Secció de cultura de l'edició valenciana d'elDiario.es.
Sobre este blog
Secció de cultura de l'edició valenciana d'elDiario.es.
Parlem amb Esther al Centre Octubre de València una vesprada de dilluns. L’ambient està molt tranquil i a la cafeteria estem pràcticament a soles. Per a Esther és un escenari molt familiar, treballa ací, en Acció Cultural del País Valencià. Ens conta que els seus pares hi han estat socis tota la vida i que ha viscut el compromís polític i cívic des de menuda. No debades ha decidit cantar i fer música pop en valencià.
Xarrem una mica de tot plegat i ens diu que va de bòlit avançant feina perquè divendres se’n va amb la seua banda als Països Baixos. Allà tocaran en una fira europea, juntament amb altres artistes, dins del marc d’un projecte cultural amb fons europeus dedicat a músiques en llengües minoritàries. El punt d'inici fou la Fira Trovam de Música de Castelló, on va nàixer una versió coral de Nevar a València, un dels temes del disc Patraix de Tardor. En la gravació van participar Esther, La Maria i Pau Alabajos, a més de la banda occitana Brama, el cantant xipriota Demetris Mesimeris, i la cantautora frisona Immen. El resultat de l'experiència, emotiva i potent, continua en ruta, de moment pels Països Baixos i potser més enllà.
A Esther li agrada recordar com, ja de ben menuda, no estava mai quieta: “m’agradava molt cantar i ballar i no parava, ni a casa ni al carrer. Ma mare em deia: para una miqueta, xiqueta”. Ho conta amb un somriure, amb els ulls lluminosos i el seu accent de terres del nord, genuí i seductor. S’expressa amb alegria i contundència, amb l’autenticitat d’aquella xiqueta que, fa més de vint anys, es quedava embadalida davant d'Operación Triunfo (OT).
0