L'estratègia de Puig per als fons europeus: 14 línies d'actuació i 12.000 milions d'euros per a la reconstrucció valenciana

Catorze línies d'actuació, prop de 400 projectes i 12.000 milions d'euros per a rescatar la societat valenciana i reconstruir una comunitat després de la pandèmia. El president de la Generalitat, Ximo Puig, abrigallat pel seu equip econòmic, ha presentat aquest dimarts els “projectes tractors” de l'Estratègia Valenciana de Recuperació, un document de treball elaborat per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) i el director general de Coordinació de l'Acció del Govern, Juan Ángel Poyatos, també responsable de l'oficina per a la captació de finançament europeu.

Els projectes tractors són les línies mestres que agrupen les propostes que el president va avançar en el debat de política general el setembre passat i s'estructuren en: Digitalització de serveis públics, digitalització del teixit productiu, resiliència del teixit productiu valencià, gestió eficient dels recursos hídrics i la protecció enfront d'avingudes d'aigua, despoblació rural i la preservació de la biodiversitat, energia sostenible, arquitectura bioclimàtica i sostenibilitat energètica, impuls d'infraestructures per a la competitivitat i la transició ecològica, educació i la igualtat d'oportunitats per als joves, avanç del coneixement, cuidat de persones i, finalment, modernització del sector turístic.

“Aquesta proposta d'estratègia és un començament, una operació dinàmica en permanent avaluació, a la qual se sumaran noves propostes i projectes”, ha expressat el president. En aquestes línies caben propostes des del potenciar l'hidrogen verd i la xarxa d'electrogasolineres fins a l'estratègia per la recuperació dels boscos, passant per un pla de rehabilitació d'infraestructures públiques amb criteris de sostenibilitat i un pla d'habitatge públic per a joves, amb 375 milions d'euros de pressupost, la creació d'un Centre d'Alta Tecnologia Sanitària o l'Estratègia Valenciana d'Intel·ligència Artificial.

Els projectes europeus s'elaboren des d'una doble perspectiva que, en paraules del president, busca que tinguen “capacitat per a captar fons en processos competitius” i “potència per a impulsar la renda i l'ocupació a curt, mitjà i llarg termini”. Sobre el finançament dels projectes també es treballa en dos àmbits per a les dues grans partides que preveu Brussel·les, els fons Next Generation EU i React EU: d'una banda, aquells que la Generalitat Valenciana gestionarà directament -el 50% dels fons del Pla Espanya es gestionaran des de les Comunitats Autònomes, segons va assegurar el president del Govern, Pedro Sánchez-; per un altre, els que es gestionen a través d'ajuntaments i empreses, que hauran de constituir-se com a consorcis per a optar a aqueixa segona part de pla. És ací on la Generalitat vol tindre un paper actiu, canalitzant els projectes que presenten altres entitats, agrupant-los i donant-los forma perquè tinguen major possibilitat de ser finançats per la Unió Europea en el pla de resiliència. Aquesta serà la tasca de l'oficina que coordina Poyatos i que tindrà capacitat d'assessorar una vegada Brussel·les acorde les línies concretes del pla.

El president de la Generalitat ja va avançar després d'una conferència de presidents que l'Executiu autonòmic aspira a gestionar un 10% dels fons europeus que s'adjudiquen a Espanya -14.000 milions d'euros- i estima que, “si administracions i empreses captem un mínim de 14.000 milions en sis anys, això es traduirà en la creació de 90.000 ocupacions en els pròxims 3 anys i de fins a 160.000 ocupacions fins a 2026”.

Tant Puig com el seu equip han insistit en diverses ocasions en el volum “històric” de recursos que la Unió Europea posarà a la disposició dels països membres. Aquest dimarts, el cap del Consell feia una comparativa amb els fons rebuts en les dues últimes dècades: entre 2007 i 2020 la Generalitat ha rebut 2.900 milions de fons europeus -fons d'estructurals i política agrària, entre altres-. D'aconseguir-se tots els fons als quals aspira, “seran 14.000 milions en només tres anys”, per la qual cosa caldrà “executar cinc vegades més diners en una cinquena part del temps” , “un repte majúscul” que requereix d'una modernització administrativa.