Núñez, abandonat per tots

Arran de l’actuació de l’Agència Tributària o de la Fiscalia de Delictes Econòmics, diverses personalitats de la vida pública catalana han tingut problemes amb Hisenda en els últims anys però sembla que Josep Lluís Núñez i el seu fill seran els únics que trepitjaran la presó. Altres insignes famílies també tenen processos judicials oberts per assumptes fiscals –Carulla, Sanahuja, Carceller, Millet, el matrimoni Manel Torreblanca i Liliana Godia, Lionel Messi i el seu pare, ... i, fins i tot, l’advocat especialitzat en qüestions tributàries Emilio Cuatrecasas o la diva Montserrat Caballé–, però els seus casos presenten un millor diagnòstic.

En realitat, Josep Lluís Núñez Clemente i Josep Lluís Núñez Navarro, pare i fill, tenen pendent una condemna de dos anys i dos mesos de presó pels delictes de suborn i falsedat documental a conseqüència de l’anomenat cas Hisenda, si bé no han estat condemnats per cap delicte fiscal perquè quan es va iniciar la instrucció ja haurien prescrit. Una altra família catalana judicialitzada, sobre la qual també recauen acusacions en matèria fiscal, són els Pujol Ferrusola, però aquests mereixen un capítol a banda.

Amb l’expresident del Barça, es va obrir definitivament la veda a Catalunya dels empresaris i famosos que feien trampes a Hisenda. Josep Lluís Núñez serà un exemple: de la rectitud del sistema judicial contra les grans fortunes, tot i que el Suprem li ha rebaixat a un terç la pena de sis anys imposada per l’Audiència de Barcelona, o del tracte favorable dispensat cap als delictes econòmics, en el cas que només compleixi una petita part de la pena o que el govern central li atorgui l’indult.

A l’espera de l’indult

La defensa de Josep Lluís Núñez va demanar que se suspengués la seva entrada a la presó mentre es tramités l’indult, però la secció novena de l’Audiència de Barcelona, la mateixa instància que el va condemnar, ha deixat clar en una resolució que les possibilitats que el govern central li concedeixi aquesta mesura de gràcia són «pràcticament nul·les». En aquesta resolució es recorda que Núñez no és cap «marginat», sinó un empresari que va utilitzar el seu «poder econòmic» per delinquir, per subornar durant anys una colla d’inspectors d’Hisenda perquè fessin els ulls grossos.

Encara més, l’Audiència de Barcelona, en sintonia amb la fiscalia, exposa que el condemnat no ha donat cap mostra de penediment o constricció, fins al punt que ni tan sols reconeix els delictes pels quals se li ha imposat la pena de presó. Tot i així, la defensa de Núñez recorda que ja té 83 anys i que està malament de salut, però això no li ha impedit que s’estreni com a presidiari. Els seus advocats també al·leguen les dilacions judicials, que han fet que el procés s’hagi perllongat quinze anys, encara que en això qui hi té més culpa són els mateixos defensors de l’expresident del Barça, que han fet tot el possible per allargar els terminis.

Un procés inacabable

El cas Hisenda comença el 1999 quan la magistrada cordovesa Teresa Palacios, en aquell temps titular del Jutjat número 3 de l’Audiència Nacional, estava en plena instrucció del cas Torras i descobreix que dos caps dels serveis d’Hisenda a Barcelona, Josep Maria Huguet i Ernesto Aguiar, tenien comptes a Suïssa per pagaments fets per Javier de la Rosa. Al final, Aguiar es va lliurar d’anar a judici i De la Rosa va quedar absolt, però aquesta investigació va acabar amb catorze imputats.

Com que es tractava d’una trama centralitzada a Barcelona, el cas Hisenda va passar de l’Audiència Nacional al Jutjat d’Instrucció número 33 d’aquesta ciutat, encapçalat per Elisabet Castelló, que s’ho va prendre tan a la valenta, amb desenes de testimonis, múltiples informes pericials i comissions rogatòries a Suïssa, que la instrucció es va perllongar durant vuit anys. Potser s’ho va prendre massa a la valenta perquè el Tribunal Suprem va criticar després que hagués trigat tant temps en tancar el sumari. La Fiscalia Anticorrupció va presentar acusació contra 14 imputats el 2007 i dos anys després es va iniciar el macrojudici, que va durar 11 mesos, des del setembre de 2009 al juliol de 2010.

