El PP i Vox fixen el debat a les Corts de la llei del sòl que permet l'especulació urbanística el dia de la vaga general

Les Corts Valencianes debatran les esmenes a la totalitat presentades pel PSPV i Compromís a la Llei del Sòl coincidint amb la vaga general per l'habitatge del pròxim 11 de novembre, una decisió presa després d'un canvi en l'ordre del dia del ple impulsat pel PP i Vox sabent que Compromís se n'anava a absentar per a secundar la jornada reivindicativa.

Per la seua banda, el PSPV s'ha mostrat crític amb la decisió per les “sospitoses presses” de tots dos partits per a tirar avant aquesta llei transcendental, però ha optat per acudir al ple “per a defensar les preocupacions de la ciutadania en matèria d'habitatge o educació”.

Tot es va gestar aquest dijous després de la convocatòria d'una Junta de Síndics celebrada a petició del PP per a modificar la proposta de l'ordre del dia del pròxim ple, que ja estava fixada i aprovada. El PSPV i Compromís s'han negat a aquest canvi i han acusat populars i ultres, en el cas dels socialistes, de “retorçar” el reglament de la cambra, i en el cas de la coalició valencianista, de “vulnerar-lo”.

El PP, per la seua banda, ha retret a les formacions d'esquerra, especialment a Compromís, que utilitze una “cortina de fum” i que practique “filibusterisme polític” per a “enganyar els ciutadans”: “Volen anar a la vaga i no saben com desmuntar la història”. Mentrestant, Vox ha negat tindre “pressa” per aprovar la Llei del Sòl i ha considerat “normal” aquest tipus d'ajustos en el calendari parlamentari: “No entre en urgències o no urgències”.

El fet és que des que va començar a tramitar-se la normativa s'ha evidenciat una pressa inusual per aprovar un dels projectes de llei més transcendents per a la Comunitat Valenciana, un text en què les patronals dels promotors van reconéixer recentment haver participat “activament”. Sense anar més lluny, la Mesa de les Corts, amb majoria del PP i Vox, va decidir tramitar la normativa per la via d'urgència i, per tant, amb menys participació i transparència.

La nova llei del sòl substituirà íntegrament el Text Refós de la Llei d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (TRLOTUP), aprovada el juny de 2021 pel Govern del Botànic. L'objectiu de populars i ultres és aprovar-la abans de les festes de Nadal.

Entre les qüestions més rellevants de la normativa, l'article 62 permet implantar en sòl no urbanitzable comú determinats usos industrials, productius, terciaris, turístics i de serveis mitjançant una declaració d'interés comunitari (DIC) quan no estiguen expressament prohibits pel planejament i concórreguen les condicions legals.

A més, estableix que “en sòl no urbanitzable protegit només podran autoritzar-se els usos o aprofitaments dels assenyalats en els dos articles anteriors [turístics o industrials] que estiguen expressament previstos en la legislació sectorial que n'haja motivat la protecció o en el planejament urbanístic, que quedaran subjectes a llicència o a declaració d'interés comunitari, segons corresponga”. A més, afegeix que “quan la protecció derive de la legislació sectorial, els usos i els aprofitaments hauran d'ajustar-se, en tot cas, al règim establit per aquesta i els actes d'alteració de l'estat natural dels terrenys únicament podran autoritzar-se en els termes expressament permesos per aquesta legislació”.

A més, els propietaris de sòls rústics no urbanitzables poden ser uns dels grans beneficiats, ja que s'obri àmpliament el ventall de possibilitats per a explotar aquests terrenys, revaloritzant-ne el potencial econòmic. El projecte estableix que en el sòl no urbanitzable comú, sempre que el planejament no prohibisca expressament l'ús, poden autoritzar-se els usos que preveu la mateixa llei.

Entre els usos que es podran donar a aquests terrenys destaquen l'explotació agrícola; la transformació i comercialització de productes agrícoles; determinades activitats terciàries; allotjament turístic; restauració; activitats esportives; ecoturisme; determinades activitats industrials; emmagatzematge, i determinades instal·lacions energètiques.

La possibilitat d'habilitar habitatge aïllat i familiar és una altra de les opcions previstes en sòl rústic no urbanitzable comú. L'article 61 permet excepcionalment aquesta tipologia en parcel·les d'almenys 10.000 m², amb una ocupació màxima de l'edificació del 2% del total de la parcel·la.

El PP i Vox han presentat esmenes per a afavorir la concessió de llicències d'obres amb un protagonisme més gran dels informes i les declaracions responsables de les entitats col·laboradores urbanístiques valencianes (ECUV) en detriment de la supervisió dels ajuntaments.