns sectors donaven per superats després de la renúncia de Navarro. Un d'ells és Miquel Iceta, etern home fort de Nicaragua, que en el mateix Consell s'ha ofert “per al que faci falta”. Una altra de les persones que no ha rebutjat la direcció del partit és Carles Martí, que va dimitir de la primera secretaria de la federació barcelonina l'abril passat i al qual molts donaven com a candidat a les primàries obertes per a la acaldia de la capital, a les quals finalment no es va presentar.
Martí ha reconegut que hagués anunciat que es presentava a la secretaria general del PSC si Parlon hagués fet el mateix, però, després del rebuig de l'alcaldessa de Santa Coloma, Martí ha condicionat la seva candidatura a que Iceta no concorri, per evitar la confrontació. Tots dos, Iceta i Martí, són dues cares conegudes per als socialistes catalans ja que han portat el timó del PSC durant anys, per la qual cosa difícilment poden personificar la renovació que bona part de la militància donava per feta amb l'entrada de Parlon.
Risc de ruptura
Per si el recompte de danys no era prou dramàtic per al Partit dels Socialistes, aquesta setmana un grup de crítics ha fet un pas més cap a l'escissió, que ja havien avançat com a possibilitat. Un compte de twitter anuncia des de la setmana passada el naixement d'una formació socialista i sobiranista el proper 4 de juliol, la mateixa data en què la plataforma Agrupament Socialista, que compta entre els seus membres amb Marina Geli o Montserrat Tura, s'ha donat cita per a una trobada entre crítics. Precisament va ser Geli qui va lamentar dissabte que els diputats que van trencar la disciplina no hagin estat convidats al Consell per estar “relegats” a la comissió de garanties. No obstant això, dirigents com Àngel Ros, també vinculat a Agrupament Socialista, o Joan Ignasi Elena, de l'altre corrent crític Avancem, consideren que la formació d'aquest nou partit podria ser precipitada.
La possible ruptura del Partit dels Socialistes és una cosa del que ja es parla sense embuts entre els mateixos cercles del partit. El mateix Pere Navarro ha reconegut aquest diumenge que deixa un “partit dividit” i ho ha atribuït al fet que “els matisos van superar al projecte”. Més lluny ha anat Albert Aixalà, exsecretari d'organització del PSC a Barcelona, que poques hores després del Consell va llançar 10 tweets en què es preguntava sobre la viabilitat d'un PSC unit. “Ens hem de preguntar si podem estar junts. Si no podem, cal pactar una separació entre un PSOE-PSC i un PSC (C)”, ha assegurat Aixalà.
L'exdirector de la Fundació Campalans, entitat vinculada al socialisme català, ha sentenciat que, de seguir juntes les dues ànimes del partit, “cal un procés de refundació i un canvi d'estratègia”, que segons ha assegurat “passaria per la defensa del dret a decidir i l'opció del màxim autogovern dins d'Espanya”. “Ara bé, si no és possible una refundació, millor una separació pactada que ens permeti sobreviure per separat abans de desaparèixer junts”, ha apuntat Aixalà.
