Així afronten els hospitals valencians l’estat d’alarma: ocupació al 8% en planta, al 13% en UCI i complicacions a Sagunt i el Clínic

Hospital Clínic de València.

El president del Govern valencià, Ximo Puig, va anunciar l’aprovació del toc de queda de mitjanit a les 06.00 hores en tot el territori valencià dissabte passat 24 d’octubre, un dia abans que el cap de l’executiu central, Pedro Sánchez, aprovara l’estat d’alarma en tot Espanya durant 15 dies, amb la intenció de prorrogar-lo fins al 9 de maig.

Segons va explicar Puig, malgrat estar millor que la majoria de les autonomies, la situació de la Comunitat Valenciana és preocupant per l’evolució de les dades, amb un augment dels contagis d’un 45% en dues setmanes.

Segons les dades del Ministeri de Sanitat de dilluns, la taxa per cada 100.000 habitants és de 171,01 contagis en els últims 14 dies (tercera amb menys incidència després de les Canàries i les Balears). La mitjana espanyola està en 410,18 positius i l’objectiu és reduir-la a 25 casos per cada 100.000 habitants. I el pitjor de la segona onada està per arribar.

La Comunitat Valenciana, no obstant això, afronta aquest nou repte amb disponibilitat en la majoria dels seus hospitals, encara que l’increment d’ingressos comença a notar-se en alguns departaments de salut que ja per si mateix solen tindre una pressió assistencial alta.

El mes d’octubre, s’ha registrat un increment d’ingressos en planta del 97% i del 65% en el cas de la Unitat de Cures Intensives (UCI).

Amb tot, segons va informar dilluns la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, en l’actualitat hi ha un total de 1.005 persones ingressades, 868 en planta i 137 en l’UCI. D’aquesta manera, el percentatge d’ocupació global als hospitals valencians és del 8% en planta i del 13% en l’UCI. La mitjana espanyola d’ocupació és del 13,7% i del 24,2% respectivament.

Amb tot, fonts de CCOO i UGT han detallat que comencen a donar-se complicacions en alguns centres hospitalaris a causa de l’augment de pressió assistencial com a conseqüència de l’augment d’ingressos per COVID-19.

És el cas de l’Hospital de Sagunt, que està fregant el complet, cosa que ha obligat a habilitar el gimnàs de rehabilitació. En la mateixa situació està el Clínic de València, on s’han començat a ajornar operacions no urgents que requereixen hospitalització, el mateix a l’Hospital d’Oriola, segons han assegurat des de CCOO. També a Elx s’han suspés les operacions a les vesprades per alleugerir llista d’espera.

La secretària general de la Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris (FSS CCOO-PV), Rosa Atiénzar, ha advertit que “la situació en la sanitat pública és delicada, la dotació de personal és insuficient i amb l’actual situació de pandèmia es troba esgotat i desbordat”.

Per això, ha exigit que s’aborden sense demora “les mesures necessàries per al reforçament del sistema sanitari, incrementant les plantilles amb caràcter estructural de manera que es dote el sistema del personal suficient per a atendre les necessitats ordinàries d’atenció a la població i eliminant la taxa de reposició”. Així mateix ha apel·lat “a la responsabilitat de la població per a eixir d’aquesta crisi sanitària”.

Per part seua, el portaveu en matèria de sanitat d’UGT, Jesús García, ha comentat que, “si la propagació del virus segueix al ritme actual, acabaran saturant-se els hospitals, tal com ha passat amb els centres de salut, per la qual cosa s’han de prendre les mesures especials que siguen necessàries, addicionals al toc de queda, que és adequat, amb compliment estricte perquè el sistema sanitari, tant autonòmic com nacional, no acabe desbordant-se”.

Baixa la llista d’espera quirúrgica

La llista d’espera per a ser intervingut a la Comunitat Valenciana s’ha reduït en sis dies respecte del mes anterior i se situa en una espera mitjana de 151 dies. En total 61.127 valencians esperen a ser operats d’una intervenció no urgent, 562 menys que a l’agost, segons les dades publicades dilluns per la Conselleria de Sanitat.

D’aquesta manera, la demora mitjana estructural va començar a créixer a l’abril, en què va arribar a 126 dies davant dels 97 del mes anterior després de la resolució dictada el 12 de març per la conselleria per a suspendre les intervencions quirúrgiques programades no urgents.

Des de llavors, la demora ha passat de 150 dies del maig a arribar al pic al juny amb 154 dies i començar a baixar al juliol, quan la conselleria va començar a aplicar el pla d’autoconcerts, a 147 dies, 157 a l’agost (mes que Sanitat recorda que solen baixar les intervencions per vacances de personal) i 151 del setembre, última dada publicada.

De les 61.127 persones que esperen ser intervinguts al setembre, 22.869 estan esperant fins a 90 dies, 6.850 entre 91 i 180 dies i 31.408 més de sis mesos.

Per patologies, les esperes són de 81 dies en cirurgia cardiovascular, 103 en dermatologia, 107 en oftalmologia, 120 en cirurgia vascular, 123 en cirurgia general, 126 en obstetrícia, 147 en urologia, 158 en cirurgia maxil·lofacial, 159 en neurocirurgia, 170 en otorrinolaringologia, 187 en cirurgia traumatològica, 212 en cirurgia plàstica i toràcica, 226 en cirurgia pediàtrica.

Etiquetas
Publicado el
26 de octubre de 2020 - 22:31 h

Descubre nuestras apps

stats