Batalla judicial del Govern valencià amb Sanitas: 29,2 milions en joc per la derivació de pacients oncològics
LLEGIR EN CASTELLÀ
La Conselleria de Sanitat i Sanitas, empresa que va gestionar durant 15 anys l'hospital de Manises, mantenen un pols judicial amb 29,2 milions d'euros en joc. Una batalla legal que sorgeix arran d'un conflicte comptable vinculat a la derivació de pacients oncològics a l'Institut Valencià d'Oncologia (IVO), fundació que es finança majoritàriament amb fons de la Generalitat Valenciana. Encara que la companyia va abonar la quantitat reclamada a l'Administració, va recórrer davant del jutjat i l'assumpte està pendent de sentència.
El cas va eixir a la llum després d'una investigació del Tribunal de Comptes destapada per la Sindicatura de Comptes en un informe publicat el desembre de l'any passat. Les investigacions pretenien confirmar si podia existir una presumpta “responsabilitat comptable” en l'abonament per part de la Conselleria de Sanitat a l'Institut Valencià d'Oncologia (IVO) dels costos associats a l'atenció de pacients oncològics assignats a departaments de salut privatitzats, gestionats, per tant, per Ribera Salud (Alzira, Dénia, Torrevieja i Elx-Crevillent) o per Sanitas (Manises). De tots aquests, només continua privatitzat el d'Elx-Crevillent, gestionat per la primera empresa.
Aquesta situació, si es confirmara, implicaria que Sanitat hauria pagat dos vegades pel servei, concretament entre els anys 2013 i 2023, segons la investigació de l'esmentat Tribunal. Un primer pagament a l'IVO que, malgrat ser una fundació privada, es nodreix quasi íntegrament de fons de la Generalitat. I un segon pagament a aquestes empreses, en el cas dels pacients adscrits a les àrees de salut que gestionen, pels quals l'Administració també abona una quantitat anual en concepte de càpita. Això no significa que les empreses renuncien a tractar aquests pacients, sinó que aquests, com que tenen la possibilitat de triar, prefereixen l'opció de l'IVO, per la qual cosa hi són derivats.
La Conselleria de Sanitat ja va advertir aleshores que s'havien reclamat a les concessionàries 45,8 milions d'euros per aquest concepte: 16,6 milions a Ribera Salud i 29,2 milions a Sanitas. La Justícia va rebutjar les mesures cautelars sol·licitades per les dos empreses, per la qual cosa van procedir al pagament dels 45,8 milions d'euros, mentre que els recursos contenciosos administratius van quedar pendents de resolució.
Sobre aquest assumpte, fonts de Sanitat han informat elDiario.es que ja hi va haver una primera sentència el passat 30 de juny que els va donar la raó i va desestimar el recurs de Ribera Salud, que sol·licitava la devolució de 8,4 milions corresponents al departament de salut d'Alzira. A més, l'empresa ha assegurat a aquesta redacció que, pel que fa als 8,2 milions restants, “està tot liquidat i tancat”.
D'aquesta manera, quedaran per resoldre al jutjat els 29,2 milions reclamats per Sanitas, encara que, amb les primeres sentències favorables a la conselleria, seria com a mínim cridaner un canvi de criteri dels magistrats.
Amb tot, fonts de Sanitas han comentat a aquest periòdic que “aquesta reclamació no té cap suport dins del contracte de la concessió sanitària signat el 2006” i que “les despeses que l'Administració ha carregat i està intentant carregar a la concessionària mai han format part de les obligacions assumides pel contracte”.
A més, han afegit que “durant els anys de relació contractual, la conselleria mai va emetre requeriments ni advertències a la concessionària sobre les suposades obligacions pendents que ara li reclama sobre l'IVO. En aquest sentit, la conselleria va informar per primera vegada d'aquest assumpte l'octubre de 2024 (18 anys després de la signatura del contracte)”. Per tant, la mercantil insisteix que “no té cap mena de relació contractual ni econòmica amb l'IVO, ni tampoc ha pres la decisió de derivar pacients a l'IVO”, sinó que “és la Conselleria de Sanitat qui va autoritzar i finançar aquesta assistència mitjançant els seus propis concerts i, en conseqüència, la concessionària no pot ser responsable del pagament d'uns serveis que ni va encarregar ni va autoritzar”.