Els empresaris taurins sacrifiquen 3.000 bous per pressionar el Govern valencià per unes ajudes que cobraran de les diputacions

Els ramaders de bestiar autòcton han sacrificat en el que va d’any prop de 3.000 animals amb l’argument que és impossible mantindre’ls si se suspenen els festejos taurins. Els empresaris taurins han iniciat una campanya en xarxes socials i amb protestes al carrer que sota el lema “ni un sacrifici més”, amb la qual cosa reclamen a l’Administració pública ajuda econòmica per a subsistir a la crisi de la COVID-19. Els mesos de juliol i agost concentren més de 5.000 espectacles taurins a la Comunitat Valenciana, xifra en descens continu des del 2017 i que enguany fregarà el zero absolut; una paràlisi que ha deixat el sector sense ingressos. Excepte a la Ribera de Cabanes (Castelló), els municipis que celebren diferents modalitats de bous al carrer han suspés les festes per por de nous rebrots i per les restriccions aprovades per l’executiu autonòmic.

Els ramaders amb races criades per a l’espectacle –bou autòcton la majoria, encara que també bestiar brau per a lídia– pressionen el Govern valencià amb el fet d’haver d’executar el bestiar si no tenen ajuda econòmica per a la manutenció. Dels 10.000 exemplars de bous criats per a aquests festejos populars, els empresaris amenacen de sacrificar-ne 6.000, segons els seus càlculs econòmics. El 4 d’agost passat, representants del sector, acompanyats de l’Associació Valenciana d’Agricultors AVA-ASAJA i la Unió de Llauradors i Ramaders, es van concentrar a València per exigir una resposta econòmica de l’Administració, en protesta per l’exclusió de les ajudes d’emergència convocades per la Conselleria de Desenvolupament Rural, que evita finançar activitats relacionades amb el maltractament animal. El rebuig del departament de Mireia Mollà (Compromís), va provocar l’enuig del sector, que fa setmanes que celebra reunions amb dirigents socialistes, des del president de la Generalitat, Ximo Puig, fins al president de la diputació de València, Toni Gaspar.

La Diputació de València es va comprometre a sufragar una part de les despeses de les ramaderies, allà on la Generalitat Valenciana s’ha negat, amb 170.000 euros previstos per a la província i un màxim de 20.000 euros d’ajuda per explotació, una promesa que han assumit les corporacions provincials de Castelló i Alacant. Tot i amb aquesta ajuda, en procés de tramitació, els empresaris taurins han tocat un altre timbre en el Govern autonòmic: el de José María Ángel, responsable de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències.

Els representants del sector taurí negocien amb l’Agència de Seguretat un pla d’ajudes al sector, mentre no es puga reprendre la temporada taurina. La Federació ha presentat un pla de recuperació, amb dades extretes d’un informe de la Facultat d’Economia de la Universitat de València i de la memòria anual de l’Agència, segons les quals s’inverteixen anualment en l’organització de festejos de bous al carrer 36,8 milions d’euros, incloent-hi transport, organització d’esdeveniments o alimentació. Els empresaris demanen equiparar mesures fiscals d’altres àmbits al de la tauromàquia, ajudes del Ministeri de Cultura i ajornament del pagament d’impostos i una línia d’ajudes entre 40 i 60 euros per animal.

El representant de la Federació de penyes de bous al carrer, Vicente Nogueroles, explica a elDiario.es que el sector passa l’hivern amb els ingressos que generen els festejos taurins, que es concentren en la temporada estival. A la província de Castelló, de 135 municipis, 128 solen organitzar anualment festejos taurins. El bestiar, encara que és apte per a consum, es cria per a l’exhibició i la tauromàquia, per la qual cosa no resulta tan rendible per al ramader portar-lo a un escorxador, explica. Nogueroles posa l’accent en el dolor dels ramaders per no poder mantindre el seu bestiar: “No volen veure els seus animals morts de gana” i al·leguen que el sacrifici és l’última opció, mentre les federacions busquen maneres de subsistir. Entre aquestes, consideren dur a terme les corregudes de bous, tancaments o bous al carrer en recintes tancats i retransmetre-les en plataformes de reproducció en línia amb pagament previ. Alguns municipis com Peníscola i Vinaròs, amb disponibilitat de plaça tancada i control d’aforament, treballen en l’organització de festejos.

El decret del Consell del 18 de juliol estableix les mesures de seguretat per a celebrar festejos taurins, que inclou que es facen en espais on puga controlar-se l’aforament i la distància de seguretat. Això deriva en la necessitat de fer les corregudes o altres actes en places fixes o portàtils, una qüestió que molts ajuntaments han descartat per por del virus i per la incoherència que suposaria suspendre les festes patronals, però mantindre els esdeveniments taurins, normalment lligats. “Cap ajuntament s’arrisca a signar l’autorització per a celebrar festejos de bous al carrer, així que les ramaderies s’enfrontaran a un sacrifici d’animals sense precedents”, expressa l’Associació de ramaders de bous al carrer en el seu mur de Facebook.

La suspensió dels anomenats festejos no implica la paràlisi dels activistes antitaurins. Per a dissabte, desenes de col·lectius han convocat una protesta davant de l’Ajuntament d’Alfafar per a reclamar festes sense maltractament animal, secundats per Pacma i organitzacions locals. Les organitzacions reclamen al municipi que pare d’organitzar d’aquests esdeveniments i eduque una infància lliure de maltractament a altres éssers vius.