Geografies de l’exili: l’Acadèmia Valenciana de la Llengua homenatja els autors expulsats del País Valencià

La maleta de Walter Benjamin a Portbou és la de tots els escriptors exiliats. La valisa, de la qual es va perdre el rastre després del suïcidi del filòsof i crític literari, assetjat pel nazisme fins als Pirineus, és l’emblema gràfic que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha triat per homenatjar enguany els escriptors valencians expulsats del país, centre dels seus actes per a aquest 2023.

La institució advoca per indagar en l’exili valencià més recent per comprendre els exilis actuals, els desplaçaments forçosos de població, segons han explicat els components de la Comissió de l’Escriptor de l’Any en roda de premsa, que busquen que el públic puga “conéixer els períodes literaris que són desconeguts per a la majoria”. L’acadèmia homenatjarà més de 40 escriptors que van publicar en l’exili, especialment a França, l’URSS, Algèria i Llatinoamèrica; els empresonats, els expulsats i els “depurats” en l’últim segle. L’obra dels exiliats es va reproduir en revistes com Senyera o Mediterrani, editades per la Casa Regional valenciana de Mèxic, que permetrà a l’Acadèmia publicar un facsímil i una antologia dels escriptors exiliats, malgrat l’escassetat d’obra en valencià als seus països d’adopció.

Entre els exiliats que l’Acadèmia recordarà els pròxims mesos estan Angelí Castanyer Fons, Josep Castanyer Fons, Carles Esplà, Emili Gómez Nadal, Gaetà Huguet Segarra, Juli Just Gimeno, Artur Perucho Badia, Francesc Puig Espert, Josep Giner i Max Aub, entre altres. Tindran un espai destacat en l’exposició “Escriptors valencians exiliats de 1939 i altres exilis interiors”, que acollirà el Centre Cultural La Nau a partir del 20 de novembre, Dia de les Lletres Valencianes. La institució incorpora al catàleg d’homenatjats els pintors Josep Renau i Manuela Ballester, l’arquitecte Félix Candela i l’educadora Alejandra Soler, a més de cineastes i altres artistes que van haver d’abandonar el seu país, per crear una mena de “geografies de l’exili”.

Les activitats d’homenatge van arrancar el 27 passat amb la conferència de Marta Pessarrodona “Elles també hi eren: els dones i l’exili de 1939”, en el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València. La segona conferència, a càrrec d’Irene Ballester, historiadora i especialista en estudis feministes, porta per títol “Memòries d’oblit: coratge i esperança en l’art de les exiliades valencianes, el 25 de maig en La Nau. El cicle reprendrà l’activitat l’octubre amb el crític d’art i història Manuel García i amb el catedràtic de literatura Lluís Messeguer, especialista en exilis literaris.

A més del cicle, la comissió formada pels acadèmics Josep Palomero, Àngels Gregori, Ramon Ferrer, Carme Manuel, Vicenta Tasa i Joan Francesc Mira ha treballat les activitats complementàries, com ara cursos per al professorat i guies didàctiques, des d’un enfocament “universalista”. “Hem plantejat aquesta visió tenint en compte que l’exili valencià conté molts elements que s’han de tindre en consideració per a entendre’l bé”, ha apuntat Palomero, president de la comissió.

En aquesta línia, l’Acadèmia durà a terme dos tallers: “L’Stanbrook en la ficció i el cinema”, a càrrec d’Ivan Carbonell, i “El còmic explica l’exili”, amb Josep V. Garcia i Fran Collado, i publicarà un còmic que desenvolupe un episodi literari relacionat amb l’exili. A càrrec del dibuixant Daniel Olmo i de l’escriptor Vicente Muñoz Puelles, passarà a formar part de la col·lecció de publicacions de l’Ac

adèmia.