Els últims 10 dies han sigut d’autèntica caiguda lliure per al president del Govern valencià, ara en funcions, Carlos Mazón. El cap del Consell va arribar a les setmanes prèvies a l’aniversari de la dana amb el soroll habitual al voltant de la seua gestió, però tractant de traslladar una imatge d’una certa estabilitat en el si de la Generalitat, amb els pressupostos autonòmics en fase d’elaboració i amb una remodelació de l’executiu anunciada per al cinc de novembre. Llavors, ningú es plantejava un escenari de dimissió a curt termini.
No obstant això, a mesura que s’acostava el 29 d’octubre, data en què va fer un any de la tràgica riuada que es va cobrar 229 vides, els esdeveniments es van precipitar. Per a començar, el 23 d’octubre la jutgessa que investiga la gestió de la dana va citar per al 3 de novembre a declarar com a testimoni Maribel Vilaplana. A més, la publicació del documental On estava Mazón? elaborat per elDiario.es que revela que el cap del Consell va arribar al Palau de la Generalitat a les 20.00, unit a altres informacions, com ara que va acompanyar Maribel Vilaplana, la periodista amb qui va dinar en El Ventorro, al pàrquing en què tenia aparcat el seu cotxe, i a les crítiques de les famílies de les víctimes en el funeral d’Estat, han sigut els principals detonants de la seua dimissió.
La cronologia concreta amb les claus que han acabat amb la dimissió del president valencià arranca divendres passat 24 d’octubre a les 17.25, quan aquesta redacció publica el document audiovisual esmentat que aporta dues novetats importants. En primer lloc, un policia expert en serveis d’escorta i amb coneixement del dispositiu amb el qual compta Mazón assegura que va poder passar per sa casa després del dinar en El Ventorro, i que d’allí se’n va anar al Palau de la Generalitat. D’altra banda, un altre testimoni assegura que el cap del Consell va arribar al Palau de la Generalitat entre les 19.45 i les 20.00. Des de Presidència van negar aquests extrems i van mantindre que del dinar va anar directe al Palau, sense especificar el minutat. Uns minuts més tard, El País va publicar una informació en la mateixa línia, apuntant també que Mazón va aparéixer poc abans de les 20.00 pel Palau.
Totes dues publicacions van generar un renou important. L’endemà, va tindre lloc un acte tan emotiu com multitudinari en el Teatre Olympia organitzat per l’Associació Morts DANA 29 d’Octubre, un dels col·lectius majoritaris de víctimes de la riuada. La societat valenciana va abrigallar els familiars omplint el pati de butaques en record i homenatge dels morts. A la vesprada va tindre lloc una de les manifestacions més multitudinàries després de la riuada. Més de 50.000 persones van demanar la dimissió de Mazón pels carrers de València i van exigir que el president que s’abstinguera d’assistir al funeral d’Estat.
Amb els ànims a flor de pell, el dissabte mateix 25 d’octubre a la nit, Levante-EMV va avançar que, després del dinar en El Ventorro, Mazón va acompanyar Vilaplana a l’aparcament de la Glorieta, situat al costat del Parterre, on la periodista tenia el cotxe estacionat, una situació confirmada tant pel seu entorn i com per Presidència. Aquesta notícia desmentia una vegada més la versió oficial sostinguda pel president mateix en diverses entrevistes recents en què insistia que d’El Ventorro va anar directe al Palau.
El dilluns 27 d’octubre una altra exclusiva d’aquest diari va afegir més llenya al foc. Un segon testimoni presencial va reconfirmar que Mazón va arribar poc abans de les 20.00 al Palau de la Generalitat, però a més va afegir el detall que ho va fer ja canviat de roba, és a dir, amb suèter, sense jaqueta i sense corbata, tal com va arribar al Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi), segons es veu en la imatge remesa des de Presidència a la jutgessa.
Un dia després, la jornada prèvia a l’aniversari de la riuada i al funeral d’Estat, els familiars de les víctimes van insistir a demanar a Mazón que no assistira a la celebració: “Ell no va exercir les funcions de president de la Generalitat el 2024, que decline aquest protocol. Ningú vol aquesta foto amb ell”, van dir. No obstant això, Mazón va confirmar l’assistència com a màxim representant institucional de la Comunitat Valenciana i va encendre encara més els ànims.
El 29, al matí centenars de manifestants van fer una marxa de protesta des d’El Ventorro fins al Palau de la Generalitat. A la vesprada, en el funeral d’Estat es va produir, sens dubte, el fet més rellevant que va marcar el punt d’inflexió definitiu per al futur de Mazón. Les víctimes van rebre el president valencià amb crits esquinçadors que es van repetir una vegada va acabar la cerimònia: “Mazón dimissió”, “rata”, “covard” o “assassí” en van ser alguns, davant un Carlos Mazón amb la cara desencaixada, aïllat per complet i en presència del seu líder nacional, Alberto Núñez Feijóo.
L’endemà, després del que havia passat, Mazón va anunciar “una reflexió”, al mateix temps que Feijóo mantenia silenci. Aquell dia mateix, l’exconsellera Salomé Pradas va entrar en escena també puntualitzant que va mantindre Mazón informat del que anava decidint-se en el Cecopi en les diferents converses que van mantindre per telèfon. De nou, el relat del president quedava així en dubte, cosa que suposava una pressió afegida.
El divendres 31 d’octubre, Mazón ja tenia presa la decisió de la dimissió, entre altres coses, per motius de salut personal, i va començar a orquestrar-se una operació per a tutelar el seu relleu amb l’objectiu de mantindre el control del partit sense intromissions externes. Així doncs, a la nit va tindre lloc la reunió a Benidorm amb els tres líders provincials. S’hi va acordar proposar el síndic dels populars en les Corts, Juanfran Pérez Llorca, també present en la reunió, com a relleu provisional de Mazón i el president de la Diputació de València, Vicente Mompó, com a candidat en unes eventuals eleccions autonòmiques. Però quan va transcendir aquest conclave, es va desfermar la guerra en el si del PP valencià i, al seu torn, amb la direcció nacional, que apostava per l’alcaldessa de València, María José Catalá com a alternativa.
Després d’un cap de setmana intens de reunions i converses entre els populars valencians i Génova, finalment es va acordar la dimissió de Mazón sense anunciar el seu substitut o substituta, ja que finalment el nom definitiu (Pérez Llorca és el que més sona) haurà de ser acordat amb Vox. Mazón va intentar un últim pols en el matí d'este dilluns anunciant una possible baixa laboral, però finalment li van forçar al fet que presentara formalment la renúncia abans de les 15h. Este dilluns han sigut quatre hores de desconcert unit a un autèntic viacrucis de 10 dies.