Endavant l’esquerra

Ara veiem desfilar pels jutjats als corruptes, llançant-se les culpes els uns als altres. Per a poder arribar ací, per a vore a Carlos Fabra, Blasco, Camps, Costa... alguns a la presó, altres en la banqueta dels acusats, s’ha necessitat de persones valentes, moltes vegades a soles, que es van decidir a enfrontar-se als corruptes. Persones disposades a frenar als totpoderosos corruptes i corruptors des de la soledat d’ajuntaments o hemicicles on fins i tot l’oposició majoritària preferia estar callada i còmoda en més ocasions que les desitjables. No són herois ni heroïnes; simplement periodistes, fiscals, regidores, diputats, sindicalistes, funcionaris... fent la seua tasca, res més. Però en moments on el més còmode era no fer massa soroll i apujar-se a l’onada de Marina d’Or, dels PAI, dels aeroports sense avions, de la fórmula 1, de ciutats de la llum o de terres mítiques, és d’agrair que hi haguera veus que s’alçaren clamant contra l’espoli institucionalitzat que ha suposat al nostre país la corrupció: buidar sistemàticament les arques públiques mentre se’ns desproveïa la ciutadania dels recursos per al nostre benestar, la nostra salut, l’atenció als majors o l’educació pública i de qualitat.

Esquerra Unida del País Valencià en tot moment era, de fet ho és, una d’aquestes veus: des de les Corts, des de les responsabilitats institucionals, des d’alcaldies i regidories i col·lectius locals de tots els racons del País Valencià.

I un exemple ben clar i esclaridor d’aquesta lluita contra l’espoli és Rosa Pérez, representant d’allò que són els càrrecs públics d’Esquerra Unida. No és l’única, afortunadament som una organització amb moltes persones disposades a plantar cara als poderosos, però cal reconèixer la vàlua, el valor i l’orgull col·lectiu que suposa tindre a primera fila una d’aquestes persones valentes, que des de l’aïllament a què se la sotmetia en una Diputació de València corcada pels corruptes, es va enfrontar a Rus i va posar fi a anys de vergonyosa impunitat. Rosa Pérez va investigar, recopilar informació i proves, redactar i signar la denúncia que va obrir el ‘cas Taula’, que va desballestar el PP valencià amb desenes d’imputats, entre ells l’intocable Alfonso Rus i diversos expresidents de la Diputació de València. Tot aquest treball li ha suposat haver d’aguantar insults, amenaces, pressions, i fins i tot cinc denúncies, totes arxivades.

Molta gent va conèixer a Rosa en aquell moment en què s’enfrontava al cacic del PP valencià, però Rosa Pérez ja provenia d’una militància de base a EUPV, i potser sense aquest bagatge personal i polític no s’explicaria aquest compromís i decisió. Les persones d’esquerres anem sumant militàncies, i en això Rosa també és un clar exemple de trajectòria compromesa: des de la militància als anys d’universitat al BEA i la coordinació de Joves d’EUPV, fins a la seua tasca com a cap de llista i regidora a Catarroja, ja que van aconseguir tornar a tindre representació a l’Ajuntament, passant per la seua activitat professional com a advocada i professora universitària de Dret (on a més, va guanyar les eleccions sindicals encapçalant la llista de CCOO). A Esquerra Unida entenem que l’activisme no pot reduir-se a les responsabilitats institucionals: cal lluitar contra les injustícies i la desigualtat a cada espai, a cada àmbit, sempre.

És necessari treballar contra les injustícies i la corrupció, per descomptat, però sobretot cal lluitar per transformar la realitat que ens envolta. Tenim un programa que aspira a capgirar la societat, a canviar de baix a dalt un sistema polític sotmès al poder econòmic i financer, i aconseguir unes institucions i uns recursos públics al servei de la gent. Un model que des de la seua tasca com a diputada provincial Rosa Pérez posa en pràctica a totes les àrees que gestiona. Com a diputada d’Inclusió Social, multiplicant per 4 el pressupost destinat als serveis socials municipals avançant en un model que garanteix els drets socials i posant fi a l’etapa d’assistencialisme de l’època del PP; ho fa com a diputada de Teatres consolidant l’àrea com un referent en producció i exhibició; també en la seua responsabilitat al capdavant de Memòria Històrica, en ser la primera i única administració valenciana que està exhumant les fosses comunes i alhora impulsant el programa ‘Memòria a l’escola’ que farà possible que tots els estudiants de Secundària puguen conèixer com van ser els 40 anys de repressió franquista a aquest país, o amb subvencions a la retirada de vestigis franquistes i la posada en valor de llocs de la memòria i la dignitat.

EUPV és una organització de gent valenta, valuosa i compromesa. Alguns, des de les institucions; la majoria, des de fora d’elles, a cada poble, barri i ciutat, al sindicat, a les organitzacions feministes, als col·lectius ecologistes, a la PAH, a les Marxes, amb altres organitzacions. És una organització que mereix una direcció com la que Rosa Pérez Garijo i el seu equip representen i exemplifiquen.