“Ser una candidatura de Clar Que Podem ens afavoreix per tenir un contacte amb el nucli estatal”

En la seva recent visita a Barcelona, el secretari general de Podem Pablo Iglesias va explicitar el seu suport a la candidatura Clar que Podem per liderar el projecte del partit a la capital catalana. Aquest gest va enervar les altres tres candidatures al Consell Ciutadà de Podem Barcelona, que han deixat clar el seu malestar en la sèrie d'entrevistes que es tanca amb aquesta última a tres dels membres de Clar que Podem: Mariña Sánchez, Ayoze Alfageme i Álex Morcuende.

Com es porta l'etiqueta de la candidatura de l'aparell?

Mariña: Crec que pot donar peu a malentesos. No som una candidatura franquícia de l'estatal. Tot i que la candidatura es digui clar Que Podem, el consell ciutadà ha de ser autònom, encara que tenint en compte que en l'estructura en què s'ha decidit moltes coses de coordinació ha estat a nivell estatal. Ser una candidatura de Clar Que Podem afavoreix per tenir un contacte amb el nucli estatal, no tant des d'una posició servil sinó de ser una bona via de comunicació. El repte és ser autònoms però tenir mecanisme de diàleg amb la direcció.

Esteu recolzats pel consell ciutadà estatal de Podem?

Mariña: Sí. Bé, no hi ha hagut un acte oficial on la gent de Clar Que Podem estatal digui que dóna suport a la llista, però sí que ha sorgit la idea de crear candidatures en aquesta línia. No tant que la gent de Madrid digui de crear candidatures sinó que en les pròpies ciutats s'ha dit que estaria bé crear aquestes candidatures.

Ayoze: L'important és, d'una banda, l'esperit de gent que ha volgut seguir la línia de Podem estatal i per altra banda seguir la línia d'una candidatura que ha rebut el suport majoritari de les bases de Podem.

Creieu que el procés garanteix la igualtat d'oportunitats per a totes les llistes?

Mariña: Donant-li un paper molt important als cercles, s'ha intentat donar un paper a gent que ve de diferents moviments i la candidatura respon a diferents lluites socials que hi ha a Barcelona. Hem intentat buscar un perfil que representi les diferents lluites. El lema que s'ha utilitzat és “una candidatura oberta a la ciutadania”, intentant integrar.

Es veuen moltes persones vinculades a altres moviments, per exemple Guanyem, en la vostra candidatura. Com heu teixit la llista?

Ayoze: D'una banda, la nostra candidatura des del principi s'ha posicionat en què la confluència amb Guanyem és una cosa importantíssima. D'altra banda, que hi hagi sectors de la candidatura vinculats a altres participacions polítiques és favorable perquè necessitarem gent que ve de l'activisme de carrer, ja que un dels punts forts de Podem és enfortir la participació política.

Alex: Molta de la gent que sortia dels cercles es va posar a pensar en una candidatura que respongués a aquesta construcció de Podem que es va aprovar a l'assemblea estatal, oberta a la ciutadania i als moviments socials. Per tant, calia anar a buscar persones que hagin estat referents en aquests moviments. Això respon també a per què no som una candidatura de la vella política.

Sembla que Barcelona és l'única ciutat on avança la confluència municipalista a Guanyem. Per què creieu que es dóna aquesta diferència a Barcelona?

Alex: Jo crec que Guanyem Barcelona, a part de ser el pioner, s'ha nodrit de moltes diferents experiències de formacions polítiques. Aquí venim de precedents com el Procés Constituent que ara ja és dins Guanyem, per tant és bastant més diferent a un altre tipus de Ganemos que han sortit a la resta de l'Estat. Evidentment el consell ciutadà estatal llegeix bé la realitat i sap que realment a Barcelona caldrà anar a la confluència. Però en cap cas això s'ha decidit, i el cercle de Barcelona té pendent tasques de seguiment i de decisió sobre el tema.

Mariña: Jo afegiria que encara que la nostra candidatura sí que tingui l'ànim de confluir, fins que aquest debat no es tingui a nivell del cercle no es pot donar cap pas. Realment haurà de decidir la gent del cercle i no tant la nostra candidatura de forma unilateral.

Per tant, encara que des del consell ciutadà estatal s'ha donat llum verda, la confluència es decidirà des de Podem Barcelona?

Ayoze: Per deixar-ho ben clar, en el nostre document organitzatiu que vam presentar a la candidatura posa explícitament que decisions com la de confluències electorals han de ser preses en l'assemblea ciutadana de tot Barcelona.

En vista del que va passar amb l'elecció del consell ciutadà estatal, on va sortir la llista de Pablo Iglesias completa amb molta diferència, creieu que la vostra candidatura ho té fàcil?

Alex: En primer lloc cal diferenciar bé i no fer reflexos del procés estatal. El procés estatal eren 72 persones. Aquí cliclas i va tota la llista. Els contextos municipals seran molt diferents. Des dels municipis més petits on es coneix tothom fins al de Barcelona on potser no ens coneixem tots però és molt més fàcil d'entre 25 persones triar-ne unes i altres. Jo no crec que hi hagi moltes votacions en planxa. En segon lloc crec que cal partir de la base que els cercles manen i més important encara, els cercles són els que estan en contacte directe amb els moviments socials i amb la ciutadania en els barris.

Ayoze: Jo no crec que estigui clar que les 25 persones del nostre equip surtin.

Mariña: Jo no ho veig tan clar com es podia veure en el procés estatal. A Barcelona hi ha més competència. A Madrid va ser un procés completament diferent amb persones com Pablo Iglesias, Íñigo Errejón o Monedero, li dóna més pes a la candidatura per la qual ells aposten. Aquí és diferent i no hi ha una persona tan reconeguda.

Quines són les necessitats més urgents per a la ciutadania de Barcelona?

Ayoze: Des de l'àmbit local jo crec que hi ha un eix clar i les notícies de l'últim mes així ho han mostrat que és resoldre els problemes de desigualtat que s'estan creant dins de la ciutat. El pes de la crisi està sent clarament suportat per les zones i per les persones amb menys recursos i això està generant desigualtats cada vegada més creixents. Els nivells de renda o l'esperança de vida al nord de Barcelona no tenen res a veure amb el que pot ser a la Mina o al Besòs. Cal deixar de dir que no es pot fer res. L'Ajuntament hi té molt a dir en proveir habitatge ssequible i en bon estat a la ciutadania. Sabem que hi ha moltíssims pisos buits, que molts estan en molt poques mans i aquesta riquesa que és un bé comú s'ha de repartir.

Alex: Seguint el diagnòstic, és evident que hi ha una situació d'emergència social a Barcelona i la resta de Catalunya. El que cal atacar com a prioritat és la pobresa i les desigualtats i en primer lloc treure de la pobresa a aquest 25% de la població a Barcelona i després reduir aquestes desigualtats. Això passa per garantir el subministrament bàsic d'aigua, llum, gas que avui està en qüestió a la ciutat. Segon, garantir l'accés a l'habitatge i tercer garantir l'accés a la feina. Podríem incloure també l'accés als serveis públics i la democràcia participació.