La Comunitat Valenciana inicia el curs escolar amb un augment de professors, d’alumnat en FP i de beques per a menjador

El nou curs escolar arranca a la Comunitat Valenciana amb més professorat, amb un augment cridaner d’alumnat que ha optat per la formació professional (FP) i amb un increment d’ajudes públiques com les beques de menjador o per a escolarització d’alumnes de 0 a 3 anys.

La consellera d’Educació, Cultura o Esport, Raquel Tamarit, i el secretari autonòmic Miguel Soler, acompanyats per l’equip directiu d’Educació, han presentat el curs 2022-2023, que arranca dilluns que ve 12 de setembre amb 78.659 docents i una previsió de 803.860 alumnes d’Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i FP.

Quant a l’alumnat, la xifra puja un 0,2% respecte del curs passat. Són 1.858 estudiants més. La consellera Tamarit ha explicitat les raons que donen sentit a aquesta pujada: “La xifra puja, fonamentalment, en les etapes educatives postobligatòries: Batxillerat i FP. Això és conseqüència que estem combatent l’abandó escolar. Quan l’alumnat acaba l’ESO, opta per Batxillerat o FP i, a més, en aquest últim cas, l’increment és significatiu amb 5.000 alumnes més, perquè moltes persones de més edat estan tornant a estudiar i pujant al tren de l’FP, ja que saben que amb aquesta formació tenen moltes possibilitats de trobar ocupació amb condicions de treball dignes”.

Pel que fa al professorat, la consellera ha explicat que “augmentem la plantilla de companys i companyes en un 1% respecte del curs passat. Es tracta de 78.659 docents i crec que és significatiu que fem balanç, perquè en són 14.839 més que abans de governar el Botànic. Aquest increment de docents d’un 23% des que gestionem la Conselleria ha sigut fonamental per a nosaltres durant tots aquests anys”.

“D’aquesta manera, comptem amb 1 mestre/a de mitjana per cada 12 alumnes en escoles i 1 professor/a de mitjana per cada 10 alumnes en instituts”, ha emfatitzat la titular d’Educació.

Universalització de l’escolarització gratuïta en Infantil de 2 anys

Quant a la reducció de les despeses familiars i la promoció de la igualtat d’oportunitats en la tornada a classe, la consellera Raquel Tamarit ha detallat tres eixos que insisteixen en aquests aspectes: el menjador escolar, Xarxa Llibres i l’etapa educativa de 0-3 anys.

Aquest curs es preveuen 145.000 alumnes beneficiaris de la beca menjador: “Des de fa huit cursos l’augment de la inversió ha sigut d’un 43,6% fins a arribar als 75,4 milions d’euros d’aquest curs, i l’alumnat beneficiari ha pujat un 75% en huit cursos. Perquè s’entenga bé: tenim més de 62.000 estudiants més que es beneficien de la beca menjador que quan vam arribar”, ha dit Tamarit i ha continuat: “A més, estem dissenyant un programa pilot basat a facilitar desdejunis saludables gratuïts en centres educatius amb índexs alts d’alumnat vulnerable des del punt de vista socioeconòmic”.

“En la mateixa línia està actuant-se amb Xarxa Llibres, un programa més que consolidat amb 460.000 alumnes de Primària i d’ESO que s’estalvien uns 300 euros cadascun en la compra d’aquest material bàsic. Totes les famílies que vulguen optar pels bancs dels seus centres tenen la gratuïtat assegurada i la immensa majoria ho fan”, ha comentat la consellera.

Així mateix, Raquel Tamarit s’ha detingut a explicar “l’impacte més que positiu des del punt de vista educatiu i social que ha tingut la universalització de la gratuïtat de l’escolarització de xiquets i xiquetes de 2 anys.”

“Malgrat l’intens descens de la natalitat en l’última dècada, l’augment de l’alumnat escolaritzat en tot el tram 0-3 anys és una realitat i molt especialment en el tram de 2 anys, el que més demanen les famílies. Això és ja una realitat gràcies al fet que, en cursos passats, vam activar una sèrie de mesures que aquest curs es generalitzen amb la gratuïtat universal de l’escolarització en aquest tram d’edat”, ha valorat la consellera Tamarit.

“La comparativa mostra la repercussió social positiva que ha generat. L’any 2015, en Infantil de 2 anys, del total de població de 2 anys, hi havia un 42,8% d’escolaritzats. Aquest curs tenim un 82,8% d’alumnat de 2 anys escolaritzat del total de xiquetes i xiquets d’aquesta edat. Hem pujat la taxa d’escolarització en 40 punts”, ha afirmat la consellera.

Els instituts opten per l’ensenyament per àmbits

D’altra banda, Tamarit ha informat que un 81% dels consells escolars dels instituts públics han optat per mantindre la unificació de matèries en el primer curs de l’ESO.

La Comunitat Valenciana va implantar els àmbits amb caràcter general després de la pandèmia, una opció recollida en la Lomloe. Se suposaven, així es va explicar en principi, temporals. Però es van quedar. I quan la Generalitat els va imposar com a definitius i obligatoris per al primer curs de l’ESO es va formar un cert renou entre la comunitat docent.

El Tribunal Superior de Justícia de la regió (TSJCV) va atendre fa poc un recurs d’UGT i va paralitzar de manera cautelar l’aplicació obligatòria dels àmbits: s’ha fet amb “urgència” i no hi ha temps per a preparar-la, afirma el Tribunal, malgrat que ja estava dos anys aplicant-se, des de la tornada postconfinament: “Res obsta que s’haja aplicat l’agrupació per àmbits de coneixement en els cursos anteriors atesa la proposta dels centres educatius dins de l’exercici de la seua autonomia, perquè el que se suspén és l’aplicació de manera obligatòria i imperativa. El que s’ha dit determina que, si un centre educatiu considera aplicable l’agrupació, res no impedeix que es faça així”, diu la interlocutòria.

Així doncs, cada institut ha hagut de decidir si els aplica o no a través del claustre (compost pel professorat del centre) o del Consell Escolar (que inclou també famílies i alumnat) amb el resultat esmentat.