La defensa del principal difusor de la mentida del 'Bar España' al·lega que el youtuber Jordi Wild també va parlar de la falsedat

El judici als difusors de la mentida del 'cas del Bar España' encarava aquest dijous la recta final amb els informes de conclusions de les defenses dels acusats. Guillermo Ruiz Blay, l'advocat que representa el principal difusor de la tòxica mentida, Ramón Valero Martín Consuegra, àlies Un técnico preocupado, va acusar la Fiscalia d'haver inflat una acusació que “havia de ser un delicte lleu” i va demanar l'absolució del seu client. També es va escudar en el fet que, “abans de l'inici del judici”, el youtuber Jordi Wild, amb “milions de seguidors” i de qui va destacar que és l'únic comunicador nadiu digital que entrevistarà els principals candidats a les eleccions generals, incloent-hi el president del Govern, Pedro Sánchez, “es va dedicar durant hora i mitja a parlar del cas Bar España”, en referència a un capítol del seu videopòdcast The Wild Project —una entrevista al també youtuber Rimembah emesa el passat 26 de març—.

El lletrat va raonar: “Ara, com ho fan tots aquests? Primer parles del tema i, per a acabar, dius: no, és que era una mentida. Home, doncs quina gràcia”.

Els acusats —exponents de l'àmbit conspiranoic hispanoparlant, com ara Pilar Baselga, el youtuber Juan Lankamp o Gabriel Hernández, del canal Las cloacas del sistema— van propagar massivament en les xarxes socials la mentida que existia una falsa trama de pederàstia vinculada a polítics com Carlos Fabra o Francisco Camps i tapada per Mónica Oltra; una falsedat nascuda de la venjança del difunt perruquer Reinaldo Colás contra la seua exdona i la parella d'aquesta, en una primera fase analògica que va donar pas a una segona etapa de difusió digital salvatge. Les principals víctimes de la mentida, entre aquestes la magistrada que va arxivar la denúncia inicial de Colás, han detallat en el judici el calvari que pateixen des de fa quasi tres dècades.

L'advocat del principal difusor de la mentida va lamentar que s'haja pintat el seu defensat com l'“encarnació del dimoni”. Segons el seu parer, en les manifestacions d'Un técnico preocupado “no hi ha una injúria, no hi ha un insult, no hi ha res”, ja que Ramón Valero, segons la seua defensa, “no facilita dades, no dona noms complets i utilitza inicials” quan propagava la bola.

Guillermo Ruiz Blay va recordar l'absolució del cantautor Javier Krahe per un suposat delicte contra els sentiments religiosos després de “cuinar un crist”. També va al·ludir a la recent disculpa pública d'Ana Obregón a Antonia Dell’Atte o a plets que va mantindre el seu pare, l'exmagistrat de l'Audiència Nacional Guillermo Ruiz Polanco, amb mitjans de comunicació. La Vanguardia, segons va rememorar, va publicar per error la foto del seu progenitor associada a l'obituari d'un conegut advocat i narcotraficant.

El seu client, va adduir, “té voluntat de reparar” i “s'ha retractat abans i durant el judici” d'“allò sobre què té abast: el seu blog i el seu [compte de] Twitter”.

Juan Lankamp i Gabriel Hernández, dos “desgraciats”

Juan Luis Costa, que exerceix la defensa de Juan Lankamp i de Gabriel Hernández, va vincular els seus clients amb la categoria de “matats” i de “persones que tenen algun tipus de retard”, en el cas del primer diagnosticat amb una “patologia psicològica des que va nàixer i que no s'ha curat ni es curarà mai, perquè això és una cosa de fàbrica que fins que muira la tindrà”.

També va insinuar que Lankamp i Hernández “pensen que l'abús [de menors] és una cosa generalitzada perquè projecten la seua pròpia experiència”, motiu pel qual van donar ales a la mentida.

“Aquestes persones”, va afegir l'advocat, “no tenen capacitat de fre, no poden dir: para, pensa primer i actua després”. A més, “són conspiranoics”, va reblar Costa.

El lletrat va criticar un procediment “desmesurat en el temps i en extensió” i va afirmar sobre Lankamp i Hernández: “Ja sabem que era una mentida enorme, però quan es va iniciar aquest assumpte no ho sabien”.

La defensa de Baselga diu que ha patit “tortura”

L'última defensa que va exposar les seues conclusions va ser la de Pilar Baselga, exercida per l'advocat José Luis Escobar. El lletrat va dedicar pràcticament la meitat del seu informe a donar pàbul precisament a les mentides que propagaven els acusats, concretament a la tesi incerta que no es va investigar prou la denúncia de Reinaldo Colás sobre els abusos a menors —una cosa desmentida totalment durant la vista oral i fins i tot molt abans—.

“Si s'hagueren protegit a temps, no estaríem ací ara”, va dir en relació amb les filles de Colás, que —ja adultes— van reiterar en la seua declaració testifical del passat 22 d'octubre que el seu pare les va fer mentir quan eren menors d'edat.

L'advocat va resumir la seua visió de la causa: “Tenim uns menors en internet narrant autèntiques aberracions, tenim centres [d'acolliment] en què no entra amb claredat la llum de la Justícia i tenim divulgadors que es troben amb unes gravacions de menors narrant aquestes autèntiques barbaritats”.

