María Teresa Pérez, cap de llista per Alacant de Compromís-Front Valencià: “Cal prohibir la venda d'habitatge a no residents”

La cap de llista de Compromís-Front Valencià per Alacant, María Teresa Pérez (Petrer, 1993), aterra en campanya amb un missatge directe a la classe treballadora d'una província que considera “injustament menyspreada”: la seua és “l'única papereta útil” davant d'un PSOE que, segons el seu parer, “en campanya es posa la jaqueta del Che Guevara” i, a l'hora de la veritat, “no aprova mesures prou transformadores”. La candidata, actual secretària general de Podem al País Valencià i procedent de les comarques del calçat, vol prohibir la compra d'habitatge a no residents i als fons voltor, perquè “no podem permetre que açò es convertisca no només en la platja de Madrid, sinó en la platja d'Europa”, i no estalvia crítiques contra Carlos Mazón, a qui defineix com “un impresentable, un pocavergonya” sostingut per un PP que practica “una necropolítica que decideix qui viurà o qui morirà en funció d'interessos econòmics”.

Com planteges la campanya a Alacant? És la joia de la corona, la província on vos jugueu de veritat les cartes, un territori on l'esquerra pateix i que s'ha dretanitzat els últims anys. Com l'afrontes?

Doncs jo, el primer, és que estic molt orgullosa que hàgem arribat a un acord d'unitat dels diferents partits d'esquerres valencians. Crec que no podíem fer una altra cosa després dels anys que patim un govern autonòmic de la dreta amb la ultradreta, que porta 234 morts a l'esquena sense haver aprés cap lliçó. Hem escoltat el clam social que hi havia al carrer, hem escoltat el que volia la gent i hem tingut responsabilitat. Farem una campanya molt pròxima, de xafar tots els pobles i totes les comarques alacantines, perquè també pensem que aquesta és una província molt menyspreada, injustament. I, personalment, he arribat a aquest acord per una cosa que és clau i prioritària per a mi: que aquesta és l'única papereta útil per a la classe treballadora alacantina.

Acabes de dir una cosa que et volia preguntar després: dius que és una província maltractada. Maltractada per qui?

Doncs tant pel Govern central com pel Govern autonòmic. Patim un infrafinançament històric a la Comunitat Valenciana, però particularment la província d'Alacant és la més penalitzada: és la quarta província més poblada del país i la que menys inversió rep en els últims 15 anys, i tenim un deute per part de les dues administracions. Això implica que no es puguen finançar correctament els serveis públics.

Per a arribar, per posar-te un exemple, a la mitjana estatal d'infermers caldria incorporar 2.000 infermers als centres de salut i als hospitals. I, com aquesta qüestió, moltes altres que no es poden resoldre si no es té la inversió adequada. Per tant, volem que això també siga el centre del debat: Alacant mereix unes inversions a l'altura del seu pes demogràfic i polític.

Quina seria la primera iniciativa que t'agradaria presentar per la província d'Alacant?

Prohibir la compra d'habitatge per part de no residents i prohibir que els fons voltor es queden amb pisos residencials. El problema de l'habitatge és generalitzat a tot el país, però a la província d'Alacant és especialment greu perquè una de cada tres cases les compren estrangers rics, i això està provocant pujades de preu inassumibles. Abans era un problema només de la costa i ara també ho és dels pobles de l'interior, de les comarques d'on jo vinc. Em sembla inassumible que un alacantí no es puga permetre un sostre digne i decent quan venen britànics o alemanys a quedar-se amb les nostres cases.

L'interior d'Alacant és molt obrer, amb una indústria molt potent, i la costa és més turística. L'habitatge i el seu preu també estan impactant allí?

