REBEL, una editorial amb causa

L’escriuen sobre les cobertes dels llibres amb majúscula, REBEL. Rebel és una paraula que evoca la lluita, que incita a l’inconformisme, a la rebel·lió. Com els seus creadors diuen: “Sabem que hem nascut per a anar contracorrents”. Aquesta és la declaració d’intencions que envolta l’editorial creada pel tàndem Pau Alabajos, cantautor i dramaturg nascut a Torrent el 1882, i Ricard Chulià, periodista i escriptor, també torrentí, de 1983. Tots dos són els responsables d’una aventura que, a primera vista, no arribem a ubicar dins de cap gènere literari o tendència. Tampoc no ho busquen, apunten. Tanmateix, tenen un sentit i un projecte clar.

Conversem amb Pau Alabajos i Ricard Chulià en un hotel cèntric, just darrere del Mercat Central, entre carrers on la ciutat pren una narrativa especial, molt literària. Ens conten com i perquè s’han engrescat en aquest ofici de fer llibres. Un ofici que demana passió, sensibilitat, professionalitat i molt de bagatge cultural i literari.

REBEL (Rebel Edicions) va nàixer la primavera de 2025, aviat celebraran el seu primer aniversari. Fins ara han publicat cinc títols i han llançat quatre col·leccions diferents. El seu primer llibre —amb un tiratge de 2.000 exemplars— fou Versos a la vietnamita. Antologia incompleta de la poesia catalana antifranquista, obra del mateix Alabajos, i un dels seus encerts editorials fins a la data.

Versos a la vietnamita és un llibre àlbum de tapa dura i disseny molt atractiu, amb pròleg significatiu del músic de rap Valtònyc, i es tanca amb un CD de versions de poemes musicats per Alabajos. El llibre naix, en part, d’un nou paradigma, comenta Alabajos, autor, per la seua part, de la biografia Vicent Andrés Estellés. La veu d’un poble: “Avui pràcticament ningú compra CDs i fer vinils és molt car, són objectes quasi de culte, però a una part important del públic dels concerts li agrada poder dur-se a casa un record, un testimoni amb lletres i cançons gravades i el llibre àlbum està tenint molt bona acollida. La gent s’estima que li signes el llibre i sent que se’n du una part del recital amb ells”. Com explica Alabajos, Versos a la vietnamita “no és una simple antologia poètica, sinó que els poemes estan immersos en una narrativa, un context i una línia temporal, per tal que s’entenguen millor i expliquen una època continguda en la força d’imatges i pensaments poètics”.

El nom del llibre Versos a la vietnamita fa referència a les vietnamites, les impressores NeoCyclostile de finals del XIX, pioneres en la reproducció mecànica de documents i que durant la dictadura franquista es van fer servir per a imprimir i escampar les idees i les consignes en la clandestinitat. Com explica el cantautor i editor de Torrent, “és un llibre que vol rescatar i divulgar el llegat d’una poesia rebel, escrita durant una època sense llibertat”. Pau Alabajos —que ha posat en marxa diferents muntatges poètics i teatrals i que imparteix tallers de literatura en centres de Secundària— assegura que el desconeixement per part dels estudiants de la nostra història més recent és cada dia “major i més preocupant” i que “arribar a ells a través de la música és un camí més directe i més fàcil”. “Un percentatge cada vegada més elevat dels estudiants manifesten simpatia i intencions de vot cap a la ultra dreta, i això fa feredat”.

Memòria del fang

Un dels altres títols clau de l’editorial és Memòria del fang, amb una tercera edició en marxa. Un projecte fotogràfic i literari, exercici de memòria col·lectiva, que recull diversos testimonis de l’endemà de la tragèdia de la dana d’octubre de 2024. Del dolor a la reflexió, i de la pèrdua a l’esperança compartida, Memòria del fang obre un debat col·lectiu sobre com reconstruir el país des del territori i en temps d’emergència climàtica. El volum reuneix fotografies de Rose Hurtado (València, 1993) —fotògrafa especialitzada en retrat i directora d’art— i els textos de Pau Alabajos i Ricard Chulià, a partir de les converses amb testimonis del món de la cultura, la música, el teatre, la literatura, el sindicalisme, l’activisme, la docència i els serveis públics. Un relat coral i emotiu que analitza el present i el futur a partir de la tragèdia, acompanyat per les imatges corprenedores d’Hurtado, capturades als pobles que van patir la riuada.