A continuació, el mateix advocat va reconéixer que Reinaldo Colás no va tindre “escrúpols” a l'hora d'utilitzar menors d'edat, incloses les seues filles, per a gravar-los fent acusacions falses a tort i a dret.

José Luis Escobar va defensar que no existeix una “sola prova” contra Pilar Baselga i va dir que la seua clienta, “sense haver fet absolutament res”, fa una dècada que pateix “tortura” per la petició de pena de presó de la Fiscalia.

El “primer judici d'aquesta magnitud” a Espanya

El fiscal va iniciar la sessió del judici d'aquest dijous amb la segona fase de l'exposició del seu informe de conclusions, que no va poder acabar en la vista precedent del passat 30 d'octubre. El representant de l'acusació pública va qüestionar de ple la retractació d'alguns dels conspiranoics que seuen al banc dels acusats, especialment la que va expressar el passat 26 d'octubre Ramón Valero Martín Consuegra.

Javier Carceller va dubtar de ple de la maniobra de la defensa de l'acusat, de qui va dir que va ser el “motor de difusió” i “un dels principals artífexs de l'extraordinària divulgació que ha tingut [la mentida]”, que “s'ha mantingut durant 23 anys” en la xarxa. “Ha sigut la persona encarregada de disseminar en internet les notícies falses tant com ha sigut possible. Es pot retractar una persona d'això? Senzillament, no és possible aquesta retractació”, va argumentar Carceller.

El fiscal sol recordar que es tracta del “primer judici d'aquesta magnitud” a Espanya en relació amb una mentida escampada sense fre per les xarxes —la causa que investiga la bogeria semblant de l'Expediente Royuela continua en fase d'instrucció—.

De fet, Carlos Balaguer, l'advocat que representa l'acusació particular exercida per l'expresident Francisco Camps, va descriure els fets jutjats com el “paradigma de la destrucció psicològica i moral d'un ésser humà per un altre mitjançant la seua difamació total i sistemàtica i l'abús de falsedats amb coneixement d'aquestes”.

“Va ser una mentida”, va rematar el fiscal, “expandida de manera intencionada amb la finalitat d'atacar la dignitat de les seues víctimes en la seua pròpia essència i va ser de tanta insistència, tan mantinguda en el temps, de tal virulència, que és impossible determinar el nombre de publicacions efectuades i el nombre de persones que les van anar rebent i, al seu torn, tornant a publicar”.

“Vertadera maldat” dels acusats, segons el fiscal

El representant del Ministeri Públic, que va elevar la seua petició de pena a 36 anys de presó, també sol plantejar la paradoxal exigència que es publicite la retractació o una eventual sentència condemnatòria en un espai idèntic o similar al que es va produir la difusió de la mentida i en un termini assenyalat per un jutge.

“Seria d'impossible execució”, va afirmar en referència al fet que la propagació de la mentida del 'cas Bar España' en la xarxa va ser de tal magnitud, sense que se n'haja pogut eliminar definitivament el rastre, que una retractació amb un impacte semblant seria senzillament impossible. Totes les víctimes han demanat al llarg del judici que s'aplique el seu dret a l'oblit, encara que l'atenuació del dany mitjançant la divulgació d'una eventual sentència condemnatòria dels acusats seria d'impossible compliment, tenint en compte l'impacte descomunal que va tindre la difusió de la mentida.

“”[La retractació] no es pot admetre com a tal, és un frau, un intent bast de la defensa per a buscar una atenuació de la condemna“, va adduir el fiscal, que va recordar que els acusats ”van actuar amb l'exclusiva finalitat d'atemptar contra l'honorabilitat de les víctimes, contra la seua fama i el seu crèdit i contra la seua consideració professional i pública“. A més, ”actuant des de l'anonimat“ i ”amb vertadera maldat i desatenent les resolucions judicials que afirmaven la seua falsedat“, en referència al fet que els difusors inicials de la mentida, singularment Reinaldo Colás, havien sigut condemnats diverses vegades per denúncia falsa.

La reparació del dany que esgrimeix la defensa d'Un técnico preocupado li resulta a Carceller un mer “pagament simbòlic o irrisori” d'unes “quantitats mínimes” consignades en el compte del jutjat.

Un “abús” impossible d'esborrar

Rafael Adell, l'advocat de l'acusació particular que exerceix un matrimoni octogenari de Benicarló difamat sistemàticament per Reinaldo Colás, també va descriure Ramón Valero com un dels “més actius en la difusió de la mentida” i va retraure a l'acusat que “encara li queden molts milions” de visualitzacions de la seua retractació per a arribar a l'impacte que va tindre la difusió de la mentida abans de ser investigat en la causa.

La mateixa acusació va sostindre que l'amplificació de la mentida del 'cas del Bar España' va ser una “aberració que quedarà ahí per sempre” i un “abús” impossible d'esborrar del ciberespai.

D'altra banda, el representant del Ministeri Fiscal també va carregar contra l'advocat Javier Fernández Torres, acusat que es defensa a si mateix en la causa, qualificant de “banals” els seus intents de recusar-lo a aquestes altures —de manera “indigna” en un professional del Dret, segons va dir el fiscal—.

Fernández Torres, que va demanar en va que se suspenguera el judici oral en la seua penúltima sessió, ha pilotat un “vertader calvari a base de recursos contra qualsevol resolució judicial des del moment en què es va dirigir l'actuació judicial contra ell”, segons va recordar Javier Carceller.