L’aparent bicefàlia de Vox

En Storia del fascismo d’Emilio Gentile, el monumental i potser definitiu estudi sobre el feixisme italià (Laterza, 2022), podem resseguir com es va concretar un element definidor de la cultura feixista, el que jo anomenaria bicefàlia cultural. El feixisme italià s’expressava de dues maneres. D’una banda hi havia l’acció radical, la intervenció violenta dins la societat, el terror de l’esquadrisme, les «camises negres» que s’havien gestat en el patiment de les trinxeres de la Primera Guerra Mundial. D’una altra, hi havia la cultura escrita, l’alta cultura literària, que bevia dels grans autors del segle XIX —des de filòsofs com Mazzini fins a poetes com Carducci—, i que va configurar una nombrosa elit intel·lectual que abraçava totes les arts. Entre molts altres, hi varen destacar D’Annunzio, Marinetti i els futuristes o el filòsof Giovanni Gentile, les idees totalitàries del qual foren clau per a les reformes d’educació del règim feixista. El mateix Mussolini encarnava molt bé aquesta bicefàlia: agut i punyent com a periodista, bon coneixedor de la tradició literària —no menysvalorem mai els líders feixistes, que són més cultes del que semblen—, va institucionalitzar l’actuació violenta, simbolitzada en la porra o el bastó, «il manganello», l’adoració del qual apareixia ara i adés en els seus discursos a les masses.

No cal dir que aquesta bicefàlia cultural ha caracteritzat els moviments totalitaris de dreta o d’esquerra al llarg del segle XX, que segons el context històric han emfasitzat una cara o l’altra. La cultura de la ultradreta espanyola actual, en concret la de Vox, també sembla seguir aquesta petja. La tria dels candidats a les eleccions d’aquest mes de maig en són una prova. En aquests nomenaments la cúpula de Vox ha pretès acostar-se a l’«alta cultura», decantant-se per un perfil de polític amb tants estudis com siga possible: tècnics superiors, professors, catedràtics, etc. En el cas valencià, ho exemplifiquen els candidats a la Generalitat Valenciana i a l’Ajuntament de València: tant Carlos Flores Juberías com Juanma Badenas estan passejant el seu currículum universitari com la Moma en la processó del Corpus. I em consta que més d’una llista local de Vox ha canviat a última hora per posar de número u el candidat amb més màsters.

En l’altra cara cultural, la de l’acció extremista, Vox no s’atreveix a fer massa bestieses, i es limita a exercir la violència verbal i simbòlica. Però això dels discursos encesos en nom de la pàtria no és cap broma, perquè genera una pressió moral que pot arribar a ser asfixiant —i a voltes ja ho és. Només cal veure com es comporta en campanya electoral el mateix Juanma Badenas —que, per cert, té una web anomenada «El pensamiento y la acción»—: des de performances insultants en ple carrer fins a mítings en què ha estigmatitzat l’homosexualitat. Un dels casos més recents i cruels d’aquesta virulència lingüística de VOX és la vexació verbal que ha patit el regidor trans de Compromís de Paiporta —un cas que no ha rebut la condemna mediàtica que caldria. Insistisc: no menyspreem aquesta violència simbòlica, perquè en algun moment es pot intensificar i adoptar formes paramilitars.

En unes entrevistes recents en La Vanguardia a Carlos Flores Juberías i Juanma Badenas, els periodistes Salvador Enguix i Hèctor Sanjuán van voler 'acorralar' intel·lectualment tots dos candidats preguntant-los, de manera intel·ligent, com podia ser que uns 'homes de ciència' com ells avalaren tesis secessionistes quant al valencià i ni tan sols acceptaren el parer de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. La resposta de tots dos també va ser «intel·ligent» i es van escapar bé de la «trampa», sobretot perquè la cultura lingüística general és tan pobra que qualsevol terròs pot adduir tòpics suats com ara que les llengües no necessiten cap organisme normatiu, com demostra el cas de l’anglès, que no té cap acadèmia —de la sacralitat de la RAE no en parlen mai. Jo crec que només podrem despullar-los intel·lectualment si expliquem a la societat que els homes de ciència o de lletres són capaços de col·laborar amb les barbàries més innominables si el context els ho permet, si l’«esperit del temps» els embolcalla. No estaria malament, per exemple, que als instituts fora lectura obligatòria la novel·la de Martí Domínguez L’esperit del temps (Proa), que tracta molt bé aquesta qüestió.

Al meu entendre, detectar i denunciar la cultura de la ultradreta és la tasca política més urgent que hem d’emprendre en els pròxims anys, ací i a tot Europa. Després de les eleccions de maig, tant si guanya el Botànic com si no —les enquestes del CIS em semblen una escopetada de fira—, aquesta «guerra cultural» ens entrarà dins de casa. Al Parlament valencià el senyor Flores Juberías, tant si governa com si és a l’oposició, desplegarà amb èxit els seus dots oratoris, la seua 'alta cultura' de catedràtic de Dret, i enlluernarà més d’un aparador de la premsa. I, al mateix temps, als ajuntaments on Vox tinga representació veurem més d’un energumen verbalitzar el seu fàstic cap a la cultura democràtica, començant per vomitar homofòbia i catalanofòbia, la seua especialitat.

Algú pot pensar que aquesta bicefàlia cultural de Vox és aparent, que la seua buidor intel·lectual i ètica es veu d’una hora lluny. Potser. En la manifestació en favor de la caça de fa unes setmanes, en les fotos que enmig dels caçadors es van fer Flores Juberías, Badenas i Gil Lázaro, més que ‘homes de ciència’ semblaven ‘giovanotti’ amb ganes de brandar «il manganello». Però no ens enganyem: aquests amants de l’acció ruda es tornen professors i presenten els seus llibres en ateneus i llibreries.