Qualsevol cosa, excepte evitar incendis

A finals d’agost s’ha publicat en aquest diari un interessant article sobre incendis forestals signat per l’alcalde d’Alzira, A. Domínguez, i dos tècnics forestals. Cal remarcar que, a diferència d’altres articles apareguts durant aquest estiu, a nom del Sr. Dalmau (que és un dels signants) aquest té un to dialogant, didàctic i documentat, allunyat dels discursos simplificadors que a sovint trobem a les pàgines d’opinió. El text obri un fèrtil camí de debat ordenat sobre els incendis i la gestió forestal en general.

Però hi ha una cosa que sobta en aquesta extens i documentada anàlisi: no es menciona ni una sola vegada la possibilitat d’evitar els incendis de causa humana. Un oblit descomunal, una omissió incomprensible, si tenim en compte que la immensa majoria dels incendis que patim al territori valencià, el 80%, tenen el seu origen en actuacions humanes. No són una fatalitat, una maledicció divina, ni un fet inexorable. No són inevitables. Al contrari, poden evitar-se amb mesures de regulació i intervenció sobre les nombroses causes dels focs que ja es coneixen, estan inventariades i quantificades, no sols al conjunt del territori, sinó per demarcacions i municipis. Algunes causes (com les cremes agrícoles) resulten fàcils d’evitar amb alternatives senzilles i amb costs molt baixos, sobretot si les comparem amb altres intervencions forestals que es consideren “preventives” per l’administració i alguns tècnics, i que no estan dissenyades per evitar cap foc (com els “tallafocs”). Altres causes requereixen millorar la regulació i vigilància de determinades feines i activitats de risc, amb actuacions intensives en ma d’obra, ben formada i remunerada, però que no requereixen maquinària pesant ni grans obres. Algunes altres causes que no estan vinculades a activitats productives i que són clarament nocives (com cremes d’abocadors, abandonament de puntes de cigarrets encesos, etc.) necessiten mesures adaptades a cada territori per a erradicar-les totalment, incrementant la vigilància i, si cal, les mesures dissuasives. En tot cas, totes les causes són abordables amb actuacions de escàs o nul impacte ambiental, amb molt baix cost econòmic i de fàcil implementació. I tenen un gran avantatge addicional: poden donar resultats immediats i es poden avaluar amb absoluta facilitat i objectivitat, tot comprovant la seua eficàcia. Açò no ocorre amb tallafocs i neteges, que mai sabem quina relació cost-benefici tenen i no hi ha manera d’avaluar-les amb rigor i objectivitat. De fet, no s’avaluen, i ignorem amb exactitud la seua eficàcia, no ja en evitar incendis, cosa per a la que no serveixen, sinó en intentar aturar focs ja en marxa que, com a molt, seria la seua funció real.

No obstant, evitar les causes humanes dels focs, requereix una decidida intervenció per part de les administracions públiques i dels tècnics forestals que, ara per ara, no existeix. La prova clara de que aquesta via, la de combatre les causes dels incendis, no interessa ni a uns ni a d’altres, és la ridícula quantitat que es dedica a la veritable prevenció en els anomenats “plans de prevenció d’incendis”: menys del 10% de les inversions. La majoria dels diners es dediquen principalment a actuacions d’eliminació de vegetació, que no tenen cap incidència directa i demostrable en evitar focs, i que en realitat són mesures, més o menys útils (açò està molt discutit) per a la fase d’extinció. Són mesures que pretenen ser de barrera o de contenció del foc i que, si tenen alguna utilitat, és a posteriori, després que ha fracassat la prevenció. Barreres i contencions que poden servir de poc en casos de situacions meteorològiques extremes com les que el canvi climàtic està generant actualment amb molta freqüència i contundència. Amb aquestes mesures de barrera, que tenen importants impactes ambientals, enormes costs econòmics i eficàcia dubtosa en situacions extremes, no acabarem mai amb el problema dels incendis, o almenys amb la major part d’ells. Lamentablement, les administracions i tècnics responsables consideren, de manera totalment inacceptable, que resulta impossible evitar els incendis de causa humana.

