CV Opinión cintillo

Hem tingut visita

0

El meu ginecòleg cada any es fa creus i em pregunta: com pots aguantar? I jo, en resposta, any rere any, alce els muscles i faig cara de resignada. No s’està referint als improperis que rebem algunes de les persones que estem en Les Corts, que podria. Però no, no és eixe el tema.

Entre un 10 i 15% de les dones patim algun tipus de malaltia d’origen obstètric; entre elles l’endometriosi que fa que les nostres menstruacions provoquen forts dolors, abundància de sagnat i que, fins i tot, l’anèmia siga una companya nostra de viatge amb la debilitat que això comporta. Tractament hi ha poca cosa. O bé operacions amb llargues baixes pel mig, o bé tractament hormonal que fa que els teus canvis d’humor siguen com els d’una muntanya russa i, per descomptat, que no t’aguante ni la mare que et va parir. I prevenció per evitar que l’endometri augmente i acabe en malaltia o que els teus ovaris no creen quists, cap. T’ha tocat i t’has fotut, xiqueta.

Això li ho devem a grans anys de poc d’interès a investigar sobre la salut reproductiva de la dona i, per contra, a un gran interès per part de la societat d’esborrar este estigma i tabú que ens persegueix a les dones. De fet, una de les novetats que introdueix la reforma de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs és que a les dones, condemnades o al dolor o a la medicació perpètua, si opten per la segona opció, és a dir, per anticonceptius hormonals de llarga durada, siguen inclosos a la Seguretat Social. I els puc dir que jo he arribat a pagar entre 30 i 40 euros per una caixeta d’estes pastilletes que porten un prospecte amb efectes secundaris més llargs que un dia sense pa.

I el regular i legislar per les dones que pateixen esta malaltia, i altres que produeixen dolor i incapacitació, ha comportat molt de debat i a molts senyors visiblement incòmodes amb la matèria. La cara del ministre Escrivà en parlar de la regla era tot un poema. I és que no tenim costum encara de parlar del tema amb naturalitat. De fet, una de les experiències més traumàtiques hui dia per a una adolescent és rebre “la primera visita”. I preguen en silenci, o entre els braços de les seues mares, perquè quan els vinga la primera menstruació, quan arribe el moment, no els pille en classe. De fet, la reforma de la llei inclou la dispensació en centres públics, entre ells les escoles, de productes sanitaris per a la menstruació. Perquè fins ara les nostres xiquetes tenien dos opcions: o emparar-se a alguna mestra o companya per pidolar una compresa; o bé sortir del centre per anar a casa fent, d’una cosa tan natural, un trauma per a la criatura que havia d’eixir del centre en hores lectives i explicar a tothom que se’n va perquè li havia baixat la regla.

‘La visita’, eufemisme que gastaven les nostres iaies per preguntar-te si tenies la regla, i tot allò que comporta la desconeguda salut reproductiva de la dona, no ha estat mai tractada amb normalitat. I mira que fa anys del tema, eh? Des que el món es mou i la primera dona va xafar la Terra, de segur que ja tenia la regla. I encara així tot un ministre es fa vermell en parlar del tema i, és més, hi ha qui pensa que abordar i legislar sobre la salut reproductiva de la dona no toca. Que d’estos temes no se’n parla i que si et fa mal, et fots. Ara, si tens una lumbàlgia i no pots alçar-te del llit, no passa res... Tothom comprendrà la teua situació. Però la regla, ai... Això és brutícia, això és tabú, parlar d’això és lleig en privat i en públic. Així i tot, si no fora per les nostres menstruacions, senyores i senyors, el món no existiria. Que quede clar. I ja era hora de parlar, i arreglar, tants anys de silenci i discriminació.

I no es pensen que algunes ens quedarem ahi. Jo encara estic esperant que algú em raone per què collita, per exemple, he de pagar amb un IVA de luxe per allò que és una necessitat tant bàsica com un tampó, una compresa o una copa menstrual. 

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats