Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La izquierda presiona para que Pedro Sánchez no dimita
Illa ganaría con holgura y el independentismo perdería la mayoría absoluta
Opinión - Sánchez no puede más, nosotros tampoco. Por Pedro Almodóvar

ERC veu el referèndum unilateral com un possible “punt en comú” amb els partidaris del dret a decidir

Els participants a la taula rodona de l'UPEC

Andrea Pérez

“Tot està per fer i tot és possible”, diu un dels versos més afalagats de Miquel Martí i Pol. L'esquerra parlamentària catalana, amb l'ombra dels resultats de les darreres eleccions generals i l'horitzó –tan possible per uns com qüestionat per d'altres– d'un procés sobiranista que viatja per camins incerts, segueix lluny d'esdevenir un tot cohesionat capaç de fer front, com a mínim conjuntament, a les grans preguntes que desperta el futur polític català i estatal. Sobre el debat plana el dubte de què és exactament el què “està per fer” però, sobretot, què “és possible” fer en un context com l'actual.

La necessitat de canvi com a tal ha estat un enunciat poc discutit en el marc de la taula organitzada avui per la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC). Al debat Somiem truites hi han assistit el primer secretari del PSC, Miquel Iceta; la secretària general d'ERC, Marta Rovira; el diputat electe d'En Comú Podem, Xavier Domènech; i el diputat de la CUP, Benet Salellas. Les maneres d'assolir aquest canvi i els objectius que l'haurien de motivar són ítems que fan sortir a la llum tota una gamma de matisos que diferencien, amb escreix, la posició de les diferents formacions polítiques.

Tanmateix, s'han reduït distàncies entre ERC i la CUP pel que fa a la proposta formal d'introduir en el full de ruta un referèndum unilateral d'independència (RUI) que va realitzar aquest dijous el partit anticapitalista. I és que Marta Rovira ha considerat que la proposta podria ser “un punt de trobada” amb totes les forces partidàries del dret a decidir.

En aquest sentit, Rovira ha afirmat que del que es tracta, en definitiva, és d'assolir una “ruptura democràtica” que, a parer seu, passa de forma necessària per un “procés constituent”. Una postura que difereix de la que fonts del Govern van expressar aquest dijous, quan van criticar que la CUP “no està en condicions de demanar res” després del veto als pressupostos i van rebutjar, de moment, la petició.

Cada actor s'ha preocupat per subratllar en quin moment se situava el punt d'inflexió en la història recent a partir del qual s'explicava l'anhel de canvi de la societat. Els exemples escollits pels ponents tenien un fil comú: la necessitat de sumar forces i arribar a consensos per assolir objectius més o menys concrets, però també la ferma creença que l'esperit de canvi i les demandes de la societat catalana eren un binomi indissociable del seu programa de partit.

Xavier Domènech ha parlat d'un cicle “que esclata al 2008 i que encara no hem tancat”, un moment en què, segons Domènech, “el pacte social entra en qüestió” i una majoria surt al carrer per enfrontar-se als “grans interessos econòmics” per denunciar que “el sistema polític, com un tot, no està funcionant” perquè la sobirania ja “no resideix en les urnes”.

Rovira anava més enrere en el temps per concloure que “el canvi a Catalunya comença molt abans”, en el moment en què propostes com l'Estatut d'Autonomia de 2006, provaven de donar resposta a “les necessitats socials que té la ciutadania”. En la cursa per retrocedir en el temps, Iceta ha tornat en reiterades ocasions al tripartit i ha fet una primera menció a la truita socialdemòcrata “ara que tots ho som”, en referència als darrers discursos d'Unidos Podemos.

Seriós a l'inici, Benet Salellas ha rememorat el moment en què la PAH, juntament amb diputats d'ICV-EUiA, ERC i la CUP, van fer una cadena humana per aturar el desallotjament del bloc de Salt, a Girona. Acte que, per a Salellas, demostra com “quan ens ajuntem aconseguim coses que són inimaginables”.

El subjecte del canvi

El subjecte del canvi Marta Rovira ha parlat d'un “únic espai possible” a través del qual podran arribar a conviure “ciutadans empoderats en termes d'igualtat”: un procés constituent “no subordinat a l'Estat” perquè “els ciutadans espanyols no tenen ganes” d'iniciar un canvi. Rovira ha considerat que el procés català podria donar embranzida a l'estatal, però es nega a esperar canvis a Espanya. Iceta ha apuntat, tot referint-se a la voluntat de dur a terme un procés constituent, que “entre les moltes grans paraules que tots utilitzem” s'haurien de posar d'acord amb qüestions més concretes i ha destacat aspectes com ara la renda bàsica o la gratuïtat de l'educació dels 0 als 3 anys.

Davant d'un Xavier Domènech que concloïa, entre aplaudiments, que “al final, sempre governa Convergència”, Rovira i Salellas han insistit a subratllar un canvi cap a l'esquerra en el procés independentista. A parer de Salellas, “les dues forces del règim (a Catalunya, és a dir, PSC i CiU) han quedat esmicolades pel procés nacional” i aquest podria assolir canvis “inesperats” en tots els sentits en cas que “no arribi a bon port”. El diputat de la CUP ha valorat que el primer que s'hauria de fer és superar “el bloqueig de la sobirania catalana” mitjançant “la fórmula més democràtica possible”, és a dir, un referèndum o una declaració unilateral, “i després feu trots els tripartits que vulgueu”.

Per la seva banda, Miquel Iceta ha destacat que la construcció de l'hegemonia és un procés “dinàmic i contradictori” i no pas acumulatiu. El primer secretari del PSC ha defensat el projecte federalista davant opcions que només pensen “en la sobirania d'una part” i no s'adiuen a un “món d'interdependències creixent”.

Enfront tres diputats amb certs retrets al tinter per les dinàmiques parlamentàries, un Xavier Domènech historiador diagnosticava una “crisi de sobiranies” i es preguntava per la fórmula per a caminar “cap a nous models econòmics”, tot citant en diversos moments el “canvi” a la capital catalana i la importància de la cultura municipalista. El cap de llista d'En Comú Podem ha pronosticat que en dos anys hi tornarà a haver eleccions tant a Catalunya com a Espanya, predicció que no s'ha discutit gaire per part dels altres participants.

I és que una nova crida a les urnes, sigui en forma de referèndum o d'eleccions, ha sigut un dels temes més presents al debat. Rovira ha parlat de l'ou de la truita socialdemòcrata com un ingredient subordinat, amb un límit institucional que l'impedeix evolucionar cap a un canvi real. “M'agradaria ser socialdemòcrata”, ha dit una secretària general d'ERC que critica la manca d'instruments dels quals disposen les institucions catalanes. Així, Rovira s'ha referit al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) com d'un “sostre que asfixia” la ciutadania catalana. La secretària general d'ERC veu necessari “votar tantes vegades com faci falta” i, davant un mig somriure de Domènech ha anunciat: “Què ens espanten a nosaltres, les urnes?”.

Mentre Iceta ha emplaçat als convidats a “mirar que estem construint abans de continuar” amb un paper a la taula sobre el qual ha escrit, durant la intervenció de Rovira: “RUI - DUI - TURULL”, Salellas li ha recriminat que ell encara no havia entès quina era la proposta dels socialistes, als quals acusa de votar sempre “no” al Parlament català. El diputat de la CUP ha conclòs que “per fer una truita, cal trencar ous”, una frase que recorda a un dels punts d'inflexió a partir dels quals l'esquerra catalana va adoptar posicions radicalment diferents.

stats