Mòmies d’Egipte: ‘Redescobrint sis vides’, una mostra insòlita en el CaixaForum

Després de la mostra de ‘Faraó. Rei d’Egipte’ el 2022, en què s’exploraven els ideals, el simbolisme i la ideologia dels faraons, i que va arribar gairebé a 200.000 visitants, el CaixaForum de València torna a col·laborar amb el British Museum en una nova exposició: ‘Mòmies d’Egipte: Redescobrint sis vides’, que podrà visitar-se des del 5 d’octubre de 2023 fins al 21 de gener de 2024 per a tots els públics.

En aquesta edició, es posa el focus en la vida de sis mòmies egípcies i en la visió de com vivia i moria la gent a la vall del Nil entre el 800 aC i el 100 dC. Els personatges representen un funcionari, dos sacerdots, una dona casada, un xiquet i un jove grecoromà en què s’aprofundeix en la seua història i s’exposen els processos d’investigació usats per a aconseguir dades precises com les malalties que van patir, l’edat, les creences i el tipus d’alimentació.

A la presentació de la mostra va acudir el director corporatiu de l’Àrea de Cultura i Ciència de la fundació La Caixa, Igansi Miró; el director de CaixaForum, Álvaro Borrás; i dos membres destacats del British Museum, Daniel Antoine i Marie Vandenbeusch, encarregats de l’àrea del Sudan i de l’antic Egipte. Els representants del museu van incidir en el context de l’ètica a l’hora de representar aquestes històries íntimes i provinents de persones difuntes.

La momificació va ser un procediment que comportava uns costos molt elevats, i el privilegi de la qual recalava sobre les persones amb un estatus reconegut en la societat. “El percentatge de ciutadania que podien permetre-s’ho era d’un 2% o 3%, per tant, ens mostra una imatge esbiaixada de com era la civilització de l’antic Egipte”, va explicar Vandenbeusch.

Sobre la base de la tecnologia capdavantera no invasiva i de tècniques de tomografia computada, els investigadors han aconseguit extraure l’embenatge que cobreix una mòmia de manera virtual i sense manipular-la, amb la finalitat de reconstruir aspectes importants de la seua vida i que plasmen algunes troballes en la forma de la societat de l’antic Egipte.

Un recorregut inaudit

L’exhibició, que entremescla elements propis de la cultura amb la ciència, es ramifica en huit sales en què cadascuna exposa el sarcòfag de la mòmia i les seues característiques. Les pantalles incorporades permeten veure una interpretació d’imatges en 3D dels cadàvers, així com dels objectes amb què van ser enterrats.

La història d’Ameniryirt és la primera a aparéixer en l’inici de les huit peces. La seua momificació és l’exemple de com es duia a terme aquesta pràctica: s’usaven diverses capes de lli que podien arribar a 12 cm de gruix, amb diferents colors i característiques. En aquesta zona es dedica una vidriera als vasos canòpics, recipients en què els embalsamadors conservaven els òrgans interns dels difunts, llevat del cervell.

A diferència de l’anterior, el cos de Nesperennub es va col·locar en una caixa de cartó i en un taüt de fusta en què es podia llegir el nom i els títols que posseïa la mòmia. Aquesta secció en concret es basa en la simbologia dels amulets i les imatges dels déus que es col·locaven sobre el cos o al seu interior, i en la creença que es tenia sobre la resurrecció.

La tercera sala està dedicada a les malalties més comunes en l’antic Egipte, la detecció de les quals és un procés complex. Al costat d’aquesta mostra, es reserva una part per a exhibir les restes de menjar trobades en els jaciments arqueològics i que aporten dades per a relacionar el tipus de dieta amb la classe social de cada individu estudiat.

La quarta zona està dedicada a Takhenemet, una mestressa de casa que va ser momificada amb els cabells recollits en una trossa –pentinat inusual en aquesta cultura–, i amb un sistre (instrument semblant a un sonall) que evidencia la importància de la música en aquesta civilització. Juntament amb aquests elements, també s’enterraven cosmètics, perruques i joies, que poden veure’s col·locats en una vitrina.

El sarcòfag de la mòmia del xiquet és l’única que apareix amb un retrat de la persona. Aquest fet només s’ha pogut comprovar en les mòmies pròpies del cementeri de Hawara. Segons la tesi de Flinders Petrie, un dels primers arqueòlegs que van estudiar el passat antic, els egipcis valoraven més aquest estil que les màscares daurades.