Afín, Pelícano i Kudu, les operacions immobiliàries milionàries que han apuntalat la Societat de Garantia Recíproca després del rescat públic

Afín SGR, la nova marca de la Societat de Garantia Recíproca, s’ha convertit en un instrument solvent després de 377 milions d’injecció de la Generalitat Valenciana des de l’any 2012. A més, per apuntalar les seues ràtios de solvència i convertir-se en un actor més del mercat financer, l’entitat presidida per Manuel Illueca ha dut a terme un procés de venda d’actius executats per avals impagats de fins a 126,3 milions d’euros, segons va revelar Illueca mateix en la seua compareixença en les Corts Valencianes la setmana passada. Aquesta captació d’ingressos de socis dubtosos i execucions de garanties les va fer directament i a través de tres processos competitius batejats com a Afín, Pelícano i Kudu.

El Govern de Mariano Rajoy va impedir que Afín SGR traspassara els seus actius tòxics a la Sareb, el banc dolent en què la banca privada sí que va poder transferir els seus solars i immobles invendibles per sanejar els seus comptes. Així doncs, l’entitat va haver de buscar-se la vida en el mercat i vendre, primer de tot directament, i posteriorment amb processos competitius aquests béns. “Mentre que la banca comercial va poder derivar aquests actius a la Sareb en condicions d’avantatge, el Govern, en aquell moment presidit per Mariano Rajoy, no va autoritzar l’SGR valenciana a traspassar els seus actius tòxics a l’entitat esmentada. Per a l’SGR valenciana no hi ha hagut rescat del Govern central a través del FROB, ni venda d’actius tòxics a través de la Sareb. Aquest rescat ens l’hem pagat íntegrament tots els valencians”, va criticar Illueca en la seua compareixença en les Corts la setmana passada.

D’aquesta manera i després de l’execució de garanties, Afín SGR es va trobar amb una cartera d’immobles important, edificis sense acabar, solars buits i, fins i tot, una guarderia. I amb les presses del Banc d’Espanya, que obligava les entitats a llevar-se del balanç la majoria de l’immobilitzat immobiliari amb uns preus per terra fruit de la gran quantitat d’oferta derivada de la borratxera de rajola de la primera dècada del segle XXI.

Entre el 2016 i el 2019, Afín SGR va aconseguir vendre directament 63,8 milions d’euros en actius dels immobles amb garanties adjudicades. Aquests diners, segons va explicar Illueca en el parlament valencià, es van utilitzar per a amortitzar nou deute sènior, és a dir, per a pagar als bancs, tant per a aconseguir una ràtio de solvència més elevada com per a garantir-se més confiança.

Aquest procés de venda directa es va complementar amb tres processos competitius. En el primer, batejat Afín, es va convidar 35 inversors dels quals dos van presentar oferta vinculant i l’agost del 2018 es va vendre al fons voltor Anacap. En total, quasi 800 immobles entre els quals destacaven una piscina coberta, 26 naus industrials, 42 places de garatge, 40 solars urbans, 18 d’urbanitzables, huit locals comercials o 14 terrenys rústics. Aquest capital també es va utilitzar per a amortitzar deute amb els bancs. Aquesta operació va generar unes pèrdues de 7,7 milions, però va permetre a l’entitat mantindre el coeficient de solvència.

El segon procés competitiu va portar el nom de Pelícano i es van seleccionar 10 inversors. Per aquesta cartera l’entitat va aconseguir 26,4 milions d’euros l’agost del 2019 i els recursos es van destinar a cancel·lar deute amb la Generalitat Valenciana derivat del contracte de rescat i a continuar pagant als bancs, en aquest cas amb unes pèrdues per a l’entitat de 6,8 milions.

El tercer procés de venda, Kudu, preveia el traspàs d’una cartera de crèdits sense garanties. El desembre del 2019, Afín SGR va aconseguir rebre tres ofertes i vendre el paquet per 2,5 milions d’euros. En aquest cas sí que va haver-hi beneficis per a l’entitat, en concret d’un milió d’euros.

En total, Afín SGR ha ingressat 126,3 milions d’euros dels actius executats i assegura que en el seu balanç encara té crèdits amb garantia immobiliària per valor de 32 milions d’euros. En total i quan acabe el procés de reestructuració, l’entitat podria haver recuperat 158,3 milions, molt lluny dels 70 milions que preveia el projecte Citrus, planejat pels gestors anteriors abans de l’any 2016 quan Illueca va arribar a la presidència de l’entitat.