La portada de mañana
Acceder
El cierre en falso de Kitchen y la exculpación del Ibex desinflan el caso Villarejo
Amós García Rojas: "No hay evidencia científica que justifique la tercera dosis"
Opinión - Paradigma de incongruencia, por Javier Pérez Royo

Puigdemont condiciona la lluita contra la pobresa a aprovar els pressupostos i a la independència

Puigdemont assenyala la independència com a solució però abans demana pressupostos

Les mesures socials del pla de xoc ofert per JxSí a la CUP són un compromís del Govern, però passen necessàriament per l'aprovació dels pressupostos. Aquest ha estat el principal missatge de l'executiu català en la primera part del ple d'urgència social que ha tingut lloc aquest dimecres al Parlament i que es desenvoluparà durant dues jornades. Puigdemont ha ofert avançar en mesures "realistes" durant la legislatura i ha exhibit la creació d'estructures d'Estat com la garantia d'un país "més just". Això sí, tot això passa perquè els grups aprovin els comptes que Junqueras portarà a la Cambra cap al mes de maig.

PSC i CSQEP reclamen que el Govern apliqui mesures socials que estaven al seu propi programa

PSC i CSQEP reclamen que el Govern apliqui mesures socials que estaven al seu propi programa

El debat l'ha obert Teresa Crespo, portaveu de la plataforma Pobresa Zero, que agrupa 3.200 entitats del tercer sector català. Crespo ha alertat sobre el creixement de la desigualtat i ha considerat que davant d'això no valen mesures pal·liatives a curt termini. "Demanem més, demanem un canvi en la política social, volem una política social transformadora, que no només resolgui urgències i un pla de xoc, sinó polítiques actives", ha exigit.

Crespo s'ha referit també a la ineficàcia d'algunes de les actuals mesures per als més vulnerables. Per exemple, la cobertura del 50% en la beca menjador, que pot ajudar a les famílies que en dificultats menys accentuades però resulten insuficients per a les famílies que no poden posar l'altre 50%. En el mateix sentit ha parlat de la Renda Mínima d'Inserció, una ajuda que representa l'únic ingrés de moltes famílies i que va ser retallada el 2011, sense que s'hagi ampliat la cobertura des de llavors.

PSC i CSQEP, que impulsaven el ple monogràfic, han considerat imprescindible canviar l'enfocament de la política fiscal per poder disposar de més recursos. Els dos grups reclamen augmentar els tipus en impostos com el de successions o patrimoni. A més consideren que es pot fer molt més en la lluita contra el frau fiscal, on CSQEP parla de fins a 2.600 milions.

Aquestes mesures, han explicat els dos grups d'esquerres, haurien de servir per proporcionar la cobertura completa de les beques menjador, una Renda Garantida de Ciutadania i el desplegament de la llei contra la pobresa energètica, aprovada al Parlament.

7.000 milions en "deslleialtats" de l'Estat

El Govern considera que algunes d'aquestes peticions seran assumides pels nous pressupostos, però vincula el canvi substantiu en les polítiques socials a la independència. Puidemont ha repassat la llista de greuges que el Govern ve esgrimint davant l'Estat, com la falta de finançament de la llei de Dependència, el dèficit estructural d'inversions en infraestructures o els incompliments de la sentències del Constitucional que obliguen a l'Estat a cedir el 0 , 7% social de l'IRPF a Catalunya. El Govern calcula que aquestes "deslleialtats" de l'Estat li han fet perdre fins a 7.000 milions, una quantitat similar a la que el vicepresident Oriol Junqueras ha valorat com necessitats financeres per reclamar el FLA de 2016.

Ha estat precisament el conseller d'Economia, Oriol Junqueras, que ha centrat bona part de la seva intervenció a detallar com pensa dur a terme l'augment de recaptació que les arques catalanes necessiten. Junqueras considera que es poden millorar aspectes tributaris ja previstos, com la taxa turística, i que l'Estat n'hauria desbloquejar altres com el dels dipòsits bancaris.

El líder d'ERC considera prioritària la renegociació dels límits de dèficit i aconseguir que el FLA arribi a uns interessos similars com els oferts pel BCE, el que segons Junqueras alliberaria 380 milions a Catalunya, un import que permetria escometre un pla de xoc doble del previst. Malgrat tot això, s'ha mostrat optimista respecte a la millora de les perspectives econòmiques i s'ha compromès a "blindar" les partides socials.

Bona part del Consell Executiu ha passat pel faristol del Parlament per explicar les mesures contra la pobresa que estan realitzant o preveuen realitzar des dels seus departaments, encara que tots els consellers han posat les seves esperances en l'aprovació de les noves comptes. Això, però, és només un pas intermedi del principal canvi en política social que proposa el Govern: "Reforçar l'estat del benestar passa precisament per tenir un Estat", ha resumit Carles Puigdemont, que ha subratllat que Catalunya genera recursos suficients per si mateixa.

Etiquetas
Publicado el
9 de marzo de 2016 - 16:27 h

Descubre nuestras apps