LLEGIR EN CASTELLÀ
La Diputació de València va protagonitzar dimarts un exercici de transparència en els contractes d’emergència, en la tercera sessió de la comissió d’estudi de la DANA, que contrasta amb la Generalitat Valenciana. Els caps de servei de cadascun dels departaments de la institució van desfilar per la comissió per respondre a les preguntes dels diputats i desglossar els contractes d’emergència de la Diputació que presideix el popular Vicente Mompó, especialment els relatius a la neteja de garatges i a la reparació d’infraestructures de la xarxa provincial de carreteres. A l’inici de la mateixa sessió, la institució provincial va aprovar, per unanimitat, convidar les associacions de familiars de víctimes de la DANA, així com els alcaldes de les zones afectades i els comités de reconstrucció a assistir-hi per a escoltar les conclusions i les explicacions de la comissió d’estudi.
La Generalitat Valenciana continua, més de mig any després de la DANA, tot i que en menys volum, adjudicant contractes d’emergència per a la reconstrucció. Entre les empreses que més s’han beneficiat d’aquests contractes, figuren mercantils que, tal com ressenyen diverses sentències fermes, van finançar les caixes B del PP en causes com el cas Gürtel o el cas Taula, segons el recompte d’elDiario.es. A més, l’executiu autonòmic va disparar els preus d’alguns materials, com el formigó.
Vicente Mompó governa en coalició amb Ens Uneix, la formació liderada per l’alcalde d’Ontinyent, l’exsocialista Jorge Rodríguez, i sense els socis de Vox amb què compta el president Carlos Mazón en el parlament autonòmic. El dirigent popular va estar present en la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) del 29 d’octubre passat des d’hores abans que hi acudira Mazón i és un dels testimonis citats per la jutgessa instructora de la causa, va expressar la seua “esperança” que les lliçons apreses de la DANA ajuden a respondre millor a pròximes catàstrofes i al fet que l’experiència propiciara un millor enteniment del “bé col·lectiu”.
En la tercera sessió de la comissió d’estudi de la DANA es van donar explicacions detallades per part dels funcionaris que van pilotar els contractes d’emergència. Els tècnics de cada àrea van mostrar les fotos de les actuacions, algunes molt cridaneres: garatges i trasters completament inundats de llot, carreteres i ponts destrossats i equips informàtics municipals fins dalt de fang.
L’Àrea de Carreteres de la Diputació va ser una de les que més contractes d’emergència va adjudicar. A la xarxa de carreteres de l’Estat se sumen les vies dependents de la Generalitat, que uneixen els nuclis bàsics amb les principals infraestructures del sistema de transports, i les del catàleg del sistema viari que depenen de la Diputació, “molt vulnerables” i “completament apegades al territori”, segons va explicar el cap de servei de l’àrea provincial. A més, la institució que presideix Mompó s’encarrega així mateix de les vies de titularitat pública, com ara els camins de domini públic.
La “immensa magnitud dels danys” en carreteres
El funcionari, en una intervenció didàctica molt aplaudida pels diputats de tots els grups polítics, va al·ludir a l’inventari de danys en la xarxa de 3.000 quilòmetres de camins municipals. L’endemà de la DANA, ni tan sols es coneixien les xifres d’afectació. Només el 31 d’octubre, es va tindre la constància fefaent que hi havia 27 carreteres tallades i 157 ponts afectats (també 218 més menuts), cosa que donava una idea de la “immensa magnitud dels danys”.
La Diputació tenia un romanent de tresoreria de 25 milions d’euros, dels quals en va destinar 13 a un primer contracte d’emergència molt semblant a les licitacions habituals de conservació de carreteres (“però de manera bèstia”, va matisar el funcionari).
Encara que els contractes d’emergència, per la seua pròpia naturalesa administrativa, no necessiten crèdit ni una formalització immediata, en la Diputació es va optar per ser “proactius” i “donar la tranquil·litat als contractistes del fet que estarien els diners”, segons va relatar. Un segon bloc de contractes es va centrar en els ponts afectats.
El compareixent va explicar alguns dels principals desafiaments que plantejava l’afectació a les carreteres a conseqüència de la DANA amb exemples concrets. La carretera que uneix la localitat de Iàtova amb La Portera presentava 29 estructures danyades, per tal com és una via que recorre el llit del riu Magre.
El departament de carreteres de la Diputació va optar per un criteri principal per a escollir les empreses: “Contractes que treballen amb nosaltres”. Es van seleccionar empreses que s’hagueren presentat a licitacions en els últims cinc anys, complint així els llindars de qualitat. “Totes van acreditar que podien començar a treballar de seguida”, va assegurar.
