“La independència és trista perquè és dir que som incapaços de conviure amb els nostres veïns”

Miquel Iceta (Barcelona, 1960) porta tota la vida a la política però ha saltat a la fama des que va començar a ballar en l'arrencada de campanya Don't stop me now (Queen). Reconeix que ara el coneixen molt més, i al PSOE confien que tindrà millor resultat que el desastre que esperaven. Ell està convençut que els socialistes són els únics que han plantejat una solució davant l'independentisme.

A Ferraz estan convençuts que va treurà millor resultat del que pensaven inicialment. Té vostè la mateixa percepció?

Estem treballant per aconseguir-ho, però resulta molt difícil fer pronòstics perquè fins i tot la gent que ha fet enquestes diu que l'ambient està molt volàtil i el grau de participació resulta molt difícil de mesurar.

Ha ajudat a la seva campanya que hàgim vist a un Iceta 'bailón'?un Iceta 'bailón'

No. El que probablement sí que ha ajudat és que potser avui hi hagi més gent que em conegui i que hagi aparegut en algunes cadenes d'àmbit estatal en les que fins ara no havia aparegut.

Hem escoltat als candidats parlant en indi durant aquesta campanya. S'ha banalitzat?

Ens han escoltat parlant en indi jo per dir que “jo no parlar indi, jo ser seriós, tu maleducat”. El sorprenent és que el president de la Generalitat, que és el president de tots, hagi fet l'indi. No solament ho ha fet per l'idioma sinó pel contingut de les seves declaracions: el president de tots els catalans, extranyant-se de la presència de responsables polítics de la resta d'Espanya en la campanya, no està al nivell.

Creu que les esperances del PSC tenen a veure amb que els votants socialistes, que no van optar pel PSC en les últimes eleccions, li han vist les orelles al llop?

No ho sé. El PSC s'adreça a tota la població, als que han votat el PSC alguna vegada i als que no. Fem un esforç molt gran per demanar a la gent que voti i que hi hagi una participació el més alta possible.

Hi haurà vot de la por el diumenge?

No ho crec. El vot és lliure al nostre país i això és l'important.

S'apel·la al vot de la por: d'una banda, si no voten a Junts pel Sí, ens quedarem a Espanya, i, de l'altra, si voten a Junts pel Sí és la ruptura absoluta?

Són arguments de campanya. No crec que hi hagi apel·lacions a la por. Cada partit defensa un criteri polític i té arguments. Dir que un procés unilateral posa en risc la presència a la UE o que la inestabilitat és dolenta per a l'economia no és fer por, és senzillament advertir dels riscos de determinades opcions. De la mateixa manera els que defensen la independència tenen els seus arguments, poc menys que si Catalunya segueix unida a Espanya desapareixerà com una realitat pròpia, amb la seva personalitat i el seu autogovern. Cadascú ha de jutjar després d'escoltar a tothom i votar. 

Creu que es pot negociar el reingrés a la UE sent part d'ella, com ha dit Romeva?

També hi ha gent que creu en la Santíssima Trinitat, tres persones en una i un sol Déu veritable. Si Catalunya se separés d'Espanya vulnerant la legalitat, els tractats de la UE no s'aplicarien a Catalunya. Seguir discutint això em sembla una mica absurd. No hi ha una solució que no passi per un acord entre Catalunya i la resta d'Espanya, qualsevol altre escenari és altament perillós i pot ser molt costós. 

És menys atractiva d'explicar la solució que plantegen els socialistes que la de la independència?

Crec que no perquè el projecte de seguir junts és il·lusionant: fer reformes perquè puguem seguir compartint un mateix projecte amb els pobles d'Espanya és il·lusionant. Per a mi és la independència el que és trist perquè és tant com dir: ens veiem incapaços de continuar convivint amb els nostres veïns. Cada un veu les il·lusions on les vol veure però per a mi la il·lusió és renovar el pacte constitucional, no trencar amb la història.

La seva reforma constitucional planteja reconèixer les singularitats de Catalunya, quins són?

Els seus drets històrics reconeguts a l'article 5 de l'Estatut. És el que vam acordar els socialistes.

Susana Díaz no va voler explicar-los i el va deixar en mans de Pedro Sánchez.

A mi em sembla molt bé perquè és a Pedro Sánchez a qui correspon marcar una posició política i, per tant, així queda desmentit el que alguns diuen, que Susana Díaz no està d'acord i treballant del costat de Pedro Sánchez. És un acord al qual vam arribar els socialistes abans que Pedro Sánchez fos secretari general i és l'única proposta política que en aquests moments està sobre la taula per arreglar el problema perquè l'independentisme no se'l derrota senzillament dient no i apel·lant al compliment de la llei que és el que ve dient Rajoy. El problema està avui pitjor que mai.

