Els ciutadans assenyalen menys la casella de l’Església en la declaració de la renda, però es duplica la de finalitats socials des del 2000

La casella de l’assignació del 0,7% a l’Església Catòlica en la declaració de la renda cada vegada és senyalada per menys ciutadans, segons les dades de l’Agència Tributària del 2018 comparats amb les del 1990 i les del 2010. Així doncs, percentualment, respecte del 1990, ha passat que fora marcada en el 39,7% de les declaracions de l’IRPF (4.357.104 en total), al 32,7% de l’any 2018 (últimes dades de referència). En xifres absolutes, aquest exercici va tindre un total de 6.736.162 caselles marcades, nombre que, malgrat ser molt més elevat que les dades del 1990, suposen un descens respecte de l’any 2010, en què se’n van registrar 6.886.904.

Aquests són les dades oferides pel Govern a la pregunta del senador de Compromís Carles Mulet. No s’hi comptabilitzen Euskadi ni Navarra, amb sistema tributari propi. En aquesta resposta s’especifica que en la memòria de l’any 1990 únicament es registra el total de caselles marcades per a l’Església, així com el total de les declaracions presentades. En els anys 2000 i 2010 ja apareix tant l’assignació a finalitats socials com la possibilitat d’assenyalar totes dues assignacions simultàniament (possibilitat que el 1990 no existia); i el 2018 també s’especifica el total de les declaracions presentades, cosa que no passa en les dades dels anys 2000 i 2010.

Aquestes dades mostren també que l’assignació del 0,7% a finalitats socials supera l’assignació a l’Església ja l’any 2000, en què l’Església va comptar amb la donació de 5.593.476 donacions davant de les 5.961.418 de les finalitats socials. De totes aquestes, 1.669.367 van ser assignacions a totes dues destinacions. Però des d’aquesta data l’assignació a les finalitats socials s’ha disparat i ha crescut un 59,2% fins al 2010 (9.489.554 en total) i un 87,3% fins al 2018 (11.164.530 en total).

També és destacable la variació de la donació a l’Església com a única assignació –sense fer l’homòloga de finalitats socials–. Així doncs, s’ha passat de 4.357.104 del 1990 a 2.322.886 del 2018. D’aquesta manera és més elevada la donació a l’Església a través de l’opció d’assenyalar totes dues assignacions, ja que van arribar a 4.413.276 les marques dobles.

Per comunitats autònomes

Les dades, desglossades per comunitats autònomes des de l’any 2000, mostren que en aquell exercici les donacions a l’Església eren més altes que a finalitats socials en 8 autonomies (Andalusia, Aragó, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Extremadura, Múrcia i La Rioja), mentre la relació era al revés en 7. Aquestes dades canvien sensiblement el 2010, en què les donacions a l’Església només prevalien en dues comunitats (Castella-la Manxa i Múrcia), i el 2018 en totes les comunitats hi ha més donacions per a finalitats socials.

Pel que fa a la Comunitat Valenciana, des del 2000, en què les donacions a finalitats socials van ser més altes que les fetes a l’Església, ha augmentat la bretxa fins al 2018, en què eren un total de 736.858 caselles de l’Església i 1.032.622 per a finalitats socials, encara que en aquesta autonomia no han parat de créixer (en menys proporció) les donacions a l’Església.