Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Una jueza plantea rechazar desahucios ante la “quiebra del mercado de la vivienda”
Aguirre, la presidenta del Gobierno más corrupto de la Comunidad de Madrid
Opinión - 'El claudicante Sémper', por Esther Palomera
Sobre este blog

Las claves informativas de la semana en la Comunitat Valenciana.

La dana recurrent

Carrers inundats per la dana Adam a Guardamar de la Safor.

Adolf Beltran

0

L'escalfament del Mediterrani causa pluges cada vegada més destructives

Alerta, zona de catàstrofes climàtiques

La depressió aïllada en nivells alts de l'atmosfera (dana) és un fenomen meteorològic que a la conca occidental del Mediterrani s'ha convertit en element desencadenant de catàstrofes climàtiques recurrents. Aquesta vegada els ha tocat a les comarques de la Safor i la Marina Alta, sobretot als municipis d'Oliva, Pego i els Poblets. Encara que les pluges van assolir nivells torrencials similars (de més de 600 litres per metre quadrat acumulats en 24 hores), la diferència amb el que va passar el 29 d'octubre de 2024 a les comarques de l'Horta, la Ribera, la Foia de Bunyol, la Plana d'Utiel-Requena i el Camp de Túria, on hi va haver 233 morts, és que s'han hagut de lamentar moltes menys víctimes mortals (tres a la zona d'Oliva). I això ha estat així perquè ha funcionat com correspon l'alerta primerenca i el sistema d'emergències. Encara que no deixa de ser lamentable el balanç en pèrdua de vides i destrosses materials. 

La descripció del que va passar entre la nit del 18 i l'aterridora matinada del 19 d'octubre inclou una sèrie de problemes dels quals ja no tenim més remei que prendre consciència. Les inundacions devastadores han deixat de ser episodis amb un període de retorn, o interval de recurrència, que es mesurava en dècades. Ara la seua recurrència és pràcticament anual. I això es produeix perquè el motor del canvi climàtic, que és l'escalfament global, es revoluciona cada vegada més. Per això es tracta de desastres que van acompanyats d'altres. Ho hem vist enguany: onades de calor extrem, pavorosos incendis forestals (algun d'ells, com el de Bejís, va llançar tant de CO2 a l'atmosfera com tota la ciutat de València durant un any) i, a la tardor, el cel que s'esfondra sobre alguna zona del nostre litoral.

Recorde com a inicis d'aquest segle XXI, Millán Millán, fundador i director del Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) ja traspassat, m'explicava la dinàmica que veiem ara establerta i que llavors encara resultava controvertida entre els especialistes. La urbanització intensiva del litoral, la reducció de la superfície vegetal i la pèrdua de zones humides alteren el funcionament del clima mediterrani de manera que es perden a poc a poc les tempestes d'estiu i es fan cada vegada més virulents els episodis de pluges torrencials a la tardor, venia a explicar el CEAM en les seues conclusions davant preguntes com ¿plou més o menys que abans?, ¿què passa amb les tempestes?, ¿per què es produeixen menys tempestes a l'estiu?, ¿per què són cada vegada més fortes les pluges a la tardor? “L'escalfament del Mediterrani suposa una major aportació d'energia i d'humitat. La lògica diu que una energia més gran i més humitat han de donar lloc a fenòmens més violents”, assenyala en l'actualitat el cap de climatologia de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), José Ángel Núñez.

L'oficina de les Nacions Unides per a la reducció del risc de desastres (United Nations Office for Disaster Risk Reduction UNDRR) preveu un augment considerable (al voltant del 40%) del nombre de catàstrofes climàtiques en els pròxims anys en tot el món. Per això l'ONU, que ja considera “inevitable” que la temperatura del planeta superarà aviat el límit de seguretat d'1,5 graus d'increment, recomana reduir dràsticament l'ús de combustibles fòssils, millorar la prevenció, reforçar els sistemes d'alerta primerenca i augmentar els fons per a l'adaptació al canvi climàtic i per a fer front als danys.

El president del Govern, Pedro Sánchez, que va visitar Oliva i va anunciar la declaració de zona catastròfica dels municipis afectats, ho va expressar amb claredat. Les danes “han estat recurrents” al Mediterrani espanyol, va dir, però no “amb aquesta gravetat, no amb aquesta intensitat, no amb aquesta perillositat”, i “té molt a veure amb una realitat climàtica que està sobrepassant, per desgràcia”, allò que la ciència advertia fa ja molts anys. Sembla evident que els negacionistes, que tant de ressò troben en els socis a l'extrema dreta del PP, haurien de quedar completament desacreditats perquè la deliberació pública encare amb racionalitat a partir d'ara els reptes impressionants que aquest panorama climàtic planteja. No només això; no hauríem de permetre'ns polítiques contemporitzadores o indolents en aquesta matèria. I tanmateix...

La versió en valencià d'elDiario.es

La informació sobre les inundacions causades per la dana i els efectes catastròfics del canvi climàtic es publiquen, juntament amb altres notícies, reportatges i articles d'opinió, en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací. 

També podeu seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.

Sobre este blog

Las claves informativas de la semana en la Comunitat Valenciana.

Autores

Etiquetas
stats