Sí, està pujant tant als nuclis urbans com als camps, a les finques més rústiques. Perquè hi ha jubilats estrangers que venen i, escolta, genial: ací donem la benvinguda a tot el món, però amb unes regulacions que permeten que la vida dels alacantins i alacantines siga sostenible. També cal posar límit a l'especulació i a la turistificació. No podem permetre que açò es convertisca no només en la platja de Madrid, sinó en la platja d'Europa.

La indústria turística és potent a Alacant i consumeix molts recursos. Com podreu corregir això?

Crec que també hem de tindre un projecte valencià molt clar pel que fa a la reindustrialització. Jo vinc de les comarques del calçat alacantí i hi ha hagut un procés de deslocalització molt fort d'aquesta indústria, que s'ha carregat molts llocs de treball i, sobretot, ha precaritzat els que quedaven —quan ja han sigut precaris, almenys per a les dones, des de sempre, particularment per a les aparadores—. Cal diversificar l'economia per a tindre sectors d'alt valor afegit que permeten un treball de qualitat, perquè, a més, està passant que puja el preu de tot, però no apugen els salaris: puja la llum, la gasolina, el lloguer, les hipoteques, la compra d'aliments. I tot perquè la classe treballadora faça més rics els qui ja tenen molt.

És a dir, la classe treballadora està pagant la vidassa als rics, i jo crec que això ha de canviar. Els diners han d'anar de dalt cap avall, hem de portar al Congrés polítiques de redistribució de la riquesa i de defensa dels interessos dels de baix.

Un govern de l'Estat també s'hauria d'implicar, per exemple, en l'aplicació d'una taxa turística, que ara només apliquen dues autonomies, les Illes Balears i Catalunya. Al País Valencià es va intentar i ha quedat guardada en un calaix. Hi hauria el Govern de prendre cartes en l'assumpte?

Per descomptat. Hauríem de poder aplicar una taxa turística com s'aplica en molts països d'Europa: funciona, i és una recaptació que permet tindre un turisme de qualitat i sostenible, i també millors inversions per als serveis públics que poden gaudir tant els alacantins com els visitants. Evidentment, hauríem d'aprovar-la, i també un altre tipus de mesures que no només l'Estat sinó les autonomies haurien d'estar aplicant i no ho fan, com la llei d'habitatge, per a poder regular els preus declarant quines zones són d'alta pressió. Tot això s'hauria de fer i, de moment, no s'ha volgut fer, tant per un govern de la dreta com per un govern del Partit Socialista, que ha sigut massa tebi i no ha representat els interessos de la classe treballadora.

Per això et dic que la papereta del Front Valencià és l'única papereta útil per a la classe treballadora. Hem vist el Partit Socialista votar en contra de prohibir la compra per part dels fons voltor, votar en contra que la gent amb més de 40 anys cotitzats es puga jubilar sense penalització. Això és defensar els de dalt: quan les coses es posen difícils i tens pressió, representes els qui més tenen i no el 99%, no la majoria social.

Aleshores no confies massa en els decrets d'habitatge que s'aprovaran ara ràpidament al Congrés? Et sembla un maquillatge el que s'ha fet a última hora, després de huit anys de legislatura?

Em sembla que el Partit Socialista en campanya es posa la jaqueta del Che Guevara i fa sempre campanyes molt esquerranes, però que a l'hora de la veritat no aprova mesures prou transformadores. Els decrets s'haurien d'aprovar, però crec que són insuficients. Nosaltres portem altres propostes molt més útils per a resoldre el problema de l'habitatge, que té moltes arestes: propostes més ambicioses i que resultaran molt més útils per al que tenim damunt de la taula.

Parlaves del dèficit de serveis públics a la província. Com el revertireu en cas que arribeu al Govern o sigueu influents al Congrés?

La candidatura del Front Valencià és útil per tres coses: per a frenar l'extrema dreta i la dreta, tant a l'Estat com al País Valencià, perquè aquestes eleccions tenen una segona volta importantíssima, que són les autonòmiques; per a impulsar polítiques més transformadores que el PSOE per si sol no vol fer, i per a defensar els interessos, purament i exclusivament, dels valencians i dels alacantins. Per a millorar la sanitat pública es poden fer moltes coses que són competència autonòmica i també estatal, com revertir la gestió privada dels hospitals.

