La Universidad Complutense de Madrid posa al Clúster Tèxtil Sanitari d'Ontinyent com a exemple industrial local de reacció a la pandèmia

La Universidad Complutense de Madrid està duent a terme una investigació que situa el Clúster Tèxtil Sanitari d’Ontinyent com a exemple de reacció de la industria local a la pandèmia de la Covid-19.

La investigació està encapçalada per la professora especialitzada en sistemes de producció local (SPL) i districtes industrials, Rosa Mecha, qui explicava que “durant els mesos més crus de la pandèmia del coronavirus vam veure que algunes zones, gràcies a les seues xarxes territorials i la seua proximitat, van aconseguir aflorar la seua producció”. Destaca, en aquest sentit, la iniciativa impulsada per l’Ajuntament d’Ontinyent i ATEVAL a l’abril de 2020 per garantir l’abastiment de material sanitari com mascaretes o equips de protecció individual (EPIs).

L’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, mostrava la seua satisfacció perquè “esta iniciativa que tenia voluntat d’ajudar a les nostres empreses en un dels moments econòmics i socials més complicats que hem viscut com a ciutat i com a societat en general” puga ara ser objecte d’estudi i “així ajudar en el futur a altres territoris a impulsar iniciatives per donar suport al seu teixit empresarial”.

En paraules de la investigadora Mecha el sector del tèxtil d’Ontinyent va ser capaç de readaptar la seua producció davant la crisi sanitària i sobretot “generar ocupació. Va reaccionar ràpid i bé”. Cal recordar que durant l’any 2020, la industria local d’Ontinyent va reduir l’atur en un 3,15% en un moment on estaven destruint-se llocs de feina de manera generalitzada. “Per assolir esta reducció de l’atur en 2020 i facilitar l’adaptació de les empreses, la creació del Clúster Tèxtil Sanitari d’Ontinyent va ser fonamental gràcies a la inversió de 300.000 euros destinada per als anys 2020 i 2021”, afirmen des de l'ajuntament.

Aquesta iniciativa, que compta ja amb la participació de prop de 60 empreses locals, s’emmarca dintre del que Mecha qualifica com a “districtes industrials” (sistemes productius locals) que han sigut els que durant estos mesos s’han mostrat molt resilients i capaços d’adaptar-se a la crisi tot i “la nefasta política industrial d’Espanya” conseqüència de no haver “hagut planificació per fer front a la pandèmia” i que ha estat salvada per “aquestes xarxes locals”. La investigadora recomanava a aquestes zones vigilar el pla de repartiment d’ajudes europees del Govern per tal que arriben on s’està fent un treball de qualitat i valor afegit.

Una recomanació que l’alcalde agraïa i recordava que és fonamental aprendre dels errors. “No podem tornar a comprar a Xina tèxtils sanitaris que poden fabricar les nostres empreses. Han demostrat la seua capacitat de fabricació i la seua capacitat d’adaptació i innovació” perquè si “bé les empreses del Clúster Tèxtil Sanitari van començar fabricant mascaretes i EPIs, ara també estan innovant i creant productes tan exitosos com la mantaescola o fabricant maquinaria per poder desenvolupar la fabricació de teixits sanitaris”, concloïa.

La investigació una vegada estiga finalitzada serà publicada en revistes especialitzades i de divulgació. Serà, a més, traduïda a l’anglès per accedir a institucions internacionals, a diferents nivells tant especialitzats com generalistes.