Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Euskadi precipita una nueva carrera electoral en primavera
Ábalos colocó a su asesor en el consejo de Puertos, que adjudicó el mayor pelotazo
Opinión - Cómo estar en política sin estar. Por Esther Palomera
Sobre este blog

En un moment en què la lluita contra el canvi climàtic guanya protagonisme, aquest blog pretén aprofundir en el debat sobre el territori i els impactes que suporta. Es tracta d'un espai dedicat a l'anàlisi i la reflexió, en què col·laboraran professionals de diferents disciplines. El territori, la ciutat, el medi ambient i la cultura són els eixos d’un imprescindible debat, amb l'objectiu de lluitar a favor de la salut del planeta i contra les desigualtats socials. 

Sense ganes de parlar del port

València, segle XIX. Al fons, el port i l’Albufera (Gravat d’Alfred Guesdon).

Joan Olmos

1

De Junta de Obras del Puerto, va canviar a Puerto Autónomo de Valencia,  i en 2003 una nova modificació en l'estructura de govern dels ports classificats d’interés general, passa a nomenar-se Autoritat Portuària de València,  reforçant l’estatus que ja gaudia com a Port Autònom. Els ports han esdevingut alguna cosa més que ‘juntes d'obres’ encara que en algun cas les obres continuen tenint un excessiu protagonisme.

En alguna ocasió s’ha comparat en to jocós el port de València amb l'Estat del Vaticà com un estat dins d'un altre estat, fins i tot amb policia portuària a l'interior del recinte del Grau, tot i que no resulta  tan lluïda  com la guàrdia suïssa vaticana.

Que el nomenament de president de l’APV -ara Joan Calabuig- corresponga al president de la Generalitat no altera substancialment el caràcter ni el funcionament de la institució: una anomalia predemocràtica que està en l’origen de bona part dels conflictes que en el nostre cas  el port manté amb la ciutat i el territori.

I tornem, sense ganes, al conflicte generat pel projecte d’ampliació.

En poc menys de 24 hores, dos dirigents socialistes s'han pronunciat al respecte. Primer Borja Sanjuán, regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de València, en el debat Trobada municipalista de dijous passat dia 20. La pregunta als representants polítics incloïa aquest paràgraf: L'intent oficial per defensar el projecte no se sosté afegint-li l'etiqueta de sostenible, per la senzilla raó que projecte i sostenibilitat ambiental són absolutament contradictoris i, per tant, irreconciliables.

Respon  Sanjuán dient que el conflicte entre port sí o port no està mal plantejat, que cal buscar una solució més creativa, encara que no la va explicar. Diu que no es pot obligar a triar entre creixement i sostenibilitat. “Les persones que treballem tenim dret a pensar que el creixement és positiu” perquè, “amb el decreixement, qui té més a perdre són les persones més vulnerables”. Potser no he transcrit fil per randa les seues paraules, però el missatge crec que va quedar ben clar.

Se mire com se mire, més creixement suposa més tràfec, més contaminació i més degradació urbana. Per molt que es vullga descarbonitzar les instal·lacions portuàries, no resulta creïble que les navilieres van a fer cap canvi en els seus duríssims sistemes de transport. Hi hagué un temps que els ports manaven sobre les navilieres, ara és justament a l’inrevés.

En tot cas, no entraré a discutir ací el fons del plantejament de Sanjuán, però li recomane llegir a Tim Jackson en ‘Post creixement’.

Més preocupant m'ha resultat escoltar divendres a Joan Calabuig, en un tall del telenotícies de migdia en À Punt, a pocs dies després del seu nomenament com a president de l’APV. Amb un to allunyat de la diplomàtica resposta del regidor municipal, ha demanat que ningú tinga una actitud “destructiva, negativa, radical”... respecte d'allò que són “les coses de menjar”. I no ha modificat l'argumentari oficial: els llocs de treball que genera el port, i la seua determinant posició en l’economia regional  “que connecta amb més de mil destinacions al món”... “No puc pensar que algú estiga en una posició destructiva”, ha rematat. Un tall en televisió sempre està tret del context, però no deixa de tindre significat per si mateix.

No s'ha pres el nou president ni un temps prudencial per a fer-se’n càrrec, és a dir, per assabentar-se de la situació, i prendre contacte amb un món, el del transport marítim, molt complex. Una postura -la immediatesa- idèntica a la que va adoptar el seu antecessor en la mateixa situació fa huit anys.  L’actitud precipitada, prou habitual en casos anàlegs, em sembla una falta de respecte als ciutadans, que haurien d'exigir més rigor als alts càrrecs, una vegada accedeixen a institucions  de tanta incidència en la vida quotidiana com és el cas que comentem.

Recolzats per diferents col·lectius socials, persones rellevants en diferents disciplines acadèmiques, des de posicions clarament independents, venen alertant dels riscos que l'ampliació del port suposa per a la ciutat de València i el seu entorn més fràgil.  

Els que creien que amb el canvi al capdavant de l’APV s’obriria un nou estil de governar, poden anar fent-se la idea que el conflicte continuarà, com també el menysteniment de les posicions que no coincideixen amb l’oficial.  Tant de bo m’equivoque.

Prenga's un temps, senyor Calabuig. I per cert, escolte al seu company Borja Sanjuán que, en el debat abans citat, parlant de participació, reclamava el dret -i l’obligació en aquest cas, afegisc-   a escoltar també als que no pensen com u mateix.

Sobre este blog

En un moment en què la lluita contra el canvi climàtic guanya protagonisme, aquest blog pretén aprofundir en el debat sobre el territori i els impactes que suporta. Es tracta d'un espai dedicat a l'anàlisi i la reflexió, en què col·laboraran professionals de diferents disciplines. El territori, la ciutat, el medi ambient i la cultura són els eixos d’un imprescindible debat, amb l'objectiu de lluitar a favor de la salut del planeta i contra les desigualtats socials. 

Etiquetas
stats