El desastre de focs forestals d’aquest estiu, era previsible. Per això, la nostra associació, Acció Ecologista-Agró, va presentar, a principis de la primavera, quan encara estàvem a temps de preparar moltes mesures preventives, un document extens i molt ben documentat, centrat al País Valencià i amb el títol “Prevenció vol dir evitar incendis”. Els fets ens han donat totalment la raó: la manca de prevenció ha originat un desastre, que es repetirà si no es rectifica l’actual estratègia. Lamentablement, no sols no s’han tingut en compte les propostes, sinó que hem sigut atacats i insultats, justament per aquells que tenen responsabilitats, per acció o omissió, en el desastre que hem viscut.

Ara, a finals d’un estiu desastrós en el que ha resultat evident per a qualsevol observador documentat i objectiu que els incendis de causa humana són els que ens han portat a una veritable catàstrofe d’incendis, per part de l’administració i tècnics no hi ha més que silenci, passivitat i negació dels fets en relació a la prevenció. Sembla que hi ha un dogma que comparteixen la majoria d’administracions, tècnics forestals i pràcticament tots els partits polítics, ja siguen d’esquerres o de dretes, d’extrema dreta o de les esquerres renovades i transformadores. El dogma de que “és impossible evitar els incendis de causa humana”... sense haver-ho intentat mai de manera important al llarg de la nostra història. És un veritable dogma, irracional, indemostrable i que renuncia a lluitar contra les causes del problema. Si açò passara en relació a qualsevol altre tema, segurament ho consideraríem inacceptable i una actitud pròpia de mentalitats acientífiques, i de bulos pseudo-religiosos, reaccionaris i arcaics. Aquesta actitud ens portarà inevitablement a la repetició dels desastres el proper any i els següents si, com és possible i previsible, es repeteixen situacions meteorològiques semblants.

La situació té responsables. Responsables per inacció, per omissió d’intervencions factibles i viables, per desconeixement i negació dels fets comprovats i mesurats en relació a les causes dels focs i per manca d’una política que prioritze la prevenció en el sentit més clar i literal. Estem comprovant com el concepte de prevenció: evitar el problema, evitar les causes, evitar els focs d’origen humà... s’intenta retòrcer, distorsionar i barrejar amb tota mena d’actuacions que potser tinguen justificació per altres objectius, però que mai tenen la finalitat de combatre l’origen del greu problema que patim: els incendis provocats pels humans, majoritàriament per comportaments negligents, inadequats i imprudents, per accidents que es podrien preveure o evitar, o per instal·lacions i activitats humanes que no es volen corregir, regular, ni analitzar a fons. Els articles profunds, documentats i especialitzats d’experts, investigadors, tècnics forestals, etc., haurien de dedicar una part important de la seua extensió a denunciar aquesta situació i reclamar a l’administració i entitats polítiques un canvi urgent i a fons de l’actual estratègia de prevenció, manifestament fracassada. La urgència, ara, és sobretot evitar tots els focs evitables, almenys intentar-ho amb estratègies, programes, planificacions i actuacions ambicioses, ben finançades i planificades i que puguen estar operatives pel proper estiu. Aquesta és la veritable emergència a la que hem de fer front. No demanar un canvi important cap a la prevenció efectiva dels incendis és una actitud còmplice del desastre.

Per tot açò, l’article que comentavem al principi, com molts altres que es lligen o s’escolten als mitjans de comunicació, resulten lamentablement coixos, pobres, molt insuficients, encara que, de vegades tinguen la millor de les intencions. Es callen, omiteixen, descuiden, obliden... com se vullga dir, que la majoria dels incendis es poden evitar i que resulta escandalós que no existisca a hores d’ara, una potent estratègia per aconseguir-ho. I en comptes de reclamar que aquesta estratègia realment preventiva ha de ser la prioritat immediata, pels propers mesos, insisteixen, més encara, en la línia de demanar més recursos econòmics per la mateixa estratègia de falsa prevenció que patim des de fa més de 50 anys (des de l’Icona franquista, herència que alguns no volem admetre) que es perpetua en totes les comunitats autònomes i també en la nostra, cosa que porta a marginar, encara més, les mesures realment preventives, donat que els diners no són infinits.

