L'emancipació juvenil a València frega mínims històrics: les xifres són pitjors que durant la crisi de la rajola i similars a les de la pandèmia

Emancipar-se hui és encara més difícil que durant la crisi immobiliària. No es veien nivells semblants des de la pandèmia. L'augment dels preus i la precarització del treball fan que siga pràcticament impossible per a una persona menor de 30 anys emprendre un projecte de vida en solitari. Només un 14,4% dels joves valencians està emancipat, segons les dades del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana.

El 2025, el preu del lloguer va pujar un 9,6% interanual i es va situar en els mil euros. Pel que fa a la compra, l'informe el xifra en 180.000 euros, amb una desigualtat considerable entre ciutats i pobles. Un any després, resulta difícil trobar un pis a aquest preu a la ciutat de València i a la seua àrea metropolitana. La xifra, apunta l'òrgan juvenil, implica que una persona jove hauria de dedicar el 96% del seu salari a viure sola, tenint en compte els preus mitjans a la Comunitat Valenciana. Si s'analitzen les tres capitals, s'observa que el cost d'accés a un habitatge de lloguer representa el 105% del salari d'una persona jove a València, mentre que a Alacant i Castelló aquesta proporció arriba al 92% i al 68%, respectivament. Només el 25% dels joves amb treball estan emancipats, assenyala l'informe, que xifra el salari mitjà en 12.456 euros anuals. No arriba ni al salari mínim interprofessional anual d'una jornada completa.

La taxa d'emancipació registra una caiguda d'1,8 punts respecte de l'any 2024, i la xifra és pràcticament la meitat de la dels anys de la crisi immobiliària: vorejava el 30% entre 2007 i 2011, segons l'informe presentat aquest dimecres. La taxa espanyola és del 20% i el país se situa a la cua de la Unió Europea: només estan pitjor Croàcia, Eslovàquia i Itàlia. A una distància abismal es troben els països nòrdics: Dinamarca (87%), Finlàndia (86%), Noruega (78,4%) i Suècia (76,3%), on viure a la residència familiar és anecdòtic.

Les dades reflecteixen nombroses desigualtats per sexe, origen o nivell d'estudis. Els homes presenten una taxa d'emancipació superior a la de les dones joves (15,8% davant del 12,8%), i destaca la caiguda de més de 3 punts percentuals entre les dones joves respecte de l'any 2024. Per origen, la població no nascuda a la Comunitat Valenciana s'emancipa a edats més primerenques, a causa de la falta de lligams familiars, però ho fa en condicions molt més precàries. Passa una cosa semblant pel que fa als nivells d'estudis: els qui tenen formació superior retarden l'eixida del domicili familiar, però poden accedir a un habitatge en millors condicions.

El document recalca que el problema no és només un mercat immobiliari amb preus desorbitats i apunta també al mercat laboral. Les empreses valencianes no tenen capacitat per a absorbir tota la mà d'obra qualificada que genera el sistema educatiu. “Aquest és un vector de desigualtat central en les trajectòries vitals de les persones joves”, apunta el text. El 35,2% de les persones joves de la Comunitat Valenciana es trobaven en situació de pobresa o exclusió social l'any 2025.