CaixaBank va transferir a la Xina 1,1 milions estafats a l’EMT de València quan ja havia detectat que les signatures eren un “retalla i apega”

CaixaBank va detectar, tres dies abans que saltara l’alerta interna del banc, que les signatures de les cartes de pagament que l’estafador de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de València feia arribar a Celia Zafra, la cap d’Administració i única investigada en l’enrevessat cas, eren un “retalla i apega”, segons uns quants correus electrònics interns de l’entitat a què ha tingut accés elDiario.es. 

Un correu electrònic incorporat a la causa que investiga el titular del Jutjat d’Instrucció número 18 de València confirma que el 17 de setembre de 2019, un departament de CaixaBank va detectar que les signatures dels apoderats de l’EMT eren més falses que un duro de quatre pessetes (apareixien visiblement pixelades). El correu electrònic, enviat pel Servei Operatiu de Banca Institucional de CaixaBank a J. M. G. R., el gestor del compte de l’EMT, diu això: “No podem gestionar la transferència sol·licitada, perquè HP Signatures ens indica que és un retalla i apega”. Malgrat l’avís, l’entitat bancària va efectuar aquell dia una transferència de 572.365 euros al compte de Bank of China que va usar l’estafador per a pispar els quatre milions d’euros de l’empresa pública. 

Tres dies després, el divendres 20 de setembre, l’alerta interna de l’entitat va advertir que l’EMT no podia operar a la Xina (no tenia signat el document necessari). Aquell dia, el Servei Operatiu de Banca Institucional (SOBI) de CaixaBank va tornar a avisar sobre les sospitoses signatures que figuraven en la pretesa petició de transferència de l’EMT, en aquella ocasió per un valor de 549.470 euros. Un correu electrònic, enviat a les 11.09 pel SOBI al gestor del compte de l’empresa municipal, alerta que “segons indicacions del departament de validació de signatures, sembla un retalla i apega”.  

A les 14.36, el departament dedicat a la prevenció del blanqueig de capitals i del terrorisme, pertanyent al Centre de Suport Regulador de CaixaBank, va alertar el gestor sobre un “canvi rellevant en l’operativa dels seus comptes”. El compte de l’EMT, segons indica el missatge, havia transferit 4,1 milions d’euros a dos comptes de Bank of China i el departament de prevenció del blanqueig sol·licita al gestor “les factures acreditatives dels enviaments”, cosa que J. M. G. R. demana a Celia Zafra a continuació. “Malgrat no disposar de la documentació, no es troben indicis d’activitats sospitoses”, indica el correu electrònic, que afig: “Tota l’activitat analitzada té relació amb el sector d’activitat del nostre client”. 

Lluny de no haver-hi “activitats sospitoses”, el dilluns següent (23 de setembre) es va destapar la farsa i el gestor J. M. G. R., que va veure les factures i li van resultar altament sospitoses, va avisar el gerent de l’EMT. Només en aqueix moment, Celia Zafra es va adonar que feia setmanes que seguia ordres, amb una eficàcia estricta, d’un malfactor. El frau ha propiciat la crisi més gran entre els socis que governen l’Ajuntament de València (Compromís i el PSPV-PSOE). 

CaixaBank descarta qualsevol tipus de responsabilitat per aquests fets i rebutja tornar els diners, mentre que l’EMT considera que va ser responsable subsidiària del robatori. Una revista interna de Bankia, l’entitat que va rebutjar en un primer moment efectuar les transferències, va presumir poc després que es destapara el frau que els seus treballadors van evitar un “dany reputacional important” a l’entitat bancària. Per contra, segons la revista Som Bankia, l’estafa a l’EMT ha suposat un “greu impacte reputacional” a CaixaBank.