CiU comença a rebaixar les expectatives que la consulta del 9N arribi a celebrar-se
“La consulta es farà i serà legal”. Artur Mas va reafirmar amb aquestes paraules fa només una setmana el compromís del Govern amb el 9N. Però a 3 mesos escassos de la data pactada per a la consulta, els dubtes sobre que aquesta arribi a celebrar-se creixen segons passen els dies. Malgrat que la Generalitat ultima els detalls tècnics perquè els catalans acudeixin a les urnes el 9 de novembre, destacats membres de la coalició nacionalista i del Govern s'han pronunciat en les últimes hores rebaixant les expectatives i rebutjant celebrar una consulta sense l'aval del Constitucional.
L'última en fer-ho ha estat la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, que va descartar dilluns treure les urnes sota la impugnació del TC, opinió que va reafirmar aquest dimarts en obrir la porta a posposar la consulta. “Jo treballo per aquest 9 de novembre, i si no, hi haurà un altre 9 de novembre”, va assegurar la vicepresidenta als micròfons de RAC1.
Ortega se sumava així a la cadena de dirigents nacionalistes que en els últims dies han avançat les intencions del Govern. El conseller de Territori i Sostenibilitat va anunciar la setmana passada que l'executiu català no desobeiria un eventual veto de l'alt tribunal, la mateixa postura sostinguda per Joan Rigol, president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que va assegurar que, sense la conformitat amb els tribunals espanyols, treure les urnes “no seria prou democràtic”.
La cascada de declaracions de l'entorn de CiU ha deixat al descobert la diferència de postures entre els partits que van signar el pacte per celebrar la consulta el 12 de desembre i, més concretament, la fissura entre els principals socis parlamentaris, CiU i Esquerra, en la recta final cap al 9N. Tant ERC com ICV-EUiA i la CUP han marcat distàncies amb CiU en assegurar que la consulta és irrenunciable i demanar que se celebri amb o sense el veto del Consitucional.
Joan Tardà, diputat d'ERC al Congrés, ha afirmat que, sentint la vicepresidenta Ortega, sembla que “el Govern ha decidit suïcidar-se”. També Alfred Bosch ha sortit al pas assegurant que ajornar la consulta seria un “engany al poble català”, tot i que Bosch ha rebaixat la polèmica a l'assenyalar que fins avui l'Executiu de Mas ha complert el pacte signat amb ERC, ICV-EUA i la CUP, raó per la qual el diputat “està segur que el Govern continuarà complint tots els seus compromisos”.
El portaveu adjunt d'ICV-EUiA, Joan Mena, ha censurat les paraules d'Ortega afirmant que “l'única alternativa a la consulta és la consulta” ja que el contrari seria “donar-li la propietat del dret a decidir al Govern espanyol i al Tribunal Constitucional”, mentre que el diputat de la CUP, David Fernàndez, ha cridat a “desobeir la imposició” del Constitucional i ha remarcat que CiU quedaria fora de l'acord sobre la consulta i del mandat popular si arribés a acatar la prohibició.
Tampoc les entitats que preparen la manifestació de la Diada de l'Onze de Setembre, l'Assemblea Nacional de Catalunya i Òmnium Cultural, veuen amb bons ulls un possible ajornament de la consulta. Les dues organitzacions asseguren que “no renunciaran a 9N” per un veto del Constitucional, ja que la consulta està “legitimada pel suport del poble català, del Parlament de Catalunya i del Govern de la Generalitat”.
Un full de ruta incert
Les certeses sobre el procés en aquest moment només abasten fins a la convocatòria de la consulta. El full de ruta del Govern és aprovar la Llei de Consultes a finals de setembre, moment en què el president signaria el decret de convocatòria emparat en aquesta llei. Però si el Tribunal Constitucional veta la norma, com és predictible, el Govern haurà de decidir si continua endavant o si descarta celebrar la consulta el 9N.
El llenguatge críptic del president Mas a la sortida de la reunió amb Rajoy no va contribuir a resoldre dubtes, més aviat tot el contrari. “No hi ha pla B”, va assegurar contundent llavors president de la Generalitat. “L'únic pla que hi ha és que els catalans passin per les urnes”.
Però “passar per les urnes” i fer-ho en una consulta sobre la independència poden ser coses diametralment diferents a l'argot propi del procés sobiranista català. En molts sectors creix la sospita mai dissipada que el pla de Mas és convocar eleccions anticipades quan els tribunals impugnin la Llei de Consultes. L'escenari d'unes eleccions en clau plebiscitària, diverses vegades suggerit pel propi Mas, és cada vegada més fort en l'entorn de CiU. L'última a manifestar-se en aquest sentit va ser la presidenta de les joventuts de Convergència i diputada al Parlament, Marta Pascal, que va afirmar la setmana passada en una entrevista a VilaWeb: “Nosaltres sempre hem dit que si l'Estat nega la consulta votarem en unes plebiscitàries”.
