Dictamen de la comissió científica de l’Albufera: l’ampliació del port de València requereix “una avaluació rigorosa”

Tant el president del Govern valencià, Ximo Puig, com la majoria dels dirigents del PSPV s’han remés sempre al “que diguen els tècnics” per evitar adoptar un posicionament clar al voltant de la polèmica ampliació nord del port de València, que d’altra banda impulsa un altre socialista nomenat per Puig mateix com és el president de l’Autoritat Portuària, Aurelio Martínez.

Precisament, per introduir un criteri tècnic i objectiu en el debat, la Junta Rectora del Parc Natural de l’Albufera de València va sol·licitar un dictamen a la comissió científica de l’entitat integrada per mig centenar d’experts procedents de la Universitat Politècnica, la Universitat de València, la Universitat Catòlica, el món de l’empresa i altres àmbits de la investigació.

En concret, el dictamen esmentat sobre el possible impacte que tindria la futura ampliació del port de València sobre les platges situades dins del Parc Natural, a què ha tingut accés elDiario.es, està signat per Josep E. Pardo (catedràtic de la Politècnica), Pablo Vera (doctor en biodiversitat), José Serra (catedràtic de la Politècnica), Eulàlia Sanjaume (doctora de la Universitat de València), Francesc la Roca (doctor de la Universitat de València) i Ernest Garcia (professor emèrit de la Universitat de València).

El document contradiu de manera rotunda la principal argumentació de l’Autoritat Portuària de València (APV), que ha repetit per activa i per passiva que la declaració d’impacte d’ambiental (DIA) del 2007 continua sent vàlida, malgrat els canvis importants implementats en el projecte que la va obtindre. A més, el dictamen afirma que “el port és la causa principal dels problemes d’erosió de la restinga” i recomana “desmantellar infraestructures sobre la línia de costa que hagen perdut la seua funcionalitat”.

La consellera d’Emergència Climàtica, Isaura Navarro, ha posat en relleu que “òrgans científics totalment independents fan paleses les repercussions negatives sobre l’Albufera, una prova més que aquesta obra no s’ha de fer i menys amb la situació d’emergència climàtica que ja vivim”.

A més, s’ha mostrat contundent en la necessitat de garantir l’interés públic sobre el privat: “Ja està bé de jugar posant els interessos empresarials per damunt de l’interés general, de la protecció del territori, dels ecosistemes i de mesures ambientals”. “Hem d’anar més a revertir que a construir”, ha afegit.

Conclusions del dictamen

El document fa un recorregut cronològic sobre l’evolució de les platges des de la creació del port de València, obra que es va iniciar al final del segle XVIII, i centrant-se sobretot en la regressió que s’ha produït al sud de la infraestructura des que es va executar l’ampliació sud, que a més va suposar la destrucció de les platges de Natzaret i la Punta. Així doncs, estableix una sèrie de conclusions.

En primer lloc, afirma que “el port de València és la causa principal dels problemes d’erosió de la restinga de l’Albufera de València”, ja que causa “una interrupció del flux natural de sediments transportats pel corrent de deriva litoral i ha generat una forta regressió”. Aquestes circumstàncies “són independents de la modificació del moll prevista actualment, però continuen manifestant-se, i es veuen agreujades per la reducció del subministrament fluvial i l’ascens del nivell marí associat als processos de calfament global”.

En segon lloc, posa de manifest que “el Port de València mai ha efectuat cap acció per a compensar o reparar aquests danys”. És imprescindible que l’APV pose en marxa actuacions “per a restablir la connectivitat litoral que va alterar des de les primeres etapes constructives, però molt particularment, les causades per l’ampliació de la dàrsena sud (1992-93)”, unes accions que “haurien de comptar amb el suport de la comunitat científica”. A més, “de la mateixa manera que la legislació considera en altres sistemes naturals, en el futur s’haurà de tindre en compte la possibilitat de desmantellar infraestructures sobre la línia de costa que hagen perdut la seua funcionalitat”.

La tercera conclusió és que “l’actuació anunciada pel Port de València és una ampliació interior d’un moll que no modifica el perímetre exterior del port actual, per la qual cosa, atés que el límit extern de les instal·lacions portuàries no s’altera, no s’ha d’esperar cap modificació del transport d’arena”.

Pel que fa a “la dimensió i la magnitud del material subaquàtic que s’extraga per emplenar la zona a ampliar, el seu impacte és determinat per la profunditat a què es faça; el límit crític s’hauria d’establir a 20 metres de profunditat”. Per davall d’aquesta profunditat “no hi hauria impactes sobre la dinàmica sedimentària, però si es produeix a menys profunditat, acabaria afectant el sistema de platges”. Per tant, entenen els signants del dictamen que “els promotors de l’actuació haurien de presentar un estudi que mostre i avalue els efectes sobre el règim d’onades d’aquestes extraccions subaquàtiques per assegurar que no es modificarà substancialment la direccionalitat de les onades i, per tant, el transport natural de sediments a les platges”.

Finalment, afig que la modificació del moll nord persegueix un increment de la capacitat operativa del port de València i, en conseqüència, un increment del trànsit marítim: “Els impactes sobre la biodiversitat causats per l’augment del trànsit no han sigut considerats per declaracions d’impacte anteriors. Aquests impactes, en compliment de la legislació ambiental vigent, requereixen una avaluació rigorosa”.

Entre els impactes que esmenta l’informe, destaca el que fa referència a la presència de “Posidonia oceanica, espècie que conforma un dels hàbitats més importants per a la conservació del litoral a Europa, tant pel seu valor ambiental com per tindre un paper fonamental en la dinàmica de sediments”. Segons l’informe, “el fet que queden prades relictes en l’entorn sud del port requereix legalment una avaluació estricta de l’impacte de qualsevol projecte” i assenyala que “les prades de Posidonia oceànica ja mostren una tendència de reducció, probablement motivada per l’ascens de la temperatura marina”.

A més, “el trànsit marítim més intens previsible recau sobre les zones d’alimentació i descans d’ocells marins”, entre altres, “la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), catalogada en perill d’extinció a escala global, per a la qual el front litoral de l’Albufera ha sigut definit com un espai clau per a la seua conservació”, així com “el xatrac (Sterna hirundo) i els xatracs becllargs (Thalasseus sandvicensis), espècies catalogades com amenaçades a la Comunitat Valenciana i protegides per la Directiva d’Ocells”.

L’augment del trànsit de vaixells causarà també “un augment de la contaminació acústica, que afectarà espècies de mamífers marins com el dofí mular o el rorqual comú, i la tortuga babaua, la freqüència d’aparició de les quals va en augment en el litoral de l’Albufera i sobre les quals la legislació nacional i internacional obliga a establir mesures de conservació i avaluar impactes dels projectes”.