Canvi climàtic, drets digitals i llibertat d'expressió: les crisis contemporànies, a debat des de la perspectiva dels drets humans

El canvi climàtic i els seus efectes migratoris, la digitalització descontrolada, els nous conflictes laborals, les bretxes generacionals, la pseudocensura o l'anomenada cultura de la cancel·lació... Les successives i acumulatives crisis que viuen les democràcies occidentals tenen impacte directe en els drets humans, en la forma com ens emparen i com poden evolucionar. Sota el lema 'Crisi i drets', i coincidint amb l'aniversari de l'aprovació de la declaració universal, l'Institut de Drets Humans de la Universitat de València aborda una sèrie de debats sobre qüestions contemporànies que els travessen. 

“El món del dret és més ampli que el jurídic, hi ha coses que conéixer i aplicar”, planteja Fernando Flores, director de l'institut acadèmic i organitzador de les jornades. “La setmana ens serveix per a fer una jornada en què participem totes les àrees d'investigació i per a fer una setmana de pura sensibilització i pur debat. L'institut és un centre d'investigació i formació, busquem estar el més a prop possible de les sensibilitats”, afegeix el professor.

Les jornades, que arranquen el 12 de desembre amb la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, combinen taules redones, projecció de documentals, exposicions i conferències per a abordar des de diferents perspectives i formats les qüestions a debatre. La qüestió del canvi climàtic i els seus efectes és una de les que més sensibilitat desperta en l'organització. “És difícil, però hauria d'incorporar-se al pacte constitucional, al contracte social”, apunta Flores. En conversa amb eldiario.es, el professor recorda que la Constitució Espanyola incorpora el dret al medi ambient com a dret social, en el seu moment considerat una qüestió avantguardista, però no es plantejava des de la perspectiva de la destrucció del planeta. “És tan important que hauria de tindre lloc en les constitucions un pacte que limitara les accions que clarament danyen el planeta”, apunta Flores, que recalca la dificultat d'establir la causalitat directa entre el contaminador i els seus efectes a nivell jurídic i global. Encara així, una modificació de la Carta Magna suposa un punt de partida, un reconeixement: “La Constitució no té efectes màgics, però si està ací, significa que és un tema important per a la societat”.

Durant tota la setmana s'abordaran en les facultats de Dret i Ciències Socials problemes com l'impacte del canvi climàtic en els ecosistemes com a l'Albufera, els refugiats climàtics (a través del documental Nations of Water, sobre les migracions en el Pacífic), el consum de carn, els drets dels animals... però encara que allò ambiental vertebra les jornades, aquestes tractaran també els drets de les persones majors, a través d'una investigació periodística sobre les morts en residències durant el Covid; els drets en l'entorn digital, les discriminacions algorítmiques i els drets sociolaborals en aquest context.

“Volem contribuir al debat, deixar clar que no cal deixar de parlar de drets humans. La gent creu que a Espanya el tema dels drets humans no és un problema, i n'hi ha d'importants: Ho hem vist aquest 24 de juliol a Melilla, amb l'habitatge i els desnonaments, també amb la llibertat d'expressió”, remarca el professor. 

En el marc de la llibertat d'expressió, una de les qüestions més preocupants per a l'organització, s'ha organitzat la taula redona Llibertat i cancel·lació, amb l'historietista Dario Adanti, la crítica de cinema Eva Peydró i dos constitucionalistes: Víctor Vázquez, professor en la Universitat de Sevilla, i Ana Valero, de la Universitat de Castella-la Manxa. Valero, a més, és autora d'un llibre sobre la pornografia i la seua evolució històrica, la portada de la qual, una adaptació de l'origen del món, de Coubert, va ser eliminada de diverses xarxes socials per mostrar un pubis. “La cancel·lació és un problema i està molt vinculat al nivell democràtic, a la solidaritat social, a acceptar que uns altres pensen i parlen de manera diferent, encara que et semble malament”, reflexiona Flores, que recalca que la llibertat d'expressió està molt vinculada a la llibertat d'informació i ambdues formen part dels drets humans.