Sobre la difamació

Odi i cobdícia, del telefem a les xarxes socials, passant per la política

La faula del 'cas Bar España' i el rastre viscós de la calúmnia

Un perruquer alcohòlic anomenat Reinaldo Colás, incapaç d'assumir el seu divorci, es va inventar una atrocitat per venjar-se de la seua ex esposa i va acusar la seua nova parella d'abusar de les filles petites del matrimoni. Va fer per a això declarar en fals (com han reconegut en la declaració judicial, ja d'adults) les nenes i altres menors, que apareixien en enregistraments efectuats per ell mateix afirmant que havien estat víctimes d'una suposada trama de pederastes en l'establiment de la carretera de Benicarló. Així va començar la 'faula del Bar España' fa gairebé tres dècades. Un cas del qual se celebra aquests dies el judici davant la Plaça 3 de la Secció Penal del Tribunal d'Instància de Castelló. Es tracta d'un escandalós muntatge de difamació conspirativa alimentat en el seu moment per l'indecent tractament televisiu de l'assassinat de les 'xiquetes d'Alcàsser' –que va ser durant mesos carnassa del telefem llavors acabat d'inventar en programes com el que conduïa en Telecinco Pepe Navarro– per a la seua posterior amplificació en el món digital a través de les xarxes socials.

Lucas Marco ha explicat molt bé el procés que va portar des de la col·locació inicial de pasquins calumniosos als carrers de Benicarló, amb acusacions de Colás a la seua ex dona, a l'ex directora del centre de menors del Baix Maestrat i a una variada nòmina d'enemistats personals, fins a la compulsiva cacofonia de comptes i missatges creada per molta gent dolenta en internet per deixar una estela tòxica en què s'implicava en la suposada xarxa de pederàstia la jutgessa que va desestimar la denúncia judicial del perruquer insidiós i, en un crescendo demencial, personatges de la política tan dispars com Carlos Fabra, Francisco Camps, Gabriela Bravo o Mónica Oltra.

El fiscal Javier Carceller, que sol·licità inicialment fins a set anys i mig de presó, petició que posteriorment va elevar, per als acusats –entre els quals no es troba el perruquer, ja que va morir el 2017–, afronta, com ha explicat el periodista d'elDiario.es, “la titànica i complexa tasca de fer desaparèixer els continguts difamatoris penjats a la xarxa”, una empresa impossible atès que molts continguts han escapat al control dels seus mateixos autors. Aquests últims tenen condemnes i antecedents en la difusió de calúmnies, com els conspiranoics Pilar Baselga o Juan Lankamp Riaza; l'autodenominat “un técnico preocupado” Ramón Valero Martín Consuegra, o Gabriel Hernández Serrano, del canal Las cloacas del sistema. Els difusors de la bola diuen ara davant el tribunal estar “sincerament penedits”, però la justícia exigeix que, més enllà de les reparacions econòmiques que corresponguen, paguen penalment per persistir en una maledicència que van pensar gratuïta pel que fa a la seua responsabilitat (apel·len en va a la llibertat d'expressió) i que va ser profitosa per captar audiència i demanar aportacions econòmiques als seus comptes i webs.

Allò més preocupant, potser, és que l'argument de la faula és ben poc original. Als Estats Units va tindre tanta vigència l'anomenat pizzagate, entre la base d'extremistes reunida sota l'etiqueta QAnon a l'empara del moviment MAGA (Make America Great Again) de l'actual president Donald Trump, que el desembre del 2016 un tipus va conduir des de Carolina del Sud fins a Washington amb un rifle i va obrir foc en un restaurant on, segons aquesta teoria conspiratòria, tenia la seua base una presumpta xarxa de pedofília lligada a la candidata demòcrata Hillary Clinton. Per descomptat, va ser condemnat a quatre anys de presó, però una vegada més la calúmnia, com un llimac, va deixar el seu rastre viscós en l'àmbit digital.

És cert que no tots els casos tenen connotacions polítiques tan evidents. El passat 18 d'octubre, la professora d'història de la Universitat de l'Idaho Rebecca Scofield escrivia un article a The New York Times titulat Una tarotista de TikTok em va acusar d'assassinat i em va destruir la vida. Hi explicava que una dona que tirava les cartes del tarot i que vivia a l'altra punta dels Estats Units, a Texas, a qui no coneixia de res, la va acusar incansablement de ser la culpable de l'assassinat de quatre estudiants de la seua universitat fins i tot després que fóra arrestat i condemnat el verdader assassí. La professora, que va guanyar un judici per la demanda que va interposar contra la tarotista, assenyalava en l'article: “Ningú necessitava buscar les acusacions contra mi: l'algoritme de TikTok simplement les hi donava. El desplaçament infinit, la reproducció automàtica de vídeos i els algoritmes depredadors donen als espectadors els mateixos nivells de dopamina que altres substàncies addictives. I amb cada visualització, un creador s'acosta més a aconseguir patrocinadors o a rebre un pagament de la plataforma”.

La difamació s'alimenta de l'odi, la majoria de les vegades de caràcter ideològic, i de la cobdícia. Un dels exemples més brutals, que combina les dues motivacions, és el d'Àlex Jones, un altre agitador que es mou en l'ambient ultra del trumpisme. Des del canal Infowars, amb la intenció d'oposar-se als qui reclamaven una regulació de la venda d'armes de foc i, de pas, augmentar les vendes on line dels productes que promocionava, va sostenir durant anys amb tota mena de mentides que el tiroteig de 2012 en l'escola de Sandy Hook (Connecticut), en què van morir 20 xiquets i sis adults, era un muntatge. Va acabar condemnat a pagar a les famílies de les víctimes més de 1.400 milions de dòlars i va declarar en fallida l'empresa però continua per ahí escampant bilis.

Solc recomanar el documental de 2024 La veritat contra Alex Jones, que recull el desenrotllament dels judicis contra eixe personatge, a qui estiga disposat a entendre, no sense estremir-se, el clima d'estultícia moral que el món conspiranoic de l'extrema dreta és capaç de condensar. L'espectador hi detecta molts dels tics i les excuses mesquines sobre “fets alternatius” que pseudomitjans, activistes i polítics ultres manegen habitualment. Una monstruositat que cal evitar normalitzar a tota costa.

La versió en valencià d'elDiario.es

El seguiment informatiu de casos de difamació com el de la faula del 'bar España', juntament amb altres notícies de tribunals, de política, societat i cultura, es publica en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací. 

També ens podeu seguir en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.