Ska Keller: “Hauríem de poder demanar explicacions a la Troika al Parlament”

Ska Keller (Brandenburg, Alemanya de l'Est, 1981) va ser designada candidata dels Verds Europeus a la presidència de la Comissió Europea -juntament amb el francès José Bové- després d'unes primàries obertes en què van participar unes 22.000 persones. És eurodiputada des de 2009 i s'ha especialitzat en qüestions de migració i relacions de la UE amb Turquia. A Espanya la recolza part de la llista d'IU-ICV i la llista Primavera Europa, formada, entre d'altres partits, per Compromís, Equo i Chunta Aragonesista. Keller advoca per més solidaritat dins la Unió Europea i rebutja la competència entre Estats per rebaixar els sous i els impostos. En el debat sobiranista s'ha pronunciat a favor del dret a decidir de Catalunya.

La gestió de la crisi s'ha fet sobretot a nivell d'Estats. Té alguna utilitat el Parlament Europeu?

Hauria de tenir un paper més important. La nostra idea és que la gestió de la crisi ha de sortir dels bastidors i passar a les mans dels diputats, és a dir als representants dels ciutadans. Això és molt important perquè només ens en sortirem amb una Europa més democràtica. El Parlament ha de poder debatre i no deixar que els governs decideixin a porta tancada.

Està a favor de més integració?

Aquesta és una altra qüestió. En tot cas volem que el Parlament pugui decidir, especialment sobre el que fa la Troika, que actualment no està obligada a retre comptes. Hauríem de poder reclamar la compareixença dels seus representants al Parlament i demanar-los explicacions. Els Verds hem impulsat un informe que parla de les violacions de drets humans per part de la Troika. També hem de poder fiscalitzar el Mecanisme Europeu d'Estabilitat des del Parlament Europeu.

Portem ja sis anys de crisi...

(Interromp) Depèn d'on posem el principi de la crisi. Aquest deute que tenim en molts països europeus no va arribar del no-res sinó que té el seu origen en la crisi bancària. I aquesta crisi és la conseqüència d'una desigualtat global: excedent de capital per a alguns, infrafinançament per als altres.

La meva pregunta anava a ser sobre la gestió d'aquests sis anys de crisi, que ha consistit en gran part en polítiques d'austeritat. Com valora aquesta gestió?

La política d'austeritat ha accentuat la crisi però encara hi ha polítics com Jean-Claude Juncker (el candidat del Partit Popular Europeu) que diuen que aquesta política està funcionant. És una cosa que no puc entendre amb tant atur, especialment entre els joves.

Els diferents acords, especialment el Pacte fiscal europeu-que va originar el canvi constitucional de l'article 135 per implementar la regla d'or- fan més difícil altre tipus de política econòmica.

Pel que fa al pacte fiscal europeu, no volem que es mirin únicament els percentatges sinó que cal mirar el conjunt. Per exemple, quan destruïm el sistema educatiu, és un deute que deixem a les generacions futures: és una cosa que haurem de pagar més endavant. Llavors no s'ha de considerar únicament aquest objectiu del 3% de dèficit sinó que cal tenir en compte altres factors com l'atur juvenil, les inversions de futur, el sistema educatiu, el sistema sanitari.

Cada vegada més veus demanen la sortida de l'euro com a solució a la crisi. Quina és la seva opinió?

Crec que no seria una bona idea dissoldre l'euro o sortir de l'euro perquè crearia més problemes econòmics. El que sí hem de fer és corregir la manera com està construït l'euro. El problema és que tenim una unió econòmica i monetària però els països estan en competència entre ells: qui té els sous o els impostos més baixos. I això no pot funcionar en una comunitat econòmica. El que hem de fer és abandonar aquesta competència i crear estàndards socials mínims.

Està llavors a favor d'un sou mínim europeu?

