Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Carles Puigdemont aixeca el teló a l'últim acte del 'Procés'

Puigdemont promet un referèndum "vinculant" per a una nova era a Catalunya

Arturo Puente

No figura entre les funcions dels polítics omplir els teatres, per molt bons actors que siguin. Però aquest dilluns el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha estat l'encarregat d'inaugurar l'any al teatre Romea de Barcelona, amb una conferència sobre l'escenari amb què el líder català ha aixecat el teló a un 2017 que s'ha compromès a convertir en l'acte en què arribi el desenllaç del 'Procés'.

“2017 és l'any en què acaba un procés i comença una era”, ha descrit el president, sobre un escenari que lluïa l'attrezzo d'un embarcador, part del decorat de 'La taverna dels bufons', que es representa aquests dies al Romea. La imatge marinera, que en la política catalana ha quedat indissolublement lligada a l'imaginari metafòric d'Artur Mas, projectava sobre el discurs del president una ombra tan pesada com la del seu antecessor sobre la seva legislatura. Una càrrega de la qual aquest es desembarassava assegurant que “aquest any garantirem el dret a decidir dels catalans” amb “un referèndum vinculant”. Aquest any serà el del referèndum, no més tard, fixava el d'Amer, però tampoc ho va ser cap dels anteriors.

En el seu discurs, de contingut principalment polític però en el qual no ha evitat mostrar trets de la seva personalitat que no es permet des del faristol institucional, Puigdemont ha conreat la seva imatge de president que efectivament farà la independència. Després de tancar l'assumpte sobre la seva reelecció a principis d'any, assegurant que no es presentaria a la reelecció, l'objectiu del mandatari ara és actuar amb les mans lliures de sospites de personalisme per poder “culminar el trànsit de la postautonomía a la independència”.

Amb tot, Puigdemont ha tirat de vena optimista per assegurar que és un pas que s'està donant en aquests moments. “Catalunya ja ha sortit del règim comú”, ha descrit, en referència a la conferència de presidents autonòmics que se celebrarà demà i a la qual ell ha rebutjat assistir-hi. “El cafè per a tothom ha acabat encara que alguns no vulguin entendre-ho”, ha assegurat.

Si bé el compromís del mestre de cerimònies és acabar el 'Procés', Puigdemont no s'ha prodigat en receptes sobre com aconseguir-ho. Això sí, després d'admetre que “no hi ha receptes per construir un Estat”, ha destacat alguns punts com a imprescindibles: la previsibilitat, la garantia de la seguretat jurídica i la fermesa. Però, per tot això, ha assegurat necessitar que els catalans demostrin de nou que la voluntat independentista és un anhel majoritari en la societat i no una cosa nascuda al despatx d'un president. És a dir, la tornada a les urnes i la mobilització al carrer, dos elements que en els últims anys s'han confós a Catalunya.

“Això no va d'un dia que algú premerà un botó i tot canviarà”, ha assegurat, “és un trànsit. Un procés que fa cada un en la seva intimitat”, descrivia el cap de l'Executiu, desplegant una visió de la independència més propera a la mística que al dret internacional.

Malgrat això, posteriorment ha aterrat el seu discurs en assumptes que tenen molt poc a veure amb el canvi individual i molt amb el que voti el parlament el proper 9 de febrer, dia en què la Cambra aprovarà o rebutjarà els comptes del seu govern per l'any 2017. Evitant acuradament lligar els pressupostos al referèndum, com el seu Govern sí que ha fet durant les setmanes passades, el president els ha defensat assegurant que són “necessaris”.

En aquesta promesa última pujada del teló, Puigdemont també inaugura el seu suposat últim any com a president. Sortida que es quedarà petita si, com ha vaticinat, es produeix un “canvi d'era”, que portarà una Catalunya “rotundament lliure, més pròspera i més justa, democràtica i solidària”. Així s'imagina ell l'acte final de l'obra anomenada 'Procés', amb un guió que està encara sense escriure. “Sé que són temps difícils per demanar a la ciutadania confiança en la política”, ha considerat l'autor, “però el nostre compromís és insubornable”.

Etiquetas
stats