'Els 27 de Mauthausen' dignifica la memòria dels deportats de la Plana Baixa

Entre 1940 i 1945 un total de 27 veïns de la comarca castellonenca de la Plana Baixa van passar pel camp de concentració nazi de Mauthausen. Ara una àrdua labor d'investigació recupera documentació del seu exili, detenció o certificats de defunció per a recompondre la seua biografia i honrar la seua memòria.

Els historiadors Lara Cardona i José Francisco Albelda, amb àmplia experiència en recuperació de memòria democràtica i en l'estudi de deportats a camps de concentració nazis durant la II Guerra Mundial, han publicat 'Els 27 de Mauthausen', un treball en el qual es van embarcar després de participar en 2019 en un acte organitzat per l'Ajuntament de Vila-real per a homenatjar deportats.

Un acte en el qual no van ser presents les famílies de la majoria d'homenatjats i que va posar de manifest tot el treball que quedava arracada per a la recuperació de la memòria d'aquests homes que, en la seua majoria, van morir en el camp de concentració de Mauthausen.

4.427 espanyols

Entre 1940 i 1945, segons dades oficials, 4.427 espanyols van morir en Mauthausen-Gusen i 97 d'ells procedien de la província de Castelló. La majoria eren republicans que havien travessat la frontera francesa en els últims mesos de la Guerra Civil i que van passar a formar part de l'exèrcit francés o es van integrar en la resistència francesa. Amb l'ocupació nazi, molts van ser capturats i traslladats a Àustria.

Albelda explica que, després de parlar amb les famílies -algunes de les quals van localitzar després de realitzar una crida pública en xarxes socials i mitjans de comunicació- el llibre compta la joventut dels protagonistes d'aquesta història i la participació en la Guerra Civil espanyola.

També narra l'exili, la seua participació en la II Guerra Mundial, el seu pas per camps francesos, la detenció per part dels alemanys i el seu enviament als camps de concentració.

Són les històries de 27 veïns d'Almenara, Alfondeguilla, Borriana, Eslida, Moncofa, Nules, Onda, la Vilavella i Vila-real.

Compta amb pròleg de Carlos Hernández -autor de 'Els últims espanyols de Mauthausen'- i inclou una presentació del per què es fa aquest llibre així com una breu història de la deportació, de com arriben aquests veïns a un camp de concentració nazi.

Extensa documentació

A continuació s'inclouen les biografies, amb més de 50 arxius, bibliografia i consultes a publicacions de tot el món. S'explica la seua vida i s'acompanya d'un apèndix documental en el qual estan basats les seues històries.

Ací que reuneixen des de partides de naixement a padrons, les lleves de cinquens, quan es van enrolar, documents de les brigades nazis i dels carabiners francesos, llistes d'enrolats en la II Guerra Mundial, llistes d'enviaments a Mauthausen, ingressos en els camps, fitxes de presoners, llibres de cirurgies o certificats de defunció.

A més s'han aconseguit fotografies d'ells i, a la fi, explica Albelda, «hem aconseguit posar-los cara a persones que durant 90 anys han sigut xifres i llistes».

També s'inclou un vocabulari 'concentracionari' amb termes propis dels camps, que aclareix expressions concretes utilitzades allí així com un glossari de termes mèdics de malalties i causes de mort que podran servir per al treball d'altres investigadors.

Investigació a contrarellotge

El temps, explica Cardona, juga “molt en contra” de les investigacions quan es tracta de contactar amb familiars perquè “es perd la pista”. Es planteja aquest tipus de treball com una labor “a contrarellotge” perquè “estem ja passant a parlar amb familiars de tercera generació”, afig.

La historiadora indica que és un treball que “psicològicament t'afecta molt”, és una investigació “molt dura”. Albelda abunda en aquesta idea: “són temes complexos, que afecten, amb molta violència i mort per tots costats”.

“Comences a tindre contacte amb les famílies, que estan afectades, es posen a plorar i no saps si molestes” però, agrega l'experta, “després t'adones que els ha servit de teràpia i estan molt agraïts”.

Col·laboració municipal

El llibre ha comptat amb la col·laboració per a la seua impressió dels ajuntaments dels quals procedeixen els deportats, a excepció de la Vall d'Uixó i Onda, i s'ha presentat en molts consistoris amb “gran èxit i molt bon acolliment”.

Esgotada la primera edició, els historiadors estan plantejant una segona, per a poder arribar a més biblioteques, centres educatius i consistoris, i a les llibreries, que ja han tingut exemplars a la venda i demanen més per l'interés que està generant.

Però al marge de l'èxit editorial de l'obra, Cardona i Albelda se senten plenament satisfets pel treball realitzat.

Albelda explica que les famílies “ja tenen en un llibre la història del seu avi o besavi”, que “podran transmetre de generació en generació”.

La historiadora explica que moltes famílies “no sabien com o on havien mort” i quan el Govern alemany va enviar comunicacions per a poder cobrar indemnitzacions “molts havien canviat d'adreça” i no van ser localitzats.