No estem parlant d'un sou mínim comú sinó que hi hagi un sou mínim a cada país. En aquest sentit, Alemanya ha de recuperar terreny perquè el nostre model econòmic es basa en part en un sector amb sous baixos que permet exportar però perjudica la demanda interna. Això ha de ser corregit perquè el superàvit comercial d'un país correspon al dèficit del país veí.

En els últims anys, el deute dels països es va incrementar de manera molt important. Què proposa per resoldre el problema de l'endeutament públic?

Estem a favor dels eurobons i d'un fons de redempció del deute que permeti reduir el seu cost. Cal reduir la diferència de taxes d'interès entre els països. Una de les raons per les quals Alemanya es finança pràcticament a interès zero és que a Grècia li costa tant emetre nou deute. Per això necessitem un mecanisme d'equilibri. I aquest fons, a més dels eurobons, pot contribuir a aquest equilibri.

Per crear llocs de treball, el seu partit advoca per la transformació de l'economia en una economia verda.

Ja veiem exemples de com les energies renovables i l'eficiència energètica poden crear llocs de treball en molts sectors. És a dir, no només necessitarem enginyers especialitzats en energia eòlica sinó que també sortiran beneficiats sectors com la indústria siderúrgica, etc. Hi ha clars exemples: a Navarra es van crear 4.000 llocs de treball a les energies renovables. Fins i tot la Comissió Europea creu que es poden crear 6 milions de llocs de treball fins al 2020 si som més ambiciosos amb la reducció de les emissions CO2, és a dir si anem més enllà de l'objectiu d'una disminució del 30%. Per arribar-hi, cal repensar completament l'economia. De tota manera, ho hem de fer a causa del canvi climàtic i de la crisi mediambiental.

Amb aquesta divisió entre el sud i el nord d'Europa, és difícil mantenir el mateix discurs en tots els països?

Durant aquesta campanya estic viatjant molt per Europa -crec que en 15 dels 28 països- i no em sembla difícil construir un discurs comú. Òbviament cal rebutjar els vells estereotips que han fet servir els governs al nord i al sud. Necessitem un discurs conjunt de solidaritat, de la cooperació. Això no pot anar de països contra països sinó que es tracta de dur a terme una altra política. Com a ecologista, tinc idees completament diferents de Merkel, tot i ser del mateix país que ella. A Alemanya tenim una experiència similar amb Alemanya de l'Est, i això no només és acceptat per la gent sinó que també ho recolza. Cal construir una solidaritat entre aturats grecs i aturats a Alemanya perquè tenen el mateix problema. També en la qüestió de la precarietat laboral dels joves, estem en la mateixa situació.

El Parlament Europeu funciona de manera diferent als parlaments nacionals, és a dir que no hi ha majories clares sinó que evolucionen en funció del tema. És desitjable una coalició estable?

En absolut. Crec que les majories variables són molt més democràtiques. Al Parlament Europeu encara podem convèncer la gent amb arguments. Però és possible que després de les eleccions tinguem una 'gran coalició' entre els conservadors i els socialdemòcrates, i deixar la totalitat de la decisió a aquests dos partits seria una mala notícia per a la democràcia a Europa.

No seria la política europea més intel·ligible per als ciutadans si hi hagués una coalició estable?

No, si la gent vota els Verds, sap que vota per a una economia ecològica, en contra del carbó i de les energies fòssils. És molt més clar perquè podem defensar completament els nostres temes. De vegades ens posem d'acord amb el grup de l'Esquerra Unida, els socialdemòcrates i els liberals. Però no té perquè ser una cosa permanent. Per exemple, els socialdemòcrates són completament antiecològics, van votar en contra de donar més diners per a la investigació en eficiència energètica, el que podria haver creat molts llocs de treball.

El Parlament Europeu podrà decidir si confirma el candidat proposat pel Consell Europeu. Si Martin Schulz (el candidat socialdemòcrata) és proposat, els Verds li donarien el seu suport?