Va evitar així la presidenta andalusa ficar-se en la polèmica que proposin privilegis en el pla econòmic per a Catalunya?

No, perquè cap socialista que jo conegui els demana.

Coincideix amb Borrell en què cal revisar el sistema de finançament econòmic perquè és cert que Catalunya surt perdent en 2.000 o 3.000 milions d'euros?surt perdent en 2.000 o 3.000 milions d'euros

Volem un sistema de finançament que segueixi sent solidari però que també sigui equitatiu i que no penalitzi les comunitats més solidàries, entre les quals hi ha Catalunya.

Qui ha entès millor Catalunya: Pedro Sánchez o José Luis Rodríguez Zapatero?

Cadascú ha fet l'esforç en el seu temps. Felipe González va defensar molt bé Catalunya i això li va comportar molts suports aquí. També ho va fer Zapatero però la via que va intentar, la reforma estatutària, va quedar desbaratada per la sentència del Constitucional, que va alterar una llei que els ciutadans havien votat en referèndum. Per tant, cal buscar una solució que, al nostre parer, és la reforma constitucional que defensa Pedro Sánchez.

Serà possible? Necessiten el suport del PP, que es va oposar precisament a la reforma de l'Estatut.

No, però he sentit a García Albiol dir que això potser va ser un error. El PP s'adona que la seva posició absolutament immobilista no ha fet més que aguditzar el problema. Quan no tingui majoria absoluta, es veurà obligat a participar en aquest debat i a contribuir a una solució.

Han estat amb vostè Pedro Sánchez, Felipe González, barons regionals... Però Zapatero no l'hem vist. Què ha passat?

La seva agenda internacional li ha impedit. Farà alguna intervenció en un mitjà de comunicació parlant d'aquest tema.

Ha reconegut que al final la proposta dels socialistes serà la que triomfi a la llarga però que no serà vostè qui l'encapçali. Li ha costat assumir-ho?

No. L'única solució és la que proposem, el que no puc garantir és que sigui immediata. No sé a qui li tocarà realitzar-la en el seu moment perquè no sé quan es produirà. Espero que sigui aviat i, si ho és, participaré activament en això; si triga més, ho sentiré perquè tindrà costos superiors per a tots que ens podríem haver estalviat.

Quedar en tercer lloc, per davant de Catalunya Sí que es Pot, serà un bon resultat? Li garantirà seguir al capdavant del PSC?

Tinc un compromís amb el meu partit fins al pròxim congrés en què decidirem i tindrà a veure amb moltes coses: amb el resultat electoral però també amb la valoració que fem de què convé per als propers anys. El resultat tindrà incidència però no serà l'únic valor a tenir en compte tant per bé com per mal.

Serà una derrota per als socialistes catalans i el PSOE quedar per sota de Catalunya Sí que es Pot?

No m'agrada fer pronòstics perquè crec que el treball que estem fent és bo i s'haurà de veure en quina mesura els ciutadans ho aprecien i donen suport. Jo no parlaria de victòria o derrota en funció de si anem per davant o per darrere d'un partit. La victòria del PSC serà tenir un paper decisiu en el moment de trobar una solució.

Diu que li agradaria tenir l'oportunitat de formar un Govern de coalició, amb qui li agradaria formar-lo?

Amb tots els que vulguin treballar en quatre punts que vertebren el nostre programa: la prioritat és la reactivació econòmica i la creació d'ocupació, reforçar l'Estat del benestar, la lluita contra la corrupció i els que vulguin buscar un nou acord que pugui ser sotmès a referèndum perquè votin tots els catalans i tots els espanyols.

Està el PP inclòs?

No formarem part de cap front. O el PP accepta que es va equivocar amb l'Estatut, o accepta que s'ha equivocat des del Govern d'Espanya, o accepta que la solució passa per una reforma constitucional, o no podrem compartir amb ells aquest projecte perquè no seran una part de la solució sinó del problema. Depèn més d'ells que de nosaltres. Amb l'actitud actual del PP, no hi ha res a fer perquè és part molt fonamental del problema per l'entossudiment que ha tingut Rajoy aquests anys. En el seu mandat l'independentisme no ha fet més que créixer.

Per a aquesta coalició el convenç Ciutadans?

Som molt crítics amb el PP però a Ciutadans tampoc li he escoltat cap solució.M'agradaria conèixer què proposen: nosaltres no som independentistes però no neguem que hi ha un problema d'encaix entre Catalunya i Espanya. Per resoldre al problema cal tenir una proposta i la de Ciutadans la desconec.