La via de les eleccions plebiscitàries pren força a Catalunya

“De què depèn que hi hagi eleccions anticipades a Catalunya?”. Qui pregunta és Albert Rivera, en la penúltima sessió de control al president de la Generalitat, a finals del passat mes. Contesta Artur Mas: “L'únic que té la potestat de convocar eleccions a Catalunya sóc jo. Però ja li avanço que, tot i que puc fer-ho, abans parlaré amb tots els partits que estan donant suport a la consulta”. La resposta del President deixava entreveure l'opció de les eleccions plebiscitàries, una alternativa a la consulta que ha estat en l'aire des del començament del procés i que el mateix Mas no descartava abans del pacte amb ERC, ICV i CUP a la pregunta i la data. Però ara aquesta via ha pres una força renovada després que el Congrés tanqués el camí del 150.2 al negar-se a permetre la consulta de manera legal. “L'escenari més probable són unes eleccions plebiscitàries”, ha admès aquesta setmana Artur Mas en una entrevista al diari francès Le Figaro.

El “pla A”, que comparteixen els partits partidaris del dret a decidir, passa perquè els catalans vagin a les urnes el dia 9 de novembre per votar sobre la seva sobirania en una consulta ad hoc. Mas s'ha compromès amb això en innombrables ocasions, i és sens dubte l'opció preferida per ERC, CUP i Iniciativa. De fet, Joan Herrera, líder d'aquesta última, ha rebutjat diverses vegades unes eleccions de caràcter consultiu: “En les plebiscitàries votem sobre tot, sobre BCN World, sobre les retallades de la Generalitat i sobre el futur que volem per al país. No hi ha dreceres a la consulta sobiranista”, va assegurar l'ecosocialista després de rebre del Congrés un majoritari 'no' a la consulta pactada. El passat mes prop de 70 persones van impulsar un manifest a favor d'un referèndum vinculant i en contra d'unes eventuals plebiscitàries, manifest signat entre altres per Joan Tardà (ERC), David Fernàndez (CUP), Sara Vilà (ICV) o David Companyon (EUiA).

No obstant això, conscient que totes les vies cap a la consulta poden ser gradualment invalidades per l'Estat, el Govern treballa en dos escenaris. El primer d'ells és acomodar la consulta en un suport legislatiu català. És el que va prometre Mas en la seva compareixença de dimarts passat, quan va avançar que buscaria un marc legal per fer possible la consulta. En aquest sentit, CiU busca accelerar la llei de consultes catalana, reprenent la ponència després de Setmana Santa i aprovant-la entre l'estiu i la data programada per a la consulta, al novembre, la cual cosa podria deixar sense marge de temps als tribunals espanyols per reaccionar. El segon escenari dibuixa un avançament electoral, convocant en clau plebiscitària. Per a això, el Govern vol impulsar definitivament una Llei Electoral per a Catalunya, llei que serviria tant per a les eleccions com per la hipotètica consulta.

La Llei Electoral catalana és un projecte que porta encallat més de 30 anys, essent Catalunya l'única comunitat autònoma que no disposa de norma pròpia malgrat tenir competència exclusiva en aquest àmbit. Segons l'Estatut vigent, seria necessària una majoria a la Cambra de dos terços per tirar endavant el projecte. CiU ha mostrat la seva disposició a pactar amb el PSC la llei, un acord al qual podria sumar-se ERC ja que els tres partits estan d'acord amb els eixos del nou sistema electoral: més proporcional, amb llistes desbloquejades i contrapesat territorialment. Amb aquest nou marc legal, tant els comicis com la consulta sobiranista passarien a ser supervisats per una autoritat electoral de nova creació, en perjudici de l'actual Junta Electoral.

Des de posicions netament independentistes s'han vingut reclamant eleccions plebiscitàries en el cas que la consulta acabi per ser inviable. Esquerra sempre s'ha mostrat partidària que la consulta se celebri el 2014, encara que per això s'hagi concórrer primer a unes eleccions de forma plebiscitaria. Similar proposta va fer l'Assemblea Nacional Catalana, en advertir a Mas que, de no poder fer la consulta a la data pactada, hauria de convocar comicis “de manera immediata”. El mateix Consell Assessor per a la Transició Nacional, l'òrgan consultiu creat pel Govern, va incloure en el seu informe del passat estiu les eleccions plebiscitàries entre les possibilitats del procés, que de ser guanyades els partits del 'sí' desembocarien en una declaració unilateral d'independència.

No obstant això no tots els partits que sostenen el Govern estan còmodes amb la idea d'unes plebiscitàries. El líder d'Unió va advertir aquest dijous que l'opció de les plebiscitàries no és del seu grat i que si un dia CiU es presenta a unes eleccions amb l'objectiu de plantejar una declaració unilateral d'independència “alguns s'ho pensarien molt clarament”, en clara referència a si mateix i el seu partit.

Els experts recelen: Eleccions ¿plebiscitàries?

Les eleccions plebiscitàries, com a tal, no existeixen. Aquesta és la visió que mantenen alguns dels experts consultats. “No se li dóna caràcter plebiscitari a unes eleccions abans que es produeixin, és la interpretació posterior del resultat del que es deriva”, assegura Pablo Simón, Doctor en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra. Per Simón el principal problema d'unes eleccions plebiscitàries és la interpretació del mandat: “Si hi ha una 'gran coalició' per la independència que concorre junta, aquest mandat pot ser assimilable a un referèndum. Si no, entra dins de la lògica de les eleccions representatives, i s'aposta per una altra cosa integrada dins dels programes. Això pot difuminar el seu 'caràcter' de plebiscit”, explica.

Andreu Mayayo, catedràtic d'Història Contemporània i vicedegà de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, tampoc creu que hi hagi alguna cosa com unes eleccions plebiscitàries. Mayayo subratlla la importància d'unes eleccions com a mecanisme de legitimació, però les descarta per decidir sobre la independència. “Això no es pot fer així, una cosa tan important com una secessió s'ha de resoldre en un referèndum”, assegura Mayayo, qui observa la possibilitat d'unes eleccions per legitimar el Govern de cara a una negociació amb l'Estat per canviar la Constitució. “Però no hi ha plebisicitarias i després declaració unilateral d'independència i això la gent ha de tenir clar. Entre altres coses perquè una declaració d'aquest tipus sense països que et reconeguin no té sentit”, reafirma el catedràtic, que remarca que no s'han donat processos de secessió a través de plebiscitarias en democràcies occidentals.

De similar opinió és Jordi Muñoz, investigador postdoctoral al Departament de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tampoc per a ell és clar que la figura de les eleccions plebiscitàries existeixi. “Hi ha eleccions, a les quals els partits es presenten amb el programa i coalicions que els vingui de gust”, explica Muñoz. “Si obtenen una majoria suficient, poden decidir complir el seu programa”. El problema, afegeix Muñoz, és que la independència és una decisió “de suficient transcendència” com perquè sigui fruit d'una consulta directa a la ciutadania.

Malgrat l'escepticisme dels tres en aquest tipus de procés, Muñoz sí que considera que, “en vista del bloqueig legal de l'estat espanyol al referèndum”, això podria obligar a celebrar unes eleccions i de facto sortir-se del marc legal espanyol per poder celebrar la consulta. “És a dir, en la pràctica seria alterar l'ordre de coses: primer surts i després convoques el referèndum”, indica Muñoz. “Però en tot cas”, continua, “les eleccions poden ser un pas previ al referèndum, no crec que siguin un substitut. Per raons democràtiques però intueixo que també internacionals: el normal és que les independències es decideixin en referèndums”.