Si Martin Schulz vol el suport dels Verds, haurà de demostrar que està disposat a dur a terme una política ecològica. No ho va fer quan era president del Parlament. Ens decidirem en funció del contingut de la seva política.

Creixen les veus que demanen una pausa en l'ampliació d'Europa. Està d'acord?

No Encara hi ha candidats als que es van prometre negociacions d'admissió justes. No se'ls pot dir en el mig d les negociacions que farem una pausa. Em sembla particularment important que es mantinguin obertes les possibilitats d'adhesió per als països balcànics. Pel que fa a Turquia, veiem que Erdogan es distancia cada vegada més d'Europa i això té a veure amb les poques perspectives d'adhesió. Merkel, i abans Sarkozy, deien que no volien admetre a Turquia en cap cas, independentment del que faci el govern turc.

Un dels arguments per fer una pausa en l'ampliació és que es fa cada vegada més difícil governar una Europa amb tants Estats membres.

Crec que no hi ha molta diferència entre 28, 29 o 30. Evidentment, el que es diu molt a Alemanya és que si entra Turquia es convertirà en el major país de la Unió Europea. Però aquest no pot ser l'argument: ja hi ha negociacions en marxa, no es poden fer regles diferents per a un país específic. Naturalment hi ha una altra qüestió, la de les institucions. Necessitem realment 35 comissaris? Però les estructures es poden adaptar.

Desenes de persones moren cada any a les fronteres d'Europa. Què proposa per evitar-ho?

Cal canviar coses en la política migratòria i la política d'asil d'Europa. Primer necessitem possibilitats d'accés legal per als refugiats perquè puguin venir a Europa i demanar asil sense haver de passar per vies perilloses al mar o pujar les tanques de Ceuta i Melilla. Recentment vam visitar un camp de refugiats sirians a Ceuta que van haver de travessar el mar per arribar. Això no és acceptable, haurien de poder demanar un visat humanitari al seu país o al país veí que els permeti venir a Europa i demanar l'asil. Aquesta possibilitat existeix segons els tractats europeus però els països europeus no la permeten. A més necessitem un sistema d'asil més just, solidari i segur a Europa. Estem parlant de persones que necessiten protecció, per tant no pot ser que acabin a la presó com a Grècia o al carrer. Necessitem un sistema que ofereixi les mateixes garanties a tots els països, i no com ara passa per exemple amb els refugiats sirians, que són reconeguts a Suècia però no a Grècia.

Té també propostes per lluitar contra les causes de l'emigració.

Creiem que es poden fer moltes coses en els àmbits de la lluita contra el canvi climàtic, la política comercial que obliga la gent a deixar el seu país, la política agrícola. Però a més de millorar la política d'asil, cal donar possibilitats legals no només als que demanen asil sinó també a la gent que vol emigra perquè volen una vida millor.

Ha parlat de millorar el dret a l'asil. Com posar-lo en pràctica quan la policia espanyola practica devolucions “en calent”?

Això és completament il·legal. Això és un problema de la política espanyola i ha de canviar com més aviat millor però la Unió Europea també ha de pressionar. Ens va semblar positiu que la Comissió Europea exigís una investigació per aclarir la mort de les 15 persones a la costa de Ceuta. La política de migració i els drets humans també formen part de la política europea. Hi ha procediments per actuar en cas de dèficit pressupostari excessiu dels països però també hi ha d'haver procediments en casos de violacions de drets humans.

Té un discurs molt favorable a la construcció europea. No és una aposta complicada en el context actual en què la gent- especialment al sud d'Europa- té la impressió que Europa és sinònim d'austeritat?

Però nosaltres justament lluitem per una Europa diferent. És possible imaginar una Europa completament diferent. Europa pot ser un espai de solidaritat i de drets socials. S'està portant la política equivocada a nivell europeu però no vol dir que la cooperació no té fonament. Per això aquestes eleccions del 25 de maig són importants perquè es decidirà si hi haurà més austeritat o per fi solidaritat.