‘Vaixell’ no és un animal aquàtic

Cogovernança... El nou vocable de moda que ve aparellat a eixa “nova realitat”. I no es preocupen vostés que en veurem de més, i de més grosses que diu ma mare.

“El título no es retórico”, afirmava el Ministre de Sanitat. Doncs per a no ser rebuscat li han pegat moltes voltes per arribar a un únic punt: ací mane jo. Que no amollen el timó, vaja. I aplegats a este punt de la pandèmia, amb una situació sanitària cada dia més controlada, ara preocupa, i molt, la situació social i econòmica de la nostra terra.

Veuran, jo he arribat a un punt que de les noves paraules desconfie de seguida: el primer terme que van utilitzar va ser aquell de “central de compres” i res... Que fins que no van deixar enrere la desbaratada idea de jo (Estat) compre i repartisc a tu (Comunitat), ací no va arribar ni un míser tapaboques. “Jo pilote!!”, van dir després... I oiga, a la primera ‘de canto’ i el primer dia de confinament se’ls van fugir uns quants, molts, madrilenys de la cleda que van fer cap -curiosament- a platges valencianes... Vaja pilotatge. Encara recorde a la Presidenta Ayuso preguntant “¿y Madrid como se cierra?”, quan ja se li n’havien escapat uns quants “amables veïns de la Villa”, amb assistenta domèstica inclosa com aquella família que pillaren en Xàbia... Doncs, vaja.

I sols ens faltava ara la cogovernança. En sentir al sr. Illa, m’ha vingut al cap l’anunci aquell de la tele on un senyor vol tindre la raó a tota costa o s’emporta l’Scattergories... Però tots i totes sabem que ‘vaixell’ no és un animal aquàtic. Doncs, ‘cogovernança’ tampoc és ‘animal acuático’ ni cap forma de govern vàlida amb la sacrosanta Constitució en la mà.

Comportem-nos com a persones serioses, perquè ara toca reorganitzar-se tenint en compte les casuístiques pròpies de cada territori. I d’això, allà al centre de la Meseta, no en saben.. Escolten!! Un exemple: ens han prohibit durant tota la quarantena anar a l’hort a collir-nos quatre albercocs mentre que sí podíem conduir fins a Carrefour, a comprar-los. O si volen, més general: que ara per ara, amb la calor que fa, a Galícia els xiquets i xiquetes poden passejar de 12.00 a 19.00 hores i ni tan malament. Mentre que els xiquets que viuen a Carmona, Sevilla, a 36 graus, amb eixa franja horària acaben torrats com a xulles. D’això se’n diu desconeixement total. O tal volta és que a Madrid no hi ha albercocs, clar.

Miren, s’ha anunciat un fons econòmic que no sé si són o no són “cacaus nous” com per ahí apunten, però que són molt necessaris per als valencians i valencianes que ací tenim per davant un estiu d’allò més complicat. I la mateixa ministra Montero ha anunciat que este fons econòmic de 16 mil milions es repartirà amb criteris equitatius, objectius i justos. I d’això en voldria jo una mica: de justícia. El poble valencià ha estat molt just durant anys d’infrafinançament amb la resta de territoris. Hem estat tan justos, tan justos, que hem pagat com a rics quan al remat ens havíem empobrit. I no vull furgar en la ferida, però alguns tenen més culpa que altres i algunes maleses encara les estem pagant i jutjant. Així que ara equitativament, objectivament i fent justícia, ens toca a nosaltres els valencians replegar una miqueta cap a casa, que bona falta ens fa.

Fem justícia amb el nostre dret valencià i recordem també que la Constitució ens atorga unes competències com a poble que amb la cogovernança difícilment podem assolir. No vull ni pensar per un moment que quan el PSOE va retirar del seu programa electoral l’apartat que feia referència al federalisme, no era un error com es van fer creure. No vull ni pensar que la cogovernança és una excusa per exercir major control sobre els territoris. No em facen ser desconfiada, que jo sóc valenciana que no co-valenciana.