El pes de la memòria: dignitat ciutadana i política vs. vandalisme ultra

El passat dilluns 5 d’octubre, la plaça de la Bàscula de Quart de Poblet va ser l'escenari d'un acte de commemoració i justícia històrica. Convocat per les famílies de les víctimes de la repressió franquista i pel consistori, vora un centenar de persones es van congregar amb un objectiu clar: fer memòria i retre un reconeixement oficial i institucional als 14 fills del poble que, per la seua militància política republicana, foren afusellats per la dictadura franquista. 

Durant l’acte es va inaugurar l’escultura El pes de la memòria, obra de l’artista valencià Antonio Borrego, acompanyada d’una placa i una corona de llorer amb una inscripció ferma: “Als que lluitaren per la llibertat i contra el feixisme”.

L’homenatge es va desenvolupar sense cap incident i va comptar amb una àmplia representació política local (Compromís, PP, PSPV-PSOE i Quart entre Totes), a més del veïnat i dels familiars dels homenatjats. Els seus assassinats es van produir quan la democràcia republicana ja havia sigut liquidada pels colpistes de 1936. Els 14 homes foren executats per l’Estat franquista com a part de la neteja política contra aquelles persones acusades de desafectes al règim: “traidores y enemigos de la Nueva España”.

Aquests són els seus noms:

Al poble, era la primera vegada que s’acollia una commemoració en via pública dedicada a les persones afusellades pel franquisme. L’acte va transcórrer impregnat d'una profunda emotivitat i va resultar reparador —encara que només fora de manera simbòlica— per a les famílies. Molt especialment per als fills, ja molt majors, que encara viuen. Són llinatges sencers que han hagut de conviure amb l’estigma i el silenci imposat durant la dictadura i la des-memòria institucional de l'Estat fins a l’actualitat. 

Convé obrir un parèntesi per a recordar —per si algú ho ha oblidat— que el municipi sí que havia sigut testimoni d'homenatges públics i de l’aixecament de monuments en honor a les persones assassinades durant la guerra. El consistori va erigir en els anys 1940 més d’un memorial en honor als “caiguts per Déu i per Espanya”; un dels quals encara perviu i es pot visitar al cementeri parroquial del poble.

Malgrat la dignitat de la trobada i del seu ressò en la premsa i en les xarxes socials, si hui es fa necessari retornar aquest assumpte al focus mediàtic és perquè, només uns dies després de la inauguració, el memorial i l’escultura varen ser vandalitzats. L’atac va causar gran impacte al poble i molts mitjans de comunicació en van informar. 

Algú, en mostra del seu menyspreu i nul·la humanitat, va ratllar amb esprai la placa que cita el nom de les víctimes. Una clara praxis de condemna i odi que, a més, incloïa la cobertura del monument amb missatges feixistes (‘España’, ‘Rojos no’) i simbologia neonazi: dos creus de braços iguals i curts inscrites en cercles; una de les quals gravada sobre el pit de l’escultura a mode de diana.

No estem davant del primer ni, malauradament, de l'últim acte violent i reaccionari contra els memorials i les arquitectures que commemoren el llegat polític republicà i antifeixista. No obstant això, en el context actual —amb un primer terç del segle XXI a Europa que replica perillosament els anys trenta del segle passat i en una Espanya on la permissivitat i l’edulcoració del feixisme fa fredor—, aquests atacs no podien quedar en el no-res. 

L'agressió ha generat un profund dolor en les famílies i en qualsevol persona amb un mínim de consciència i sensibilitat

L'agressió ha generat un profund dolor en les famílies i en qualsevol persona amb un mínim de consciència i sensibilitat. Però també ha sigut una espurna més de les que estan encenent-se al nostre voltant per a fer llum i reactivar, més que mai, la defensa de la convivència democràtica i l’antifeixisme. A Quart de Poblet la resposta ciutadana no s’ha fet esperar. Una concentració de repulsa ha sigut convocada per al dia 3 de novembre a les 19h sota el lema Davant de l’odi, més democràcia: per la memòria, la dignitat de les víctimes, els drets humans i la convivència. Així mateix, el Ple de l’Ajuntament de Quart de Poblet va aprovar el 27 d’octubre una declaració institucional que condemna l’atac i expressa el respecte, el reconeixement i el suport a les famílies. La votació va comptar amb l’acord majoritari favorable de Compromís, PP, PSPV-PSOE i Quart entre Totes, però no de Vox. 

El vandalisme contra El pes de la memòria ens recorda que hi ha monstres del passat que mai marxaren i que es nodreixen de la normalització institucional i mediàtica de postures polítiques excloents i obertament antidemocràtiques. De fet, en els últims mesos, a Quart de Poblet també s’ha vandalitzat un mural en suport al poble palestí i s’han succeïts pintades feixistes i islamòfobes: ‘Moros no’; ‘Viva Ceuta’, ‘Arriba España’, ‘Por una España Grande y Libre’... Davant açò i a les portes d'unes eleccions estatals, la resposta no pot ser la indiferència i la impunitat: es fa urgent un cordó sanitari i un compromís, tant polític com social, que talle el pas i sancione la barbàrie de la intolerància i l’ultranacionalisme. 

Cal blindar el llegat de drets assolits amb les lluites ciutadanes durant dècades: un posicionament per les llibertats i la igualtat que moltes persones –també els 14 homes homenatjats– van defensar, fins i tot amb la seua pròpia vida. Aquest va ser un procés de dècades que va permetre conquerir la democràcia actual i l’Estat de dret en què volem viure. Tant de bo sapiguem valorar-lo perquè no ens podem permetre fer passos enrere.