Dones en el comerç internacional: “En les empreses em continuen dient que s’estimen més un home per a negociar”

Les empresàries consideren que el sostre de vidre s’ha trencat, però que encara queden massa obstacles a esquivar. Una jornada de l’ICEX i la Cambra de Comerç de València ha reunit aquesta setmana quatre referents femenines en el comerç internacional i desenes de dones –algun home inclòs– interessades a superar les barreres de gènere en aquest nivell.

Les reivindicacions de les dones que han arribat a llocs directius són unànimes: suport del sector públic i empresarial, conciliació i que la maternitat no convertisca la seua carrera laboral en una cursa d’obstacles. Quant a les barreres internacionals, reconeixen que en alguns països és més complex fer negocis d’igual a igual, encara que aquestes mateixes dificultats les troben a Espanya. “Les generalitzacions no són certes”, assenyalava Noelia Hernández, directora d’Hernández Sánchez Asesores.

Les quatre ponents han coincidit a l’hora de dir que han patit discriminació i situacions violentes en reunions a porta tancada amb un home. Diferents tipus d’assetjament –paraula que no es va pronunciar en la jornada– que les han forçades a alçar-se de taula i eixir d’una reunió. Rana Ezzeddine, gerent de Finixia, mercantil dedicada al comerç internacional de productes derivats de la fusta i la ceràmica, explica que ha visitat més de 60 països i ha “trobat masclisme en tots”. Relata una reunió en un país del Golf Pèrsic que s’estima més no detallar, en què l’interlocutor, natural de Sri Lanka, no deixava de tirar-li floretes. “No hi havia manera de parlar”. Ezzeddine va optar per abandonar la reunió, ja que veia que no els motivava el mateix interés professional. “Fins i tot pujant al taxi insistia a convidar-me a sopar. Després vaig saber que l’havien acomiadat i vaig tornar a aquella empresa a fer la meua faena. Va ser una mena d’èxit personal”, expressa.

Totes coincideixen a ignorar aquestes actituds de manera professional, reconduir la reunió cap a la faena i, en cas d’insistència, abandonar la sala. Noelia Hernández comenta que, quan va començar en la seua carrera, era “la nineta” per a la resta del món i “havia de posar una barrera” emocional en un entorn masculinitzat, adoptar altres rols. La consultora explica uns quants episodis en què s’ha sentit discriminada de diverses maneres i en països diferents, des d’unes jornades a Amman fins a un projecte a Sud-amèrica. “A Jordània, que ha de ser un dels llocs més segurs de l’Orient Mitjà, em van ficar en un hotel com si estiguera en una gàbia pels protocols de seguretat”. Fa uns quants anys va anar a l’Amèrica Llatina per un projecte d’innovació i el seu acompanyant, de rang inferior, la va presentar com la team leader (cap d’equip), “perquè ara han de ficar-hi dones”. Els processos de selecció eren cecs, només s’hi valorava el currículum i el projecte.

Malgrat que és una de les consultores més ben valorades a Espanya, conta que moltes mercantils la descarten perquè és dona. “Hi ha empreses que em continuen dient que s’estimen més un home per a negociar”, explica Hernández, que conta que fins i tot ha hagut de negar-se a tancar negocis pel seu gènere. Fa poc el seu despatx va tancar una venda a l’Aràbia Saudita i ella, al capdavant, no va poder anar a la negociació. “Havia d’assessorar per telèfon”, protesta indignada.

Emi Boix, gerent d’EMAC Complementos, i vocal de la Cambra de Comerç de València, gestiona l’empresa familiar –dedicada al sector ceràmic– amb tres dones més i destaca un ambient de treball molt més amable: “Ens protegim entre nosaltres”, valora. Amb tot, explica que ser mare és una odissea i que ha de fer jocs malabars per a compaginar els seus rols. “Fuig d’estereotips [en la faena], però, així i tot, se’ns categoritza. Pense que cal convertir-ho en una fortalesa, en un avantatge”, opina. Dels seus primers anys com a dirigent de l’empresa que va gestionar son pare, explica que va aprendre que les dones “tendim a copiar el comportament masculí. Quan agafes autonomia, enforteixes la personalitat”. 

Les empresàries reclamen quotes en el sector públic, com ara reservar un percentatge de la compra pública a empreses liderades per dones. Segons Teresa Guillén, impulsora del portal ‘Mujer Exportadora’, als Estats Units es destina un 5 % de les compres del Govern federal a aquest efecte. El programa de Guillén, exdirectiva d’El Pozo, cerca ser un paraigua per a les dones que es mouen en el món dels negocis internacionals, que fomente la formació de les empresàries en temes de gènere i el networking (treball en xarxa), la interacció entre elles.

L’any 2017 va deixar la faena en la indústria càrnia i va començar a investigar el tema de la formació en gènere en el comerç internacional. La resposta, diu, va ser el no-res. “La legislació europea és molt pobra” en aquest sentit, afirma, encara que els tractats de lliure comerç comencen a examinar-se des de la perspectiva de gènere. “Les barreres no aranzelàries afecten més les dones”, ressenya, i esmenta el Centre de Comerç Internacional de les Nacions Unides. De la seua experiència en fires comercials envoltada d’homes s’emporta una lliçó. “Les dones havíem de ser com si fórem homes perquè ens respectaren, però som dones i som diferents”, sentencia.