L'Ajuntament d'Oriola recupera i rehabilita les Sénies Bessones del segle XIX sobre el riu Segura

L'Ajuntament d'Oriola ha presentat aquest dilluns la rehabilitació de les Sénies Bessones Moquita i Pando, culminant així la recuperació de dos elements històrics únics en el riu Segura.

Al juliol de 2017 el jutjat Privatiu d'Aigües va cedir a l'Ajuntament d'Oriola les Sénies Bessones, amb la finalitat de procedir a la seua rehabilitació per a la qual es va destinar finalment 420.000 euros. La rehabilitació ha consistit en set fases: la primera d'ella de demolició i moviment de terres; la segona de neteja superficial; la tercera de consolidació; la quarta fase ha consistit en la reposició de faltes en el mur de cadirat; la cinquena en el tractament hidrorrepelente i fungicida; la sisena en l'elevació de la roda i substitució d'elements danyats; i finalment, la fase d'adequació de l'entorn.

L'alcalde Pepe Vegara ha destacat que “les Sénies Bessones tenen un alt valor històric i el seu valor es basa en la cultura de l'aigua, el sistema de Regs de l'Horta, regadiu tradicional (d'època andalusina). Tenen un valor identitari de la personalitat d'un poble que va posar la seua obstinació a aconseguir una transformació radical del mitjà com reactivadora de l'economia i promotora del desenvolupament per a garantir la seua supervivència”.

Aspectes històrics

Les Sénies Bessones Moquita i Pando d'Oriola van ser construïdes en el segle XIX, però tenen precedents en el segle XII, època andalusina. Moquita deriva de Benimoquetib, una alqueria citada en el 'Llibre dels Repartiments'; el nom de Pando es deu al cognom dels seus propietaris entre els segles XVIII i XIX. Van estar actives fins als anys 80 del segle XX i van regar unes 2.000 taulles. Són l'únic exemple a Espanya d'un sistema de sénies dobles en el llit principal d'un riu.

Tal com recull l'arquitecta Miriam Parra, les Sénies Bessones són exemples destacats “situades sobre un assut que capten l'aigua les séquies de Molina i Alquibla. En elles, malgrat algunes transformacions més recents i de la seua inoperància en ser substituïdes per motors per a extraure les aigües, poden apreciar-se trets i elements del seu origen medieval”.