Enric Nomdedéu, director de Labora: “Han caigut molts mites sobre l’ocupació”

Malgrat les successives crisis econòmiques desencadenades des del 2020, la Comunitat Valenciana registra la xifra d’atur més baixa des de la crisi immobiliària i financera. Les últimes dades indiquen que la xifra d’aturats s’ha reduït en 1.052 persones l’últim mes i 33.241 l’últim any, un 9% menys, i ha situat l’autonomia en els nivells de desocupació del 2007.

En paral·lel, la xifra d’afiliats a la Seguretat Social s’ha incrementat en un 2,6%, gairebé 53.000 persones. En total, segons les dades del Ministeri de Seguretat Social, hi ha 2.073.028 de persones treballant i els indicadors valencians superen lleugerament la mitjana estatal. “Mai hi ha hagut tanta gent cotitzant com ara”, destaca Enric Nomdedéu, secretari autonòmic d’Ocupació i director general del Labora, el servei d’orientació professional de la Generalitat Valenciana.

Aquest ha sigut el primer exercici complet amb la reforma laboral en vigor, a més del segon amb pujades notables del salari mínim. Davant de l’alarmisme de la dreta parlamentària i la patronal, que reclama “flexibilitat” en els contractes, el responsable autonòmic d’ocupació creu que la realitat és el millor argument davant aquestes proclames. “No és cert que als països on hi haja mes flexibilitat és millor. S’ha crescut seguint la mitjana d’Europa”, afirma en conversa amb elDiario.es.

El dirigent de Compromís considera que amb les xifres d’ocupació “han caigut molts mites” sobre la regulació del mercat de treball. “La reforma laboral ha impactat de manera molt positiva”, més enllà d’allò merament econòmic, “garanteix poder organitzar-te la vida sabent que continuaràs treballant”, destaca el dirigent, que afig que també té aspectes positius per a les empreses, com un millor estat d’ànim dels treballadors i el retorn de la seua formació, “un avantatge competitiu” que “és bona per a tots”. Respecte a la pujada del salari mínim, es mostra en la mateixa línia: “Sempre s’ha dit que no es podia pujar perquè faria baixar l’ocupació. No obstant això, ha continuat creixent la creació d’ocupació. ”No puc dir que la pujada haja generat ocupació, però sí que per culpa d’això no ha caigut. S’ha demostrat que hi ha altres respostes que funcionen molt millor que les liberalistes a les crisis econòmiques“, afirma.

Jornada laboral de 4 dies i plans d’ocupació

Sobre les ofertes d’ocupació gestionades pel Labora, que han crescut en un 40%, el dirigent considera que “les empreses han recuperat la confiança en el sector públic”. Al principi de la legislatura, es va reorientar el servei públic d’ocupació, que estava “abandonat”. “Volíem que fora un espai d’oportunitats, de formació i orientació” per als que busquen ocupació, per a la qual cosa van contractar gairebé 300 orientadors. “Es tracta de saber a què es vol dedicar la gent”, indica, apuntant que plans com Avalem Territori fan de satèl·lits per a detectar la formació necessària a les comarques. Prop de 6.000 persones han participat enguany en alguns dels set plans locals d’ocupació impulsats pel Labora en el marc d’Avalem Joves Plus, Avalem Experiència Plus o Avalem Territori.

Respecte al mapa d’ocupació, Nomdedéu reconeix que hi ha una certa bretxa entre la formació i els llocs de treball oferits. En algunes comarques hi ha dificultat per a cobrir oficis tradicionals, especialment els vinculats a la construcció, mentre que en altres falta professorat.

El departament que dirigeix des del 2015 té en marxa projectes pilot per a implementar la jornada laboral de 4 dies sense reduir el salari dels treballadors, una iniciativa pionera a escala autonòmica que s’ha traslladat al Govern central. En la primera convocatòria s’hi van interessar un centenar d’empreses, de les quals finalment la meitat van presentar la documentació i tres compleixen els requisits per a aconseguir el suport econòmic públic, una xifra que porta el departament a replantejar algunes condicions per incorporar-hi més empreses.

La mesura busca “un repartiment més racional del nostre temps”. “Treballem més hores que la mitjana europea i som menys productius, és un problema de l’organització”, apunta. “Fa anys que es va decidir una divisió a tres del temps i no hi ha cap raó per a treballar huit hores al dia. En 100 anys els avanços del treball han multiplicat la productivitat i tot això ha recaigut com a benefici de l’organització i no del treballador, no té sentit que no es faça de manera diferent”, exposa el secretari autonòmic. A escala ambiental, la mesura implica menys consum i repercuteix en la conciliació i en la millora de sectors com el turisme, l’oci i la cultura, els que es nodreixen del temps lliure. És, en definitiva, una mesura “per a més felicitat de les persones”.