Tres de les obres s’allargaran fins a l’any vinent: les carreteres del Villar, la que uneix Sot de Xera i Xera (que segueix el llit d’un barranc que “ja no existeix”) i de Bunyol, aquesta última finalitzarà “ben entrat el 2026”).
Els esguits de la corrupció en l’obra pública
La portaveu de Compromís, Dolors Gimeno, va preguntar per les empreses adjudicatàries “immerses” en causes “de corrupció política” que afectaven el PP, com ara el cas Gürtel o el cas Taula, molt vinculat a la Diputació de València durant el mandat de l’expresident popular Alfonso Rus, condemnat en primera instància a cinc anys de presó.
Gimeno va avançar que Compromís demanarà els expedients de contractació de les empreses esguitades en les dues trames de corrupció (en el cas de Gürtel relativa a la caixa B del PP), que sumen 28 milions en contractes d’emergència. “Hem de vetlar com a Administració pública perquè els diners no acaben a les mans de qui no han d’acabar”, va dir la diputada provincial.
La portaveu del PP, Reme Mazzolari, va contestar que les empreses contractades “no tenen cap prohibició de contractar amb l’Administració” i va demanar a Dolors Gimeno que expressara la mateixa preocupació al Govern central en relació amb Tragsa, a qui va acusar de tindre “la cara” d’haver-se apropiat de les fitxes elaborades per la Diputació.
El cap de servei va argumentar que “l’obra pública s’ha vist històricament esguitada per trames anomenades X o Y i moltíssimes estan associades periodísticament al nom d’una trama”, encara que també va recordar que això no significa necessàriament que se’ls haja prohibit contractar amb l’Administració pública.
El “risc epidemiològic” en els garatges
El funcionari responsable de l’Àrea de Residus va detallar la “situació difícil” i l’“important risc epidemiològic”, a més de la “dificultat considerable” per a poder contractar amb empreses de maquinària especialitzada, d’acord amb àmplia demanda durant les setmanes posteriors a la DANA del 29 d’octubre passat. “No era competència nostra netejar els garatges, però els veïns no entenen de competències”, va afirmar el compareixent.
La Diputació va intervindre, mitjançant els contractes d’emergència, en la retirada de llot en 361 garatges d’11 localitats, que presentaven “tota mena de tipologia de fang” i problemes estructurals, forjats afonats, “vehicles mig caiguts” i “moltíssims” fossats d’ascensors bloquejats.
“Ens vam limitar a fer el que tècnicament les empreses ens van recomanar, que era l’extracció de llot amb tancs”, va explicar. L’àrea provincial, composta per sis persones, va afrontar la “complexitat” de la neteja, fins i tot amb pics de 90 actuacions simultànies, i sent “molt incisius” i “molt pesats” amb els estàndards de seguretat i salut, davant els “innombrables riscos”, com ara caigudes o electrocucions. Els operaris es van trobar fins i tot amb un antic obús, afortunadament sense càrrega explosiva, que va retirar la Guàrdia Civil.
“Els garatges, cadascun era de son pare i sa mare, no sabíem què ens hi trobaríem”, va dir el cap de servei. Les faenes en els garatges es van topar amb la “guerra” per les ‘xupladores’, la maquinària en disputa per tots els que pretenien netejar els espais.
El funcionari va destacar que s’han revisat un per un el compliment de tots els recursos previstos en el contracte i que les empreses adjudicatàries “han complit”, malgrat problemes puntuals d’algun contractista (especialment a Catarroja, on es va haver de reubicar les que ja havien acabat la faena en altres localitats).
Les assistències tècniques, a més de fotografies del resultat final, van certificar que s’havien complit els encàrrecs. Els funcionaris de la casa van revisar exhaustivament els preus i els costos en hores, comparant-los amb els albarans.
El material informàtic dels ajuntaments danyat pel fang
D’altra banda, el cap de servei de l’Àrea d’Informàtica va detallar els contractes de reposició de material per als ajuntaments, especialment davant la demanda de veïns que sol·licitaven certificats del padró.
El funcionari va explicar que es van buscar empreses de confiança, amb prou estoc i amb magatzems situats en la zona que no hagueren sigut afectats per la barrancada.
“Ho necessitàvem per a ja”, va dir en referència al material informàtic. També va explicar que alguns equips, inicialment en bon estat, fallaven més tard a conseqüència de l’exposició a la humitat, una afectació que variava en funció de si els consistoris tenien els ordinadors o els servidors en la planta baixa o en zones més elevades.