Un trapasser en la cort de Camps

És una llàstima que la jutgessa no estiguera per la faena de deixar que Álvaro Pérez s'esplaiara en la seua declaració, a petició pròpia, sobre els manejos que es van produir en l'organització de la Fórmula 1 a València, el més cridaner dels grans esdeveniments, i el més ruïnós, dels que va promoure el PP en els anys del balafiament i la sobreactuació.

Dijous passat dia 15, quan va arribar emmanillat procedent de la presó al jutjat d'instrucció número 17, el Bigotes volia parlar, però a la jutge només semblaven interessar-li les confessions que incidien en aspectes ja explorats de la investigació. Segurament la magistrada té ganes de tancar la instrucció de la causa. Per aquest motiu interrompia sistemàticament el capitost de la trama Gürtel a València quan posava sobre la taula més noms per a explicar com funcionava en aquella primera dècada del segle XXI la cúpula del poder valencià; com actuava, en definitiva, la cort de Francisco Camps.

“A Álvaro li han lliurat els plànols de tot el tema del circuit”, deia el seu cap, Francisco Correa, en una conversa enregistrada mesos abans que la instal·lació de les graderies en els carrers de València isquera a licitació i es fera públic el traçat. El Bigotes va complir bé la seua missió d'aconseguidor d'informació privilegiada, encara que en el cas concret de la Fórmula 1 fa l'efecte que la trama Gürtel no li va traure massa profit. Va ser el propi Camps, segons el seu testimoniatge, qui li va mostrar els plànols i el llavors vicepresident de la Generalitat Valenciana Vicente Rambla qui els hi va donar.

Camps està cada vegada més enfonsat en les arenes movedisses de la recerca judicial sobre la construcció del circuit urbà i l'organització d'aquells grans premis d'automobilisme que, en un malbaratament de vanitat, va ordir amb Bernie Ecclestone a càrrec de les arques públiques. Aquella fantasia de la política convertida en gran esdeveniment encara l'estem pagant els valencians.

Rambla, no obstant això, havia eixit indemne del judici pel finançament il·legal del PP valencià celebrat en l'Audiència Nacional i ara apareix seriosament en perill de precipitar-se en un altre dels forats negres de la corrupció que va marcar aquella època. Ricardo Costa, que aleshores era un dels seus, ja havia aportat en seu judicial amb anterioritat dades de l'existència de mossegades i altres suposats delictes en la construcció del circuit automobilístic, suficients com per a ampliar el focus inicial de la investigació. Així que Álvaro Pérez venia, enmig d'una notable expectació, a completar el panorama i a donar-li al conjunt el seu inefable to de picardia i loquacitat.

Convertit alhora en una mena d'ajuda de càmera, que es preocupava de la roba i altres necessitats dels seus integrants, i un bufó, encarregat de les diversions, el Bigotes va tenir accés de sobres a aquella cort de Camps com per a explicar, amb tot luxe de detalls, qui feia de camarlenc, qui de canceller, qui era el preceptor i fins a quin punt tenia influència la reina mare sobre els lloctinents i ajudants de camp.

Juan Cotino, Gerardo Camps o Esteban González Pons, els dos últims encara en exercici com a diputat en el Congrés i parlamentari a Brussel·les, respectivament, van sorgir en el relat d'aqueix trapasser de la trama Gürtel que es va infiltrar en el nucli del PP valencià i en la mateixa llar del seu líder i “amiguito del alma”. Però a la jutge, segons expliquen els qui van assistir a la declaració, se la va veure impacient per confirmar els indicis del cobrament de mossegades en les adjudicacions de la Fórmula 1 i deixar de costat tota l'altra informació que Álvaro Pérez estava disposat a aportar sobre el comportament intern d'aquella cort dels miracles que una vegada va governar emparada en la majoria absoluta i l'abús de poder. Llàstima de material per a una crònica que està per fer.