L'Ajuntament assumirà 400.000 euros addicionals del pavelló de Benicalap i el València CF 700.000 del jardí arqueològic

La Fundació Esportiva Municipal (FDM) va donar el vistiplau al projecte bàsic d'execució del pavelló esportiu de Benicalap presentat el passat mes de juliol pel València CF i redactat pel despatx de Mark Fenwick i Javier Iribarren, amb un cost d'11,67 milions d'euros.

Aquesta quantitat supera en 400.000 euros el pagament abonat pel club a l'Ajuntament el novembre de l'any passat, que va ascendir a 11,27 milions. Sobre aquest assumpte, a preguntes d'elDiario.es, des de l'equip de Govern municipal que presideix María José Catalá no van donar resposta, però fonts de l'entitat valencianista han confirmat que amb aquell pagament es va donar per saldat el compromís del València CF. D'aquesta manera, s'entén que els 400.000 euros hauran de ser coberts per la corporació municipal.

Com va informar aquest diari, la FDM va analitzar el projecte presentat i va concloure, en un informe signat el passat 23 de juliol, que compleix els continguts i requisits exigibles, per la qual cosa en va proposar l'aprovació. Al mateix temps, indica que la documentació ha de passar a la Secció de Supervisió de Projectes del Servei d'Arquitectura i Serveis Centrals Tècnics de l'Ajuntament de València, que ha d'emetre el seu propi informe. Una vegada estiguen enllestits els informes, s'aprovarà definitivament el projecte i es traurà a licitació. El termini d'execució de les obres, una vegada es posen en marxa, serà de 18 mesos.

La nova instal·lació esportiva per als veïns i veïnes de Benicalap comptarà amb dos pavellons per a ús esportiu, cadascun amb graderia per a un aforament previst de 120 persones. A més, el poliesportiu disposarà d'un mòdul de piscines climatitzades format per dos vasos, el principal de 25 x 10 m per a natació per carrils i un altre de més menut, de 10 x 6 m, més enfocat a grups reduïts d'activitats dirigides i matronatació. Així mateix, la instal·lació esportiva tindrà una sala polivalent destinada a la realització de diverses activitats grupals en sec.

Jardí arqueològic a càrrec del club

D'altra banda, el València CF va traslladar el passat mes de juliol a la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana un dossier exclusiu de 41 pàgines amb la memòria museològica i museogràfica de l'anomenat Jardí Arqueològic del Molí de la Marquesa i de la Séquia de Mestalla, que també està recaptant ja els últims informes preceptius de l'Ajuntament de València.

Es tracta d'un projecte arqueològic a l'aire lliure integrat en una zona verda que s'habilitarà al costat del pavelló esportiu de Benicalap i que també té rellevància per la importància històrica dels vestigis que es valoraran.

L'actuació museogràfica i de restauració té un pressupost total d'1,28 milions d'euros, IVA inclòs, dels quals 678.000 corresponen directament a la recuperació dels elements patrimonials. El novembre de 2025, el València CF va ingressar en les arques de l'Ajuntament de València mig milió d'euros com a garantia pels vestigis arqueològics que van aparéixer en el seu moment quan es va excavar el solar on està situat el nou estadi. Aquest va ser un altre dels compromisos inclosos en els acords entre el club i l'Ajuntament per a fer efectiva l'operació. En aquest sentit, fonts del València CF han confirmat que serà el club qui costejarà els 700.000 euros que faltarien per abonar fins a arribar als 1,2 milions del projecte.

La proposta, a la qual ha tingut accés elDiario.es, consisteix en la valoració d'uns vestigis arqueològics que van ser trobats en les excavacions efectuades entre 2007 i 2008 mitjançant un jardí arqueològic d'uns 1.500 metres quadrats al costat del nou estadi, integrat a l'exterior del nou poliesportiu, però amb accés independent.

La gran modificació respecte del plantejament original és que es descarta construir un xicotet edifici museu i s'opta per un espai obert en què els vestigis es combinen amb recreacions, vegetació, senyalística i tecnologia.

Els elements centrals seran la ximenera industrial de 21 metres, el pont medieval, les fosses, les moles de molí i les turbines. El relat permetrà recórrer la història de l'enclavament des de l'època romana fins a la industrialització i la seua transformació actual.

Tal com va constatar l'arqueologia, “el Molí de la Marquesa va ser durant segles una cruïlla geogràfica, econòmica i social des de l'època romana (presència d'un camí), continuada en època medieval amb el curs hídric o séquia de Mestalla que regava els camps aigües avall i generava la força motriu del molí bataner, o l'enclavament industrial construït ja en els segles XIX i XX”.