Ací, a Elx, encara queda Ribera Salud gestionant l'hospital del Vinalopó, i crec que vam donar un exemple amb la reversió de l'hospital d'Alzira que ha d'arribar més lluny: hem d'aconseguir una gestió directa pública dels hospitals de tota la Comunitat Valenciana.

El Govern d'Espanya ha anunciat l'ampliació de l'aeroport d'Alacant i també hi arribarà el tren. Quina és la vostra proposta sobre els grans projectes de comunicació de la província? Està ben comunicada, cal invertir més? Cal parar l'ampliació d'un aeroport que està entre els cinc amb més trànsit d'Espanya?

Crec que la província d'Alacant té unes necessitats de vertebració territorial tremendes, perquè no hi ha cohesió: depenem del cotxe per a absolutament tot, quan, a més, la gasolina està cada vegada més cara. No pots arribar del Baix Segura a una altra zona d'Alacant o del País Valencià pràcticament sense passar per Madrid, i això no té sentit. I tant que cal millorar el nostre sistema ferroviari de rodalia i el transport públic en general, i per a això, com et deia al principi, necessitem inversió, recaptació, un finançament just. Tenim un deute de dos mil i escaig milions d'euros només de la província d'Alacant. Rebem cada any en els pressupostos generals de l'Estat entre 30 i 80 euros per persona, segons l'any, quan Madrid en rep 400 per persona. Cal posar el focus en el fet que els diners han d'anar a les persones, perquè puguen fer una vida més còmoda i més segura i, si han d'anar a treballar a un altre punt de la província, compten amb transport públic, perquè per a això paguem impostos tots.

L'alimentària és una altra indústria potent a Alacant, sobretot l'agricultura del sud. Els agricultors no són especialment votants d'esquerres, però tenen les seues demandes, per exemple en matèria d'aigua i de transvasaments. Quina és la vostra proposta per a aconseguir aliments més barats per a la ciutadania?

Crec que el camp no s'ha cuidat com s'hauria d'haver cuidat, i sobretot no se l'ha cuidat per part de la dreta i l'extrema dreta, que sistemàticament han votat en contra dels seus interessos ací i a Europa. Se'l cuida, per exemple, no construint sense regulació en tota l'horta. Hem patit una dana amb les conseqüències que sabem, 234 morts, i, malgrat això, no hem aprés la lliçó: el Govern valencià el que fa és aprovar una reforma de la Llei de l'Horta i una llei del sòl per a tornar a urbanitzar-ho tot, especular i tornar a construir en zones inundables. Hi ha 3.800 hectàrees que s'han desregulat i reconvertit en sòl urbanitzable. Això hauria de ser zona perquè els agricultors puguen fer la seua faena, que és tindre una horta com toca: és una barrera natural que ens protegeix a tots. I també se'ls hauria de protegir en el sentit que cobren el que mereixen.

Hi ha una llei de la cadena alimentària que diu que els agricultors han de rebre almenys el que els costa produir aquests cultius, i això no s'està complint. Hui tenim damunt de la taula la notícia que el Govern retirarà dels supermercats un munt de litres d'oli d'oliva precisament perquè hi havia sobreabundància i, per tant, baixarien els preus. Per a evitar que baixen, el Govern del Partit Socialista prefereix retirar del mercat l'oli sobrant, quan, a més, a l'agricultor no se li està pagant el que és just. Els perjudicis són per a l'agricultor i per als consumidors, però mai per als intermediaris, que s'emporten tots els diners.

Sobre el dèficit hídric que reivindiquen els regants i bona part de les elits empresarials: com es pot garantir l'aigua? Quin model teniu?

