eldiario.es

Menú

Un pla de xoc descafeïnat: així pretén Junts pel Sí convèncer la CUP

Junts pel Sí proposa quatre mesures en matèria d'habitatge que la Generalitat ja hauria d'estar aplicant per complir la legislació aprovada pel Parlament

Les mesures fiscals i en matèria d'ocupació estan condicionades a l'avenç del procés sobiranista

No es parla de revertir privatitzacions emblemàtiques tal com exigia la CUP

- PUBLICIDAD -
Junts pel Sí y la CUP presentan un anexo a declaración para blindar derechos

Jordi Turull (CDC), Antonio Baños (CUP) i Raül Romeva (JxSí) al registre del Parlament EFE

La CUP ha dit 'no' incomptables vegades a la investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat, dues d'elles en votacions al Parlament i la més recent en un debat intern diumenge passat. No obstant això, dimecres a la nit l'exdiputat de la formació, David Fernàndez, publicava un article en què demanava dos vots a favor d'Artur Mas a canvi d'un pla de xoc "real i concret". L'endemà, es van desbloquejar les negociacions entre els anticapitalistes i Junts pel Sí, que dijous va presentar una proposta de pla de xoc – publicada pel diari Ara–, molt allunyada de les aspiracions dels cupaires.

Només amb la proposta, en molts punts ambigua i el cost de la qual està encara per quantificar, Junts pel Sí li ha colat un parell de gols a la CUP. En primer lloc, la coalició de CDC i ERC ha vinculat part de les mesures socials a l'avenç del procés sobiranista, postergant d'aquesta manera la implementació "immediata" del pla de xoc que la CUP va requerir.

A més, les mesures s'emmarquen en la responsabilitat pressupostària: "No posarem res al pla de xoc que no es pugui pagar", ha afirmat un dels negociadors de Junts pel Sí, Toni Comín. Donada la pèssima situació financera de la Generalitat, els dos partits assumeixen com a inviable una pluja de milions per a despesa social. Ni parlar, doncs, de la "desobediència" a l'austeritat de la troica, de Montoro (i d'Artur Mas) proclamada pels cupaires.

D'altra banda, algunes de les propostes s'havien d'haver desenvolupat després del pacte d'estabilitat entre CiU i ERC de 2012, i d'altres ja s'haurien d'implementar sense necessitat d'un nou acord perquè són fruit de lleis aprovades al Parlament la passada legislatura.

Promeses que ja s'haurien d'estar complint

Només tres dels 20 punts del pla de xoc proposat per Junts pel Sí a la CUP serien d'aplicació immediata, i dos d'aquests tres es limiten a aplicar la llei de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, aprovada per unanimitat al juliol al Parlament a partir de la ILP impulsada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. La PAH porta des de setembre reclamant l'aplicació immediata d'aquesta llei, i insisteix que la manca de recursos no és un impediment i la major part de la llei ja s'hauria d'estar aplicant. La legislació ofereix eines a les administracions perquè, per un banda, siguin les mateixes entitats bancàries les que ofereixin solucions a les famílies abans d'executar un desnonament, i de l'altra, puguin disposar de pisos buits per donar respostes en cas que sigui necessari.

D'altra banda, pel que fa a la pobresa energètica, el pla de Junts pel Sí es proposa garantir l'accés als subministraments d'aigua, gas i electricitat, impedir els talls a famílies vulnerables i finançar un fons per donar resposta a la problemàtica. També això està previst en la legislació impulsada per la PAH. La llei que ja està vigent estableix que les companyies no poden tallar els subministraments bàsics sense un informe previ de serveis socials, i en cap cas poden fer-ho si es considera que la família es troba en risc d'exclusió. De fet, la PAH i l'Aliança contra la Pobresa Energètica han denunciat que les empreses no estan aplicant aquesta mesura i exigeixen una resposta per part de l'Agència Catalana de Consum, a la qual correspon sancionar-les.

Altres mesures relacionades amb l'habitatge no les proposen per a la seva aplicació directa. Una requereix l'aprovació d'un nou pressupost: "tendir a equiparar els percentatges de parc públic d'habitatge a la mitjana europea". Si bé la nova llei dóna eines als ajuntaments per augmentar els habitatges a la seva disposició sense gastar més recursos –com per exemple a través de la cessió obligatòria de pisos buits en mans de grans propietaris–, altres fórmules sí que requereixen una dotació pressupostària, com el dret a tempteig i retracte de l'administració en la venda d'habitatges a fons d'inversió.

Cal recordar que una mesura útil en aquest sentit com era el lloguer forçós o l'expropiació temporal en cas d'incompliment de la funció social de l'habitatge, prevista en la llei de 2007, va ser eliminada per Artur Mas que va arribar a la Generalitat el 2011.

Per acabar amb les mesures en matèria d'habitatge, la primera proposta del bloc condicionat a l'assoliment de la independència de Catalunya, és aprovar i instaurar la dació en pagament. El text no aclareix si serà retroactiva, com reclama la PAH des dels seus inicis. Mentrestant, el grup impulsor de la ILP negocia el desenvolupament d'un protocol per poder aplicar les mesures de segona oportunitat incloses en la nova legislació, que a la pràctica haurien d'equivaler a una dació en pagament, i assegura que el procés va més lent del que seria desitjable, ja que l'administració s'escuda en el fet que l'actual govern de la Generalitat és provisional.

Mesures condicionades a la independència

La proposta de creació d'una "policia fiscal" que persegueixi el "gran frau" és un potencial brindis al sol. No està definit encara el que Junts pel Sí i CUP entenen per "gran frau", però la Generalitat ja havia fet passos en aquest sentit: el passat mes d'abril va anunciar la incorporació de 25 inspectors a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) encarregats d'identificar deslocalitzacions fraudulentes i investigar ocultacions de patrimoni en casos de frau organitzat.

