Els sonats conspiranoics jutjats per la mentida del 'Bar España' van arruïnar vides i serveixen de pròleg a l''Expediente Royuela'

El judici als difusors de la mentida del 'cas Bar España' va quedar aquest divendres vist per a sentència després del torn d'última paraula dels acusats asseguts al banc, que reuneix una completa col·lecció de conspiranoics que van arruïnar la vida de diverses persones, entre elles la d'una magistrada assenyalada sistemàticament. El dany a les víctimes és irreparable, segons van explicar dramàticament en el judici. La (falsa) trama de pederàstia atribuïda a Carlos Fabra, un invent que va calar en amplis estrats de la societat, fabulat pel perruquer Reinaldo Colás per venjança contra la seua exdona, només existia al seu cap, tal com van reiterar les seues filles en la declaració testifical durant la vista oral. Durant les nou sessions del judici, la figura de Colás, mort el 2017, ha sobrevolat un procediment que es configura com un antecedent clau per al previsible enjudiciament d'altres mentides massives, com l'Expediente Royuela, que continua investigat en una causa en fase d'instrucció.

El veterà fiscal Javier Carceller, encarregat de l'acusació pública en el 'cas Maeso', entre altres causes complexes, ha demanat per als acusats 36 anys de presó, que es diu prompte, i ha plantejat durant el judici una terrible paradoxa: encara que els eventuals condemnats i les múltiples plataformes que van utilitzar foren obligats a esborrar els continguts que van penjar en les xarxes socials, exercint així el dret a l'oblit que reclamen les víctimes, seria impossible. Les bogeries inventades sobre el 'cas Bar España' van tindre un impacte enorme al ciberespai. La mateixa disjuntiva va ser plantejada per Sofía Díaz, actual presidenta de l'Audiència Provincial de Castelló, que pateix un calvari de quasi tres dècades, des que va tindre la mala sort de creuar-se el 1997 amb Reinaldo Colás durant una guàrdia quan era jutgessa d'instrucció a Vinaròs. “La meua empremta digital està marcada per sempre per les pitjors barbaritats del Codi Penal, això quedarà fins i tot després de la meua mort”, va explicar la magistrada.

A penes quatre anys abans de topar-se amb Colás, un tal Antonio Pérez Varona, jubilat de 61 anys i propietari d'un club d'altern, havia matat de dos tirs el president de l'Audiència Provincial d'Àvila, Juan Agustín Moro, en venjança per una sentència dictada anys abans per la víctima. Un altre apunt d'època: les naixents televisions privades, especialment Telecinco, emetien en horari de màxima audiència la teoria de la conspiració fabulada per Fernando García, el pare d'una de les xiquetes víctimes del crim d'Alcàsser, i per un pseudocriminòleg anomenat Juan Ignacio Blanco. Fernando García va intentar, sense èxit, personar-se (amb el paraigua d'una tèrbola fundació que va rebre nombroses donacions però mai va arribar a existir oficialment) com a acusació popular en la causa impulsada per Reinaldo Colás, el procediment que instruïa la jutgessa Sofía Díaz.

Les denúncies de Colás es van investigar seguint els cursos processals i es va determinar fefaentment, amb els informes forenses a la mà, que tot era un invent de Colás. De fet, el perruquer de Benicarló va ser condemnat posteriorment dos vegades per denúncia falsa. Les seues filles —ja adultes— van reiterar en el judici que son pare les va obligar a mentir en uns vídeos que han circulat per la xarxa sense que elles prestaren en cap moment la seua autorització. Per la seua banda, Fernando García i Juan Ignacio Blanco també serien condemnats per calúmnies.

Alimentada per la conspiranoia del 'cas Alcàsser', impulsada al seu torn per la irresponsabilitat del programa Esta noche cruzamos el Mississippi, presentat per Pepe Navarro, la modesta mentida local del 'cas Bar España' va passar d'una primera etapa analògica, en què Reinaldo Colás va acusar de pederàstia en uns fulls volanders diverses enemistats personals de Benicarló, a una segona fase digital amb un impacte descomunal, que va utilitzar el nom de Carlos Fabra, aleshores investigat per corrupció, com a amplificador. Després, per a fer més grossa la bola i actualitzar els protagonistes, s'hi sumarien Francisco Camps i Mónica Oltra com a encobridors de la falsa xarxa de pederàstia (dos polítics que, en la vida real, no compartirien ni un taxi).

Un dels acusats per la difusió de la mentida simbolitza molt bé aquesta transició dels inicis analògics del 'cas Bar España', en el context de la conspiranoia del 'cas Alcàsser', a la seua expansió per la xarxa. Es diu Juan Lankamp Riaza, va nàixer el 1996 i té un canal de YouTube amb quasi 90.000 subscriptors. El seu advocat va dir en el judici que Lankamp forma part de la categoria de les “persones que tenen algun tipus de retard” (encara que també va aportar al procediment un informe forense que conclou que les capacitats volitives del 'youtuber' estaven intactes quan escampava les abjectes acusacions contra les víctimes de la mentida).

L'acusat va ser condemnat pel Tribunal Suprem per vincular el rei emèrit, Juan Carlos de Borbón, amb el crim d'Alcàsser i va retirar alguns dels continguts que havia pujat sobre els assassinats de Miriam, Toñi i Desirée, ocorreguts quan ni tan sols havia nascut. Són dos mentides que es retroalimenten sistemàticament en la seua autoria.

El pòdcast Edgar Luis conversaciones amenas (especialitzat en aquesta mena de personatges) ha fet un seguiment ultradetallat dels excessos tant de Lankamp amb la mentida del 'cas Bar España' i amb la del 'cas Alcàsser' com de Ramón Valero Martín Consuegra, àlies Un técnico preocupado, o del responsable del canal Las cloacas del sistema, Gabriel Hernández Serrano, que no ha expressat cap retractació i s'ha mantingut en els seus tretze.

Aquests bojos solen ser subjectes desconeguts per al públic en general. No obstant això, de vegades emergeixen a la superfície social des del seu ecosistema natural de YouTube o de qualsevol plataforma que els permeta monetitzar continguts. A Lankamp, segons presumeix al seu canal, el citaven fa poc a Distrito TV com a “company” i com a autor d'una “informació” sobre Pegasus, en una tertúlia amb gent del nivell de serietat de l'expolicia Roberto Ferris comentant l'assumpte. Per si de cas i amb una certa prudència, el programa indicava: “Versió pendent d'acreditació documental”.

A Distrito TV no volen enganxar-se els dits des que una altra de les acusades en el judici del 'cas Bar España' la fera grossa insinuant que Begoña Gómez, esposa del president Pedro Sánchez, no sols era transsexual, sinó que també estava vinculada al narcotràfic al Marroc. Pilar Baselga va ser absolta d'això en primera instància. En el judici de la mentida del 'cas Bar España', al qual ha assistit telemàticament i “descomposta”, ha denunciat que fa 10 anys que pateix “tortura” a conseqüència del procediment penal al qual s'enfronta. A més, Baselga ha dit que ha sigut objecte d'“injúries i calúmnies”.

Quasi 17 milions de visualitzacions d'un disbarat

Els acusats també estaven fascinats per una altra enorme mentida conspiranoica, potser la més gran de l'àmbit hispanoparlant: l''Expediente Royuela'. De fet, el judici celebrat davant la plaça número 3 de la Secció Penal del Tribunal d'Instància de Castelló suposa un antecedent molt rellevant per al disbarat de l''Expediente Royuela'.

Poca broma: els dos canals que mantenen a YouTube els ultradretans Alberto Royuela i el seu fill Santiago sumen més de 60.000 subscriptors i quasi 17 milions de visualitzacions. Si això del 'cas Bar España' era ridícul, l'Expediente Royuela' supera totes les expectatives de la parròquia del barret de paper d'alumini o de l'esvàstica.

Els Royuela ja han perdut, literalment, el compte dels assassinats que atribueixen a personalitats rellevants de la judicatura i de la política espanyola. Com que els principals assenyalats en el preludi de la mentida —els fiscals José María Mena i Carlos Jiménez Villarejo— pertanyien a una altra època i quedaven una mica desfasats per a les noves generacions, Alberto Royuela simplement es va dedicar a actualitzar la mentida amb unes proves que, si no foren tan perjudicials per als afectats, farien riure. Això sí, les famoses notes han sigut peritades tres vegades, segons al·leguen els seus divulgadors.

Igual que en les acaballes del segle XX Fernando García i Reinaldo Colás van unir els seus camins, unes dècades després, quan qualsevol fill de veí ja podia obrir-se alegrement un canal de YouTube, explorar les seues obsessions i deixar que l'algoritme en les xarxes socials fera la resta, els Royuela van acabar associats amb un subjecte anomenat Fernando Presencia, un magistrat expulsat de la carrera judicial amb ganes d'armar soroll per venjança pel fet que li hagueren llevat la toga (una figura, en altres latituds, llunyanament semblant a la de Luis Sáenz de Tejada). Amb Presencia es van dedicar a inventar-se que mitja judicatura tenia una fortuna amagada en paradisos fiscals.

La “plantilla” de Presencia i els Royuela

Si les notes manuscrites que es treia de la mànega Alberto Royuela cada dos per tres eren —diguem-ho així de suau— barroeres, els comptes en paradisos fiscals assolien un nivell encara més groller. De fet, la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil els va enxampar la “plantilla” de Word amb què elaboraven semblant nyap, indigne fins i tot per a un tipus com Presencia. Per cert, el subjecte que va elaborar un documental que donava ales a l''Expediente Royuela' va ser agraciat per un ajuntament canari governat pel PP i Vox.

El que resulta increïble —i el fiscal Javier Carceller ho ha reiterat diverses vegades en el judici— és que és impossible retirar de la xarxa tot aquest contingut, perquè els seus difusors perden el control de la seua pròpia mentida. La toxicitat de l'algoritme controlat per les mateixes plataformes propaga aquesta porqueria fins a límits insospitats. I, a més, de tant en tant provoca un salt de la pantalla al carrer. El 7 de maig de 2022, centenars de persones es van manifestar a Madrid, davant del Ministeri de Justícia, demanant que s'investigara l''Expediente Royuela'. La bajanada va ser emesa en directe per un tal Vito Quiles, per al canal de YouTube de Javier Negre.

El vergonyós 'Expediente Royuela' no és més que una infinitat de vídeos a YouTube consumits per gent necessitada d'alguna cosa més forta que el programa d'Iker Jiménez, potser massa oficialista i seré per al gust d'un cert públic. El canal de Pilar Baselga a Telegram, amb 15.000 subscriptors, ha citat en 209 ocasions el cognom Royuela. En un dels comentaris, Baselga deia: “Aquests àudios publicats per Alvise vindrien a demostrar que molt del que van denunciar els Royuela és cert”. Només faltaria.

Tot això, com ha apuntat Adolf Beltran, s'emmarca en un fenomen global, representat en l'ambient trumpista dels Estats Units pel llunàtic d'Alex Jones i el seu impacte en les files MAGA. Allí QAnon o la porqueria d'InfoWars i ací el 'cas Bar España' i l''Expediente Royuela' (o la dana). Tot és una mentida, més o menys roïna, amb una narrativa millor o pitjor elaborada i unes conseqüències en la vida real igual de perjudicials.