Ricard Chulià —autor de País Valencià: eixida d’emergència i Pla Sud, i que ha centrat la seua obra en memòria, identitat i política valenciana— considera que llibres com aquests ajuden a fer una “teràpia col·lectiva” perquè “hi havia molta gent que encara no s’havia pogut parar a reflexionar i parlar en veu alta sobre el que els havia passat, engrescats com estaven en refer casa i vida, i ara han trobat un lloc i el moment per fer-ho”.

Més enllà d’una qüestió de noms

Chulià és també l’autor d’un dels llibres d’assaig de REBEL, En defensa de València. Toponímia i dominació nacional, ja per la tercera edició, una cosa “totalment inesperada per a un llibre sobre un tema tan específic”, diuen. Comentem que així és el món dels llibres, incert i ple de sorpreses, de vegades fins i tot bones [riem tots tres]. Chulià explica que a l’hora d’escriure’l “la qüestió de l’accent de València era l’anècdota de partença, però de fet ens hi juguem molt més, perquè des de l’Estat espanyol fan servir la toponímia urbana com a mecanisme de construcció nacional”.

Els pregunte si no els fa por llançar-se a un negoci tan imprevisible i d’èxits tan incerts, com és fer llibres. “Es diu que es publica massa, apunta Chulià, però això és molt relatiu, massa per a qui? Per a una llengua minoritària i minoritzada com la nostra es publica massa? Si ho penses, a penes fa uns anys que podem accedir a una part important de l’assaig europeu i nord-americà en la nostra llengua. No crec en aquest ‘es publica massa’. Tots dos coincideixen en què han muntat REBEL per fer una feina encara pendent a València: ”explicar la història més actual del nostre país des dins de casa“. ”Es diu que el poble que no coneix la seua història està condemnat a repetir-la, però també —matisa Chulià— els pobles a qui se’ls ha explicat la història a mitges, o distorsionada, com sol ser el nostre cas, estan condemnats a repetir-la. En Memòria del Fang les veus són la dels altres, nosaltres només hem recollit i transcrit, és la memòria col·lectiva la que parla“.

La música és un puntal clau

La música és un puntal clau de l’editorial, com a prova el llibre L’Espurna i la Flama, d’Aitana Alfonso Martínez de Lejarza (València, 2021) amb fotografies de Julio Cebolla. Un llibre que analitza què ha fet i fa avui la música per totes les persones que sentim, somiem, parlem i cantem en català i que “arriba en un moment d’inflexió i canvi en la nostra música”, en paraules de Rafa Xambó.

Però si la música és un patrimoni “intangible”, un altre patrimoni, aquest més tangible, és la pilota valenciana i els trinquets. Ho recullen en el llibre Pelayo blues de Sergi Dubà Cardo, una guia profunda per un dels barris més singulars de València, Pelayo, i una literatura que, en paraules de Rafa Lahuerta —autor del pròleg— “fa de la cartografia un apèndix personal i oníric” recollint “l’alé atàvic d’un poble que seguix sense saber el que serà de major”.

Aquest és també l’alè atàvic que trobem al darrere de REBEL, on han apostat per autors de no-ficció, llibres compromeses amb la memòria i la cultura, i un assaig capaç d’analitzar la política i la societat més recent, i engrescar el debat a la plaça pública. Compromesos i agosarats —van dur el seu primer llibre a la passada Fira del Llibre de València quan la cola de l’enquadernació encara estava tendra— Chulià i Alabajos creuen en els llibres com a eines de transformació social.