Naturalment, tot el que s’acaba de dir, no va en contra d’obrir un ampli debat sobre la gestió forestal, sobre com es poden aconseguir boscos més madurs i resilients front els incendis forestals i altres pertorbacions. Tampoc va en contra de plantejar una reflexió sobre el paisatge i el territori rural que volem, sobre com podria ser un model viable i realista de desenvolupament rural endògen, digne i sostenible, compatible amb la protecció i basat en el respecte al patrimoni natural... Tot açò és necessari i s’ha de fer. Acció Ecologista-Agró portem dècades participant en eixe debat, en la mesura de les nostres possibilitats. Als mitjans de comunicació, davant les institucions, amb l’educació ambiental, amb la mobilització ciutadana, amb la denúncia a les autoritats i als jutjats, quan cal, per evitar agressions ambientals inacceptables. Gratis et amore, amb totes les nostres evidents mancances i amb mitjans, tant humans com materials i econòmics, molt limitats i insuficients. No som ni una empresa, ni una administració. El nostre treball és voluntarista i no remunerat. Fem propostes per un nou model de desenvolupament rural que siga divers i realista, més enllà de la inútil enyorança que pretén tornar al segle XIX, al que ja no podem tornar mai, de cap manera, ni en cap escenari creïble... cas de que fora desitjable per ningú, cosa molt discutible quan considerem que aquell model va acabar amb un col·lapse desastrós pel medi ambient i per l’economia i la societat rural. Nosaltres estem participant en aquells òrgans de participació que ens admeten (el PP ens ha fet fora de varies), i al·leguem tots els plans d’ordenació forestal que podem; i ho fem de manera positiva i constructiva. Encara que els semble desconcertant als qui volen demonitzar l’ecologisme, també valorem positivament una part d’ells, per exemple els darrers, que trobem prou ben encarrilats, al menys pel que fa a objectius i planificació general (la materialització, per desgracia, sol ser prou decebedora, en molts casos). També com a entitat ecologista hem demanat una millor ordenació i planificació territorial que la actual, i vàrem denunciar les lleis urbanístiques dels primers anys d’aquest segle, impulsades pel PP i el seu conseller estrella (ara estrellat) Rafael Blasco, que obria portes immenses al desordre urbanístic que hem patit. I seguim denunciant ara mateix urbanitzacions desmesurades injustificades i insostenibles com la que es pretén a Planes, entre d’altres. Estem en les lluites per la defensa de l’Horta i per la ubicació racional de les energies renovables i en contra dels abocadors injustificats i inadmissibles en territori rural i de l’eternització “ad calendas graecas” del monstre nuclear de Cofrents. I també volem, com no? un món rural viu i actiu, divers i resilient. Participem en aquests vastíssims i diversos debats, necessàriament socials i polítics, sobre la gestió forestal, el desenvolupament rural, el paisatge i el territori que volem; de fet no parem de contribuir a eixe debat en totes les nostres accions. Però atenció, aquests debats, aquestes transformacions, no van a ser per a demà mateix. Unes problemàtiques d’aquesta magnitud i complexitat, i el necessari debat, no poden estar en mans d’un sol sector o col·lectiu tècnic i professional, com el dels forestals, que amb bastant freqüència se’l atribueixen en exclusiva. Han d’intervindre diferents experts i sensibilitats; economistes, biòlegs, ecòlegs, sociòlegs, geògrafs, ambientalistes, edafòlegs, experts en flora i fauna, ... I no sols tècnics i experts. Han de participar tots els sectors socials implicats, i no sols estar en mans d’institucions i partits polítics. És un gran debat, molt ampli, és el futur... Però l’estiu que ve tindrem altra vegada, previsiblement, unes condicions climàtiques molt desfavorables, i eixos debats encara estaran començant, i no tenim una bona i potent estratègia de prevenció per evitar la immensa majoria dels incendis, tots els de causa humana.

I això seria viable fer-ho durant aquesta tardor i hivern, cas d’haver voluntat política, i amb uns recursos realistes i viables... però al pas que anem, no la tindrem tampoc el proper estiu. Ningú, excepte uns pocs ecologistes ho estem reclamant. Altres callen i d’açò no parlen. Serà un altre desastre.