Crec que hi ha moltes alternatives sostenibles que es poden explorar: les dessalinitzadores, protegir els camps, no malgastar aigua en camps de golf o en ampliacions de ports innecessàries, com vam veure al port de València —on, per cert, PSOE i PP, el bipartidisme, van brindar amb cava junts—. I necessitem ser conscients de les conseqüències del canvi climàtic i no aprovar polítiques negacionistes, perquè ja està ací, no és un problema del futur. Per tant, cal abordar-lo en el present i amb mesures ambicioses que estiguen a l'altura per a protegir el planeta i la vida dels qui l'habitem.

Estem als peus de l'oficina de l'expresident Carlos Mazón. Què et sembla la seua figura i que continue tenint una oficina i sent diputat a les Corts després de la seua dimissió com a president de la Generalitat?

Em sembla que Carlos Mazón és un impresentable, un pocavergonya. Però sobretot em preocupa que el problema no era només la seua figura, sinó tot un Partit Popular que no ha aprés la lliçó de la dana i que continua protegint-lo: posant-li un pis gratis que paguem tots i totes, amb vistes a la platja; posant-li un xofer; posant-li assessor, i mantenint-lo com a diputat aforat a les Corts Valencianes per a eludir la justícia. A més, sense anar a treballar, perquè en horari laboral se'n va a la platja. Continua sent un insult constant a les víctimes de la dana, però també a tota la societat valenciana, que el PP protegisca Mazón. Crec que la gent ha de ser conscient que el problema és una necropolítica que practica la dreta, que decideix qui viurà o qui morirà en funció d'interessos econòmics.

Si venia un pont i no volien avisar a temps perquè els empresaris no perderen diners, han de morir 234 persones. Crec que cal fer-los fora; ja ho vam aconseguir una vegada i estic segura que ho tornarem a aconseguir.

Remarcant aquesta unitat que s'ha aconseguit en l'esquerra del País Valencià: creus que pot perjudicar que no s'haja traslladat a la resta de l'Estat?

Jo crec que ací hem fet el que havíem de fer, que era ser responsables, precisament pel que patim aquests anys a la Comunitat Valenciana. Hem tingut episodis tràgics que ens han unit i que ens obligaven a entendre'ns, a escoltar la gent i a portar aquesta unitat més enllà. No és només una unitat electoral: és una unitat de defensa dels interessos de la classe treballadora, de defensa d'una agenda valenciana i alacantina. I crec que serà una unitat que arribe fins a l'últim diumenge de maig. La clau és poder fer fora el Govern autonòmic del Partit Popular, dependent de Vox ara, perquè la majoria de les competències que poden permetre que tots els valencians tinguem una vida millor són competències autonòmiques.

Això significa que hi haurà un grup valencià al Congrés?

Si es compleixen els requisits que estableix el Congrés dels Diputats, nosaltres volem que hi haja la màxima representació possible de diputats valencians d'esquerres i que puguem treballar conjuntament tots els temes alacantins, valencians i castellonencs.

I si no s'arriba a aquest mínim? Aquesta unitat es trencarà i tots anireu al grup mixt, cadascú pel seu compte?

Això és un problema de l'endemà de les eleccions. Ara l'important és explicar bé el nostre projecte, fer una bona campanya pròxima, xafar totes les comarques del nostre territori i explicar que l'única papereta que és un vot útil per a la classe treballadora és la del Front Valencià.

El Front Valencià porta el nom de Valencià, però comptareu amb figures destacades de les formacions que l'integren i amb líders estatals: Esquerra Republicana, Gabriel Rufián, Irene Montero, Yolanda Díaz... Els tindreu en campanya?

Tothom qui vulga vindre a aportar, a fer valdre l'acord valencià que s'ha assolit ací i a explicar a la ciutadania alacantina i valenciana en conjunt el projecte del Front Valencià pot ser benvingut, evidentment.