Puigdemont s'obre a pactes més enllà de la CUP per garantir l'estabilitat del Govern

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha comparegut aquest dimecres davant el primer ple del Parlament després de la investidura per donar compte davant els diputats de l'estructura i objectius del nou Govern que aquest dimarts es va reunir per primera vegada. Segons ha fixat Puigdemont, l'Executiu que acaba de formar tindrà com a eixos prioritaris l'agenda social, per a la qual s'ha compromès a utilitzar “fins a l'última competència” autonòmica existent, i portar Catalunya “a les portes” d'un nou estat en forma de república.

El nou cap de Govern s'ha obert a pactes més enllà de les forces independentistes, conscient que l'acord d'estabilitat signat amb la CUP podria no ser suficient per tirar endavant tota la tasca legislativa que la majoria independentista tindrà davant seu en la legislatura entrant . “Tenim un acord amb la CUP”, ha recordat, “però no ens conformem ni autolimitem per arribar a tants acords com sigui possible amb altres”.

El primer primer projecte de llei on el Govern podria trobar-se sense majoria és el de pressupostos, un assumpte en el qual no està clar que els cupaires estiguin obligats a donar suport segons el pacte d'investidura, tal com han reconegut diverses veus de Junts pel Sí. Per sortejar aquesta situació, Puigdemont ha promès mantenir un “clima de diàleg permanent” amb la resta dels grups parlamentaris, recollint el guant llançat en la sessió d'investidura pel líder socialista Miquel Iceta, que va comminar el president a arribar a acords puntuals en matèries diferents al procés sobiranista.

Pel que fa a la independència, el gran assumpte que ocuparà a un Govern autodefinit com “de transició”, Puigdemont ha tornat a remetre's davant la Cambra al termini temporal de 18 mesos per culminar el seu projecte de govern, després d'haver-se mostrat en les seves últimes intervencions flexible en els terminis.

El nou president ha desgranat també la nova estructura executiva, repartida en 13 carteres i tres grans àrees. La primera d'elles, la de Benestar, encapçalada per la dona forta de Convergència, Neus Munté, de la qual penjaran Educació, Salut i Cultura. La segona, l'econòmica, encapçalada per Oriol Junqueras com a vicepresident i el seu objectiui serà “consolidar la recuperació i garantir la creació d'ocupació de qualitat”. Sota la vicepresidència del republicà hi haurà les carteres d'Agricultura, Benestar, Treball i Famílies, Territori i Empresa.

Finalment, l'independent Raül Romeva estarà al capdavant d'una cartera de nova creació, la d'Exteriors, Transparència i Relacions Institucionals. L'objectiu d'internacionalitzar el procés sobiranista és considerat pels independentistes una de les claus d'aquesta nova etapa. Romeva serà a més l'encarregat de desplegar la llei de Transparència, aprovada durant la passada legislatura. Sota la seva àrea de govern haurà les conselleries de Governació, Interior i Justícia.