L’Audiència de Barcelona va dictar sentència el 2011 i després, arran del recurs de les defenses, el Tribunal Suprem va decidir el gener d’aquest 2014 una reducció de les penes. Josep Lluís Núñez ha entrat a la presó després d’un procés judicial que ha durat 15 anys, per uns fets relacionats amb la promotora familiar, Núñez y Navarro, que van passar a principis dels noranta, quan era president del Barça.

Amb un peu a dins

L’Audiència de Barcelona ha ordenat l’ingrés a presó de cinc condemnats més pel cas Hisenda: els exinspectors Roger Bergua i Álvaro Pernas (sentenciats a 2 anys); els assessors fiscals Salvador Sánchez Guiu (2 anys i 2 mesos) i Francisco Colomer (1 any i 8 mesos), així com de l’empresari del sector immobiliari Eduardo Bueno, candidat a la presidència de la Generalitat per Alianza Popular en les eleccions del 1983.

A diferència de Josep Lluís Núñez i del seu fill, als anteriors cinc condemnats encara els queda un últim recurs per evitar la presó. Per aquest cas ja hi ha de fa temps dos exinspectors a la presó, Josep Maria Huguet i Manel Abella (6 anys i 6 mesos), mentre que l’advocat Josep Maria Folchi (3 anys 3 mesos) ja ha aconseguit el tercer grau. Folchi va ser conseller d’Economia de la Generalitat en temps del president Josep Tarradellas i assessor fiscal del FC Barcelona quan Núñez n’era el president.

Aïllament polític

En les juntes del FC Barcelona, Josep Lluís Núñez va incorporar directius de tots els colors polítics, però, malgrat els fitxatges d’Arcadi Calzada o de Fèlix Millet, l’expresident Jordi Pujol mai el va veure com un dels seus i va intentar per tots els mitjans descavalcar-lo de la presidència del club blaugrana, fins al punt d’enviar a Sixte Cambra perquè s’enfrontessin en unes eleccions. Però no hi va haver manera, Núñez va resistir tots els atacs convergents i, segurament per això, sempre va comptar amb la complicitat dels socialistes catalans.

Per aquelles paradoxes de la política, el cas Hisenda va acabar, el 1999, amb la cursa de Josep Borrell a la presidència del Govern central, però no perquè hi tingués cap relació directa, sinó perquè quan era secretari d’estat d’Hisenda va col·locar Josep Maria Huguet al capdavant de la delegació de Catalunya. De fa anys, totes les formacions polítiques eviten Núñez. Fugen de la seva companyia.

Una trama de favors

Els exfuncionaris d’Hisenda condemnats van fer els ulls grossos en les inspeccions a les empreses de l’hòlding de l’expresident del Barça. La majoria de les actes sancionadores que es van aixecar al seu grup immobiliari van acabar amb multes simbòliques. La fiscalia el va acusar de subornar inspectors d’Hisenda amb pisos, places de pàrquing i diners per eludir el pagament d'impostos.

Sorprenentment, els inspectors havien comprat habitatges a empreses de Núñez a preus per sota dels de mercat. Josep Maria Huguet residia en un pis del passeig de la Bonanova construït per Núñez y Navarro, en el qual, casualment, també hi va viure uns anys Lluís Prenafeta, l’exsecretari general de la Generalitat, que va ser cridat a declarar en el cas Hisenda però com a testimoni.

Núñez estava tan ben relacionat amb Hisenda que va aconseguir col·locar alguns edificis que l’Agència Tributària encara ocupa en l’actualitat. Se suposa que aquestes últimes operacions eren legals, ni tan sols es van mencionar en el judici, però són il·lustratives deles relacions privilegiades de Núñez en aquell temps.