No obstant això, el propi pla de lluita contra el frau fiscal de l'ATC impulsat després del pacte de CiU i ERC considerava "evident" que la lluita contra el frau donava rèdits, principalment, a l'administració que s'encarrega d'"aplicar i controlar el compliment" d'impostos com l'IRPF, l'IVA o el de societats, és a dir, a l'administració tributària estatal. La recaptació dels tributs que sí que són competència de la Generalitat (transmissions patrimonials i successions i donacions) va caure un més d'un 30% l'any passat en comparació amb el 2013.

El pacte entre CiU i ERC de la passada legislatura contemplava la creació d'un banc públic a partir de l'Institut Català de Finances (que ja actua com a tal pel que fa a finançament d'empreses). Aquesta mesura es repeteix en la proposta de Junts pel Sí a la CUP, tot i que l'ICF va finalitzar la seva adaptació a la normativa bancària europea per ser banc públic el passat estiu. Només li queda demanar la fitxa bancària, sol·licitud que es va vincular a l'evolució del procés d'homologació d'entitats que està realitzant el Banc Central Europeu (BCE).

La proposta de Junts pel Sí també inclou un Salari Mínim Interprofessional (SMI) de 1.000 euros. A dia d'avui la Generalitat no pot aplicar-lo, ja que és competència estatal. Hauria d'esperar a ser un país independent, igual que amb una altra de les mesures tributàries proposades a la CUP: la reforma fiscal per instaurar un impost a la banca i les taxes verdes suspeses pel Constitucional (i que formaven part del pacte CiU-ERC). Sí que es podria reduir el tram d'IRPF autonòmic a les rendes baixes.

Mètodes sense concretar

En matèria de sanitat, Junts pel Si proposa reduir en un 50% les llistes d'espera per a la primera visita amb un especialista i per proves diagnòstiques complementàries, i un 10% en intervencions quirúrgiques no greus. No obstant això, no especifica com pretenen fer-ho. El mètode usat fins ara pel govern de CiU per reduir llistes d'espera ha estat derivar pacients –i amb ells recursos públics– a centres hospitalaris privats. Posar fi a les derivacions va ser una de les principals guerres de la CUP al Parlament durant la passada legislatura, i la proposta de pla de xoc tampoc fa referència a altres qüestions contra les quals va fer oposició frontal la diputada Isabel Vallet, com el model de consorcis sanitaris o el programa VISC+ de venda de dades sanitàries.

Tampoc es concreta la proposta de paralitzar el traspàs del cànon de l'aigua cap a empreses mixtes i privades. Aquí altres administracions ja han iniciat la feina: l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va aprovar auditar el procés de privatització de la gestió de l'aigua amb el qual, sota el govern de CiU, una societat mixta formada per l'AMB i Agbar es va quedar el cànon de l'aigua dels 36 municipis integrats en l'organisme supramunicipal.

El que no diu la proposta és que el Parlament ja va instar a l'abril d'aquest any el Govern a presentar una proposta d'avaluació del cànon social de l'aigua. La resolució parlamentària també instava a incloure en els pressupostos de 2016 els canvis legislatius necessaris per garantir un subministrament bàsic d'aigua de 60 litres per persona i gratuït durant el dia en els habitatges de consumidors vulnerables.

Gir radical

Una de les decisions de CiU més criticades en l'àmbit del benestar social va ser la retallada de la Renda Mínima d'Inserció. A l'agost de 2011, al cap de pocs mesos d'assumir la Generalitat, els convergents van aplicar les tisores sobre l'ajuda de 420 euros que rebien les famílies sense cap altre recurs. El Govern va apostar per endurir els criteris a un ajut i que passés a dependre de la disponibilitat pressupostària. Ara, gairebé cinc anys després, proposen a la CUP que pugui tornar a ser un dret subjectiu –és a dir, que el cobrin totes les persones que ho necessitin– i que es redueixin restriccions.

Una altra mesura que poc té a veure amb les dutes a terme per CiU és retirar els concerts educatius als centres d'educació que segreguen per sexes. No obstant això, la Generalitat va renovar el 2014 els concerts a aquestes escoles, vinculades a ordres religioses, per un període de sis anys per a l'escola primària i quatre per a les altres etapes. Junts pel Sí també proposa contractar més professors en els centres dels barris amb més dificultats econòmiques i tendir a cobrir tota la demanda de places de llars d'infants amb preus públics, uns preus –uns 300 euros al mes en el cas de Barcelona– que moltes famílies ja consideren elevats. Una mesura que consideren que es pot garantir de forma immediata és garantir el 100% de la cobertura en l'alimentació per a nens i nenes que pateixin pobresa infantil. No obstant això no concreten si ho faran a través d'ajudes directes a les famílies o de les beques menjador, que representen únicament un dels àpats del dia.

Picades d'ullet i silencis

D'altra banda, un dels principals gestos de complicitat a la CUP de la proposta és la revisió de la Generalitat com a acusació particular en processos judicials oberts amb "rerefons polític". No obstant això, la mateixa proposta inclou la clàusula que es mantindrà l'acusació quan la causa sigui una agressió a un mosso d'esquadra.

A més de les mesures que es podrien aplicar sense necessitat d'investir Mas, les que són competència estatal i les que es repeteixen del pacte entre CiU i ERC de 2012, hi ha absències destacades. En el document de Junts pel Sí no hi ha cap proposta per revertir privatitzacions emblemàtiques dels governs de CiU, una de les prioritats que la CUP va fixar abans i després del 27-S. A l'espera que la negociació continuï, ni es planteja la possibilitat que ATLL torni a mans públiques o la paralització de projectes polèmics com el VISC+ o el BCN World.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha