El conseller d’Hisenda valencià proposa crear un estatus diferenciat per al finançament de Madrid que corregisca l’efecte capitalitat

El conseller d’Hisenda de la Generalitat Valenciana, Vicent Soler, aposta per crear un estatus diferenciat per al finançament de la Comunitat de Madrid dins del col·lectiu de les comunitats autònomes que estan en el règim comú, estatus amb què s’hauria de corregir l’efecte capitalitat que absorbeix recursos a altres autonomies. El responsable econòmic valencià proposa recuperar més estrictament el principi general de “contribuir per renda i rebre per població, seria el principi general més ajustat”.

La proposta culmina una setmana en què el focus s’ha tornat a situar sobre la millora del finançament valencià. En aquest cas el toc d’atenció venia per l’informe de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) que dilluns advertia que les diferències d’índexs de finançament per habitant que hi ha entre diferents comunitats autònomes arriben quasi a 25 punts i són “difícilment justificables”. Aquests 25 punts són els que hi ha entre la Comunitat Valenciana, amb 92,1 sobre 100 (la comunitat pitjor finançada), i Cantàbria, amb un índex de 116,9 sobre 100 (la més ben finançada) en termes d’ingressos per habitant ajustat. 

Així doncs, carregat de raons amb l’informe de Fedea, el conseller Soler ha tornat a defensar la reforma del finançament amb un horitzó que té tres vessants de negociació: el Govern, les comunitats autònomes i els diferents partits polítics.

Pel que fa al Govern, precisament dijous passava per València el pes pesant del Govern que ha de tractar aquesta creïlla calenta: la vicepresidenta primera i ministra d’Assumptes Econòmics, Nadia Calviño. La ministra dijous al matí refredava les reivindicacions ajornant aquest debat a després de la recuperació econòmica de la pandèmia, però a la nit, en allò que el conseller considera un “gir important”, Calviño assegurava que el Govern “manté els seus compromisos” pel que fa als terminis de la reforma.

La principal faena a fer assenyala que estaria en l’acord entre les comunitats autònomes. En principi, pel que fa a les comunitats de règim comú, el conseller afirma que el debat de la reforma s’ha de “desdramatitzar” i que “totes les comunitats han de guanyar”. La clau: un augment absolut dels recursos destinats per l’Estat al finançament. La Generalitat xifrava el 2017 en 16.000 milions el que s’hauria d’augmentar la partida del finançament, i arribar a 140.000 milions en total, una xifra que Soler afig que hauria de ser “actualitzada” quatre anys després. Amb aquest augment de recursos, el conseller especifica que el repartiment s’hauria de fer per població ajustada (tenint en compte factors com l’envelliment i l’educació), i que els recursos sumarien en quantitats absolutes, i es corregiria percentualment la bretxa de diferenciació, amb més aportació a les pitjor finançades.

Vicent Soler recorda que l’article 156 de la Constitució estableix que el finançament s’ha de fer seguint els principis de suficiència i d’equitat. Així doncs, el conseller considera que cap comunitat està prou finançada per a complir els cànons que se suposen per a un país europeu del segle XXI; però que en el cas de la Comunitat Valenciana, a més, també es veu perjudicada quant al principi d’equitat respecte de la resta de les autonomies.

Quant a les comunitats amb fiscalitat pròpia com són País Basc i Navarra, Soler també demana que es revise la seua situació. Així, mentre defensa la via del concert, sí que posa objeccions al contingent, per la qual cosa suggereix que cada cinc anys es revise, i que aquestes comunitats participen en l’aportació als serveis comuns de l’Estat com totes les altres autonomies.

Estatus de Madrid

Però Vicent Soler a més posa un nom molt concret com a principal escull: Madrid. Obviant les consideracions d’aquesta comunitat que nega la major assegurant que no hi ha cap mena d’infrafinançament, el conseller d’Hisenda valencià proposa que es canvie l’estatus de la Comunitat de Madrid dins de les autonomies de règim comú per corregir l’efecte capitalitat. Soler assenyala que existeix el principi general que les comunitats contribuïsquen per renda i que reben per població, i aquest “seria el principi general més just”.

Amb aquesta situació, Vicent Soler critica les polítiques fiscals aplicades en aquesta comunitat, però també al món empresarial que l’aplaudeix. “És una miopia que hi haja gent dels negocis que no valore bastant la pau social i la solidaritat”, lamenta. Per això considera que “s’ha de plantejar una harmonització fiscal davant uns ‘luxes fiscals’ amb menys pressió per a les classes benestants que acaben desembocant en populismes contra les classes populars i en ‘prepotència fiscal’”.

I Madrid podria condicionar la tercera pota que entraria en la negociació del finançament, com són els partits polítics. Vicent Soler confia que “el PP no es deixe arrossegar per Madrid i escolte més comunitats seues com Andalusia o Galícia”, amb les quals el president valencià, Ximo Puig, també ha començat a tractar la qüestió financera. I és que perquè s’aprove el finançament ha d’haver-hi una majoria qualificada en el congrés que requereix el sí del PP i del PSOE, per la qual cosa assegura que, “si el PP segueix Andalusia i no Madrid, hi haurà un acord